El pas ja està fet. La decisió de la jutgessa de l'Audiència Nacional, María Tardón, de declarar-se competent i obrir una investigació penal per la invasió de Ceuta perquè considera que els fets poden constituir, entre altres, delictes contra la pau o la independència de l'Estat i contra la integritat territorial, suposa, a la pràctica, la posada en marxa del comptador que pot acabar amb un, diversos o tots els membres del govern espanyol al Tribunal Suprem. Ja no estem únicament davant d'una crisi migratòria, com han sostingut en va Pedro Sánchez i els seus ministres. L'Audiència Nacional considera que l'entrada d'aproximadament 80.000 persones podria formar part d'una actuació organitzada amb finalitat desestabilitzadora, fins i tot dins del concepte de guerra híbrida. En l'estructura política construïda per Sánchez al Congrés dels Diputats dijous passat, quan va defensar que no existien proves concretes que el Marroc hagués organitzat l'operació, s'ha obert una via d'aigua: una jutgessa de l'AN creu que existeixen prou indicis per investigar precisament una actuació afavoridora des del país africà.
Evidentment, encara no es pot afirmar que el Marroc va organitzar l'atac, ja que encara no està judicialment provat, però, després de l'informe policial, ja resulta molt més difícil sostenir que no existeixen elements seriosos que hi apuntin, i més encara després d'aquesta resolució de l'Audiència Nacional. La jutgessa Tardón no deixarà anar aquest os tan fàcilment, això és segur. De fet, ha obert una peça separada secreta per a determinades diligències relacionades amb la seguretat de l'Estat, cosa que indica que la investigació pot anar bastant més enllà d'esbrinar qui va convocar els migrants per xarxes socials. I al rerefons de tot això, una qüestió extraordinàriament delicada per al govern espanyol: què en sabien Interior, el CNI i Presidència abans del 30 de juliol i quan ho van saber. La interlocutòria d'aquest dilluns dona pistes de cap a on pot anar tota la investigació: en primer lloc, Tardón no pot processar personalment Pedro Sánchez ni els ministres, ja que estan aforats.
Encara no es pot afirmar que el Marroc va organitzar l'atac, però, després de l'informe policial, ja resulta molt més difícil sostenir que no existeixen elements seriosos que hi apuntin
El que sí que pot fer, en el marc de les seves competències, és investigar els fets fins que apareguin indicis individualitzats contra ells i, arribat aquest moment, remetre una exposició raonada al Tribunal Suprem. Fins avui això no era possible, ara, però, aquesta possibilitat és jurídicament imaginable, perquè Tardón ja ha assumit que pot estar davant d'una actuació organitzada que va atacar greument la integritat territorial espanyola. Per això, tot apunta que l'Audiència Nacional estirarà el fil per saber, primer: qui va organitzar l'operació?; segon: quina participació hi va tenir el Marroc?; tercer: què en sabia Espanya?; quart: des de quan ho sabia?; cinquè: què va fer amb aquesta informació?; i sisè i últim, si arriba fins aquí: hi va haver mera negligència en la gestió política o, per contra, hi va haver algun tipus de col·laboració deliberada? Arribar fins a aquest sisè punt és en aquests moments el somni humit de la dreta, que ja deixa entreveure sense embuts que el final de la carpeta Ceuta ha de ser el Tribunal Suprem.
Si Pedro Sánchez té judicialment un horitzó devastador —amb una dotzena de casos del seu entorn familiar o polític oberts i, a més, els de l'expresident Zapatero o de finançament del PSOE—, li faltava, tan sols, que la judicatura posés en el punt de mira una actuació tan clamorosa com la del govern espanyol. En el seu article de diumenge, un columnista tan coneixedor dels secrets de l'Estat i amb fonts al mateix palau de la Zarzuela escrivia sobre la situació de Sánchez: "Totes aquestes circumstàncies fan que el sistema localitzi les seves mesures d'autodefensa. I com que la responsabilitat política no existeix, només queda la judicial, la que es dirimeix als tribunals". No és una frase intranscendent, ni de bon tros supèrflua. Qui sap si dos jutges en excedència, com són la ministra Margarita Robles i el titular d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, en previsió de tot això, ja van jugar obertament les seves cartes quan la primera es va distanciar de la posició oficial del govern espanyol i el segon va sostenir que ell no en sabia res ni li van arribar informes precisos de la invasió marroquina.