Julia Otero recorda els seus anys universitaris com una etapa marcada molt més per la feina que per una vida despreocupada. La periodista compaginava els seus estudis a la Universitat de Barcelona amb llargues jornades laborals, una rutina que, segons ha explicat, li deixava molt poc marge per aturar-se massa en altres preocupacions. "Mai he estat nena pija", resumia en parlar d'aquells anys.
Otero no va estudiar Periodisme, però quan va acabar la carrera ja feia tres anys que treballava als mitjans. Aquesta experiència pràctica va acabar pesant més que qualsevol pla acadèmic posterior. "La falta de temps i, tot ha de dir-se, la mandra van impedir que seguís estudiant", va reconèixer amb naturalitat en explicar per què no va continuar ampliant la seva formació universitària.
Treballar mentre estudiava va marcar aquella etapa
La feina formava part del seu dia a dia gairebé tant com les classes i els exàmens. "Em preocupava de moltes coses, però com que mai he estat nena pija, a més d'estudiar, treballava bastantes hores al dia, amb la qual cosa em quedava poc temps", va explicar. No parla d'una joventut sense inquietuds, sinó d'una agenda tan plena que amb prou feines deixava espai per donar massa voltes als problemes.
Durant aquests anys va compaginar les seves obligacions universitàries amb el programa Protagonista, el cine. Mentre molts estudiants encara estaven descobrint què volien fer professionalment, ella ja començava a construir una trajectòria als mitjans.
El periodisme va arribar abans que el títol
Precisament per això mai va sentir que necessités estudiar posteriorment la carrera de Periodisme. Quan va acabar la seva formació universitària, ja feia temps que exercia l'ofici i acumulava experiència real davant d'un micròfon. Aquesta entrada primerenca al món professional va acabar condicionant tota la seva trajectòria. Otero va anar aprenent mentre treballava, combinant responsabilitats acadèmiques amb una professió que cada vegada ocupava més espai a la seva vida.
Mirant enrere, aquella etapa ajuda a entendre bona part del seu caràcter professional. No hi va haver massa temps per a construir una joventut idealitzada ni per a preocupar-se únicament pels estudis. Hi havia classes, feina i obligacions que atendre cada dia. Julia Otero ho resumeix amb una frase que defineix bé els seus orígens: mai es va sentir una "nena pija". Estudiava, treballava moltes hores i avançava pràcticament sobre la marxa. I mentre intentava arribar a tot, ja estava construint sense saber-ho la carrera que acabaria marcant la seva vida.