Amb el iPhone 14 nouvingut a les botigues i a la butxaca d'alguns privilegiats, un nou indicador vinculat a l'Smartphone de Cupertino ens sorprèn: es tracta de l'Índex iPhone 14 i calibra la riquesa de cada país en funció del percentatge del sou mitjà que fa falta per comprar l'últim model del producte estrella d'Apple.

iPhone14

Molt més que un telèfon

El iPhone és molt més que un telèfon: com a objecte de desig i símbol d'èxit, modernitat i expertise, s'ha convertit en un dels indicadors més fiables per calibrar la riquesa d'un país. Així pensen almenys a Reddit, que ha elaborat un estudi en el qual s'analitza quin percentatge del sou mitjà fa falta per aconseguir un Smartphone made in Cupertino. I hi ha sorpreses: Espanya no està tan malament com podria esperar-se.

Nigèria, Kenya i Bangla Desh, dels més pobres

A Espanya, un iPhone 14 Pro de 128 MB costa 1.319 euros i això, a Nigèria, suposa el 69,12% del sou anual mig. A Kenya no estan gaire millor, perquè aquesta quantitat representa el 63,3% dels emoluments que un treballador rep al cap de dotze mesos. A Egipte, també a l'Àfrica, aquests 1.319 euros equivalen al 50% del salari mitjà anual i al Marroc, un 47,57%. Els europeus que pitjor el tenen per comprar-se un iPhone 14 són els albanesos, que haurien de destinar el 29,05% del seu sou a la compra d'aquest telèfon si la seva ambició fos aquesta. Al Brasil no estan gaire millor: la compra d'un iPhone 14 se'ls emporta el 27,59% del que cobren en dotze mesos.

Espanya, a la zona mitjana

L'estudi analitza el cas de 76 països i Espanya, on hauríem de reservar el 4,97% d'un sou mitjà per comprar un iPhone 14, som al lloc 28. D'entre els països europeus analitzats, en tenim 18 per darrere i, per davant, hi són 15. Un d'ells és Luxemburg, on per comprar-se un iPhone 14 basta amb i, 1,61% del salari mitjà d'un any. A Suïssa, amb el segon país més ric segons l'Índex iPhone 14, n'hi ha prou amb l'1,67% i a Itàlia, França i la Gran Bretanya es necessita, respectivament, un 4,40%, un 3,56% i un 2,99%. En suma, no estem bé, però, com diria Joan Laporta, Al lloro! Que no estem tan malament, home!