Carlos Latre ha parlat en diverses ocasions d'una infància marcada pels complexos, especialment pel seu físic. L'humorista ha reconegut que durant anys es va sentir insegur per ser "gordet" i que aquesta sensació va acabar influint molt en la seva manera de relacionar-se amb els altres. "Sempre he estat un noi bastant acomplexat", va confessar en recordar aquells anys de col·legi.
Curiosament, dins de classe el seu comportament era molt diferent al que tenia fora. "Al col·legi era boníssim. Molt bon nen, estudiava de memòria, jugava molt bé a futbol… Fora del col·legi era Satanàs", va explicar a Bertín Osborne. Latre recorda que treia bones notes, es comportava bé i ja començava a mostrar una habilitat que després acabaria convertint-se en la seva professió: imitar els professors.
L'humor va aparèixer com una forma de protegir-se
Darrere d'aquesta facilitat per fer riure hi havia també una inseguretat important. Latre explica que tenia "una mica de complex per ser gordet" i que durant molt de temps es va sentir observat pel seu aspecte. En aquella etapa, l'humor va acabar convertint-se en una mena d'escut.
Fer riure li permetia controlar situacions en què podia sentir-se vulnerable. Si aconseguia que els altres riguessin amb ell, disminuïa la possibilitat de sentir que es reien d'ell. Les imitacions, les bromes i aquesta capacitat per interpretar personatges van començar així a ocupar cada vegada més espai en la seva personalitat.
Els seus complexos també van modelar la seva carrera
Amb el temps, allò que inicialment servia com a mecanisme de defensa va acabar convertint-se en una habilitat professional. Latre va desenvolupar una enorme capacitat per observar veus, gestos i comportaments, i va acabar construint una carrera precisament al voltant de la imitació i l'humor. Això no significa que els complexos desapareguessin automàticament amb l'èxit. Ell mateix reconeix que aquesta inseguretat ha format part de la seva vida durant molt de temps, encara que la seva relació amb ella hagi canviat.
Mirant enrere, l'etapa escolar permet entendre millor d'on va néixer part de la seva personalitat pública. Era bon estudiant, jugava a futbol i feia riure els seus companys, però al mateix temps convivia amb una forta inseguretat respecte al seu cos. Latre va acabar transformant aquella vulnerabilitat en una eina. L'humor no va eliminar tots els seus complexos, però sí que li va donar una manera d'enfrontar-s'hi i, anys després, acabaria sent precisament allò que el convertiria en una de les cares més recognoscibles de la televisió.