La dimissió, voluntària o forçada —que deu ser una mica de tot— del director general de la policia, Josep Lluís Trapero, posa punt final a una situació cada vegada més insostenible a la Conselleria d'Interior. No hi havia gaires més solucions: o se n'anava Trapero o la consellera Núria Parlon hauria hagut d'acabar posant el seu càrrec a disposició del president, ja que les diferències havien acabat sent abismals i repercutia directament en el funcionament del departament i en el cos de Mossos d'Esquadra. Parlon ha demostrat tres habilitats en aquesta crisi amb el seu director de la policia: paciència, estratègia i autoritat. La primera l'ha ajudat a bregar amb més d'una incomoditat durant aquests dos anys; la segona, a planificar en quin moment havia de fer-ho, i la tercera, a executar-ho amb mà de ferro i en dos moviments.
Com sol passar sovint amb els consellers que no s'han fet ells mateixos tot el seu equip, la peça incrustada des de dalt acaba sent com un elefant en una habitació. Trapero era fruit d'un anunci en la campanya electoral de Salvador Illa, com una idea amb la qual pretenia traslladar que el departament seria més professional. Des del principi, però, es va veure que l'entesa seria molt difícil, ja que el major exercia, o ho intentava, amb el càrrec per al qual havia estat nomenat i com el responsable del càrrec anterior que li havia donat la popularitat a través dels seus homes en el cos policial català.
En aquest context, la consellera ha aprofitat un canvi obligat en la direcció dels Mossos, ja que el comissari Miquel Esquius es jubilava, per moure també l'arquitectura en el seu departament. Així, escull personalment col·locar una dona al capdavant del cos de Mossos, per primera vegada a la història, i l'atac a Trapero és de tanta intensitat que el seu candidat, l'intendent Toni Rodríguez, es queda sense números a la rifa. Després d'aquest moviment inicial, Trapero ha de triar entre assumir quelcom que no volia o plantejar-se la seva sortida, cosa que acaba fent, enmig d'una tranquil·litat tant al departament com al cos de Mossos, que respira alleujat.
Junqueras pot exhibir el cap cobrat i defensar que el seu suport al Govern no és gratuït
El segon moviment és designar un successor de Trapero com a director general de la policia. L'elecció de Parlon té molta lògica: es manté la idea que un alt càrrec dels Mossos pot ocupar aquest càrrec i la persona escollida és Ferran López, actualment responsable del cos a Madrid i amb una bona interlocució amb els comandaments policials de l'Estat i amb l'equip del ministre Marlaska. En la seva biografia figura que va ser el comissari en cap quan es va aplicar el 155 a Catalunya, dada important, però molt menor en el seu nomenament d'avui. En tot cas, ha pesat més la seva capacitat diplomàtica per rebaixar tensions i una certa proximitat als socialistes.
En tot aquest canvi dut a terme a Interior i que té una gran importància per la rellevància en aquests moments de tant pes en el tema de seguretat, no ha estat menor el paper d'Oriol Junqueras. El president d'ERC ha estat la palanca política per moure la posició inicial del PSC i, de fet, aquest 31 d'agost va exigir, en una entrevista radiofònica, al president Illa el relleu de Trapero, cosa que aquest dimecres ha vist materialitzada. Junqueras pot exhibir el cap cobrat i defensar que el seu suport al Govern no és gratuït; Parlon es treu un problema de sobre i per al president Illa el que el major podia aportar-li fa dos anys ja havia quedat del tot amortitzat.