Ha estat un estiu devastador per a Europa, més si ho considerem des del punt de vista del que ha passat a Espanya amb els incendis. Era una cosa que es veia a venir, però no es pensava que el foc podia avançar tan ràpidament. El més trist que deixa tot aquest esdeveniment són els milers de ciutadans que van haver d'evacuar deixant les cases a mercè del foc. El que va passar no és cosa menor i els científics estan estudiant les conseqüències, i a més es ressalta que alguns incendis lamentablement van ser provocats.
Espanya va tenir l'incendi més gran registrat a Àvila, esdevingut el passat mes de juliol. Els satèl·lits de la NASA van detectar els primers senyals d'alerta. Des que va començar, va arrasar amb tot al seu pas i es va unir a altres incendis que van cremar prop de 77.000 hectàrees. Les imatges obtingudes del satèl·lit Landsat 9 ens posen en context sobre el que va passar, unes marques terribles que quedaran a la Terra i que recordaran la vulnerabilitat amb què podem perdre-ho tot.
Espanya i França van ser els dos països més afectats pels incendis d'estiu
El panorama a l'altre país europeu va ser similar respecte a la catàstrofe que va deixar empremta. El lamentable va ser veure la desaparició del poble de Le Porge i la crema de més de 42.000 hectàrees. França no havia tingut una temporada d'incendis tan greu en diverses dècades. El pitjor dia va ser el 25 de juliol, quan els incendis van provocar un núvol de foc; va créixer tant per l'energia de l'incendi que no s'havia documentat mai així en aquells indrets. Els científics que van estudiar aquest cas del projecte The State of Wildfires van indicar que es va deure a un fenomen climàtic que des d'abans va propiciar aquest escenari. L'hivern va ser molt plujós, per la qual cosa les herbes i matolls van créixer més del normal. Les onades de calor combinades amb els mesos de sequera van ser una combinació mortal, de manera que es va convertir en una capsa de mistos. Les ratxes de vent de més de 65 quilòmetres per hora van ser l'inici del desastre.
Va haver d'entrar la tecnologia satel·litària de la NASA per poder localitzar les flames pràcticament metre per metre per poder anticipar possibles fonts de foc. Milers de bombers, militars i cossos d'emergències es van desplegar per poder combatre tot el que va succeir. Les famílies no van poder tornar a casa fins a finals del mes de juliol, encara que la petjada del desastre hi era. La fotografia deixa un registre impactant, com si tota la ciutat de Nova York s'incendiés en qüestió de dies. Molts podrien pensar que aquestes conseqüències són part del desastre climàtic; en part, les onades de calor són les que comencen a ser anormals fins al punt de fer el nostre medi difícil de viure-hi. Desitgem que, lluny d'agreujar-se, les situacions puguin ser una mica més controlables.