El secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, va afirmar que l'aliança ha d'augmentar la seva capacitat de defensa aèria i antimíssils en un 400 % per fer front a la creixent amenaça de Rússia. Durant un important discurs sobre política de defensa a Londres, Rutte va subratllar la necessitat d'un "salt quàntic en la defensa col·lectiva", especialment davant de la creixent inestabilitat al flanc oriental de l'aliança.

Les seves declaracions van arribar poc abans d'una reunió amb el primer ministre britànic Keir Starmer i de la pròxima trobada de líders de l'OTAN a la Haia, on s'espera l'aprovació d'una expansió significativa en la despesa de defensa. Rutte va fer èmfasi en els atacs persistents de Rússia contra Ucraïna mitjançant míssils de llarg abast i drons, el que demostra la necessitat urgent de reforçar les defenses de l'espai aeri dels països membres.

Segons Rutte, per enfortir la postura dissuasiva de l'OTAN es necessitaran milers de vehicles blindats, milions de projectils d'artilleria i una capacitat de defensa aèria i antimíssils quatre vegades més gran que l'actual. Aquesta avaluació es basa en les lliçons apreses del camp de batalla a Ucraïna, on el poder de foc rus continua tenint un impacte estratègic considerable, malgrat el suport de l'OTAN.

L'OTAN necessita un augment significatiu del material dedicat a les defenses aèries, s'ha calculat que un 400 %

Rutte va afirmar que "l'esperança no és una estratègia" i va demanar que l'OTAN es transformi en una aliança més forta, justa i letal. Actualment, només 22 dels 32 membres de l'OTAN compleixen amb l'objectiu de gastar almenys el 2 % del PIB en defensa, una meta fixada en la cimera de Gal·les de 2014. Tanmateix, Rutte proposa d'augmentar aquesta meta al 3,5% per a defensa bàsica, més un 1,5 % addicional destinat a infraestructura dual d'ús militar, com carreteres i aeroports.

Aquesta proposta coincideix amb les demandes que ha expressat l'expresident nord-americà Donald Trump, que ha criticat la falta d'equitat en la distribució de càrregues dins de l'aliança i ha suggerit que els aliats haurien de gastar fins al 5 % del PIB o arriscar-se a perdre les garanties de seguretat dels Estats Units.

Paral·lelament, el Regne Unit està reformant la seva defensa per adaptar-se a conflictes d'alta intensitat. El primer ministre Starmer s'ha compromès a augmentar la despesa militar al 2,5 % del PIB per a 2027, amb una meta a llarg termini del 3 % per a 2034. Les mesures inclouen submarins nuclears de nova generació, més producció de municions i una reorientació de l'exèrcit britànic cap a operacions de combat a Europa.

Rutte va concloure que Europa ja no pot dependre únicament de la protecció nord-americana. L'OTAN ha de reorganitzar-se, armar-se i preparar-se per a una competència prolongada amb una Rússia agressiva. Caldrà veure com evolucionen les peticions i promeses fetes pels estats membres de l'Organització Tractat l'Atlàntic Nord. En alguns països s'han aprovat augments sobtats de la despesa militar, com en Espanya on el govern ha subratllat que invertirà 10.000 milions en aquestes qüestions.