El Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) activa aquesta tardor un no un projecte museístic itinerant anomenat MNACTEC Bus. En sí, el MNACTEC Bus és, expliquen des del mateix Museu, “un espai interactiu i tecnològic que convida el públic a viatjar al passat, el present i el futur de la nostra societat per endinsar-se d'una forma innovadora en temes com els avanços tecnològics, la transició energètica, la cultura, el transport o el patrimoni industrial”.
Objectius
El projecte, apunten els seus promotors, neix de la voluntat d’impulsar “una nova forma de difondre el coneixement científic i tecnològic a les noves generacions amb formats innovadors, experiències participatives i amb perspectiva de sostenibilitat mediambiental i un marcat caràcter social”. Alhora, també es pretén apropar el MNACTEC al públic geogràficament distant, prioritzant les poblacions del medi rural de Catalunya. El MNACTEC Bus s’adreça al públic general i és gratuït. S'ofereixen visites guiades gratuïtes per a grups i s'hi pot accedir també en visita lliure individual.
Propostes interactives
El projecte presenta 8 propostes interactives, que s’agrupen en dos grans temes: Canvi de model i nova cultura social, i Tecnologia, ciència i coneixement per a la transició ecològica. Durant la seva itinerància, també s’oferiran tallers, xerrades i activitats relacionades amb la ciència i la tecnologia adreçades a diversos púbics. Les primeres itineràncies del MNACTEC Bus estan previstes a poblacions de la Cerdanya i el Berguedà: Bellver de Cerdanya (22 i 23 de novembre), Castellar de n'Hug (24-26 de novembre) i la Pobla de Lillet (29 i 30 de novembre).
El MNACTEC té com a missió mostrar permanentment la implantació i l’evolució dels avenços científics i tècnics a Catalunya, la seva aplicació industrial i, especialment, la seva implicació i incidència social. La seu del MNACTEC està situada a Terrassa, en un dels edificis fabrils més emblemàtics del Modernisme català: el Vapor Aymerich, Amat i Jover, antiga fàbrica tèxtil dissenyada per l'arquitecte Lluís Muncunill.