La NASA acaba de posar en marxa un dels projectes astronòmics més ambiciosos dels últims anys. El telescopi espacial Nancy Grace Roman va enlairar-se amb èxit el passat 30 d'agost a bord d'un coet Falcon Heavy de SpaceX, iniciant així un viatge que el portarà fins a una posició situada aproximadament en 1,5 milions de quilòmetres de la Terra. Des d'allà tindrà una missió molt concreta: intentar respondre algunes de les grans preguntes que encara tenim sobre l'univers.
El telescopi Nancy Grace Roman arriba per a complementar la feina de telescopis com Hubble i James Webb, però ho farà d'una manera diferent. El seu principal avantatge serà el seu enorme camp de visió, capaç d'abraçar una regió del cel almenys 100 vegades més gran que la del Hubble. Això permetrà als astrònoms observar quantitats enormes d'estrelles i galàxies en molt menys temps i construir una imatge molt més completa del cosmos.
Per què el telescopi es diu Nancy Grace Roman?
El nom és un homenatge a Nancy Grace Roman, una de les figures fonamentals de l'astronomia nord-americana i la primera cap d'Astronomia de la NASA. Roman va exercir un paper decisiu en el desenvolupament del programa del telescopi espacial Hubble, per la qual cosa durant anys ha estat coneguda com la "mare del Hubble". La NASA va decidir posar el seu nom a aquest nou observatori el 2020 per a reconèixer la seva contribució a l'exploració espacial i la seva defensa de la investigació astronòmica.
El telescopi Nancy Grace Roman ja és en òrbita
El llançament va tenir lloc des del Centre Espacial Kennedy, a Florida, utilitzant un Falcon Heavy de SpaceX. Una vegada completada la fase inicial del viatge, Roman es dirigirà cap al segon punt de Lagrange del sistema Sol-Terra, conegut com a L2. Es tracta d'una regió situada en uns 1,5 milions de quilòmetres del nostre planeta que permet mantenir el telescopi en una posició estable per a realitzar les seves observacions.
El telescopi tindrà una missió inicial de cinc anys, encara que podria prolongar-se durant més temps. Abans de començar les observacions científiques, haurà de completar el viatge fins a L2 i passar per una fase de posada a punt dels seus instruments. Les primeres imatges científiques arribaran després d'aquest procés.
Un camp de visió 100 vegades més gran que el Hubble
Una de les grans diferències del Roman respecte al Hubble serà la quantitat de cel que pot observar d'una sola vegada. El seu instrument principal, el Wide Field Instrument, té una càmera infraroja d'uns 300 megapíxels i ofereix un camp de visió almenys 100 vegades superior al del Hubble. La NASA calcula que podrà estudiar el cel fins a 1.000 vegades més ràpid mantenint una sensibilitat i una resolució infraroja semblants.
Això permetrà canviar la forma en què es duen a terme alguns estudis astronòmics. Mentre el Hubble i el James Webb estan especialment preparats per observar determinats objectius amb gran detall, el Roman podrà cobrir enormes extensions del cel i localitzar ràpidament fenòmens que després podran ser estudiats amb altres telescopis.
A la recerca de la matèria i l'energia fosques
Un dels principals objectius del Nancy Grace Roman serà estudiar dos dels grans misteris de la cosmologia: la matèria fosca i l'energia fosca. Encara que sabem que ambdues tenen una enorme influència sobre l'univers, encara no comprenem completament què són.
El telescopi espacial Nancy Grace Roman observarà milers de milions de galàxies i utilitzarà fenòmens com les lents gravitacionals per estudiar com està distribuïda la matèria a l'univers. Amb aquestes dades, els científics podran elaborar mapes tridimensionals de l'estructura còsmica i analitzar com ha canviat amb el pas del temps.
L'energia fosca també serà una peça fonamental de la missió. Aquesta misteriosa component està relacionada amb l'expansió accelerada de l'univers i el Roman permetrà estudiar aquest procés amb una precisió molt més gran.
També buscarà planetes fora del Sistema Solar
La missió no es limitarà a la cosmologia. El Nancy Grace Roman també tindrà un important vessant dedicat als exoplanetes, inclosos mons que serien difícils de detectar amb altres mètodes.
Per a això utilitzarà, entre altres tècniques, la microlent gravitacional. Quan un objecte passa davant d'una estrella, la seva gravetat pot modificar lleugerament la trajectòria de la llum que rebem. Aquest petit canvi pot revelar la presència de planetes al voltant de l'estrella.
A més, el telescopi incorpora un coronògraf dissenyat per bloquejar la llum dels estels i facilitar l'observació directa d'alguns planetes que orbiten al seu voltant. És una tecnologia especialment interessant perquè permetrà estudiar mons més petits, antics i freds que els que es poden detectar amb altres sistemes.
Amb tot això, el telescopi espacial Nancy Grace Roman es convertirà en una peça clau per a la pròxima generació d'astronomia espacial. El seu enorme camp de visió no pretén substituir el Hubble o el James Webb, sinó treballar al costat d'ells i oferir una perspectiva diferent de l'univers. I, com sol passar amb aquest tipus de missions, és possible que els descobriments més interessants siguin precisament aquells que ningú està esperant.