El tinent d’alcaldia de Relacions Institucionals de Sant Cugat, Jordi Puigneró, ha revelat que el govern municipal ha hagut de donar de baixa més de 4.000 persones de cop "perquè algú no havia fet els deures". En una entrevista a Tot Sant Cugat, Puigneró ha criticat la gestió del padró que van fer des de la CUP en l'anterior legislatura: "Potser ells n’estan orgullosos, però en aquest any i mig hem fet la feina i hem posat ordre". Segons ha explicat Puigneró, abans de l'arribada del tripartit, en aquest municipi es donaven de baixa unes 1.000 persones cada any. En canvi, segons ha detallat durant el primer mandat del tripartit d'ERC, PSC i la CUP, l'any 2020 només es van donar de baixa 5 persones, 2 el 2021 i 7 el 2023. Per a Puigneró les xifres "no reflecteixen la realitat poblacional del municipi i considera que els responsables d’aleshores no estaven acreditats per gestionar aquesta àrea". Per tal de resoldre la situació heretada, el govern municipal, ara en mans de Junts per Catalunya, ha donat de baixa més de 4.000 persones.
500 persones empadronades a la Casa Mònaco
Jordi Puigneró també ha parlat sobre el cas de la Casa Mònaco, un edifici municipal on hi havia més de 500 persones empadronades. Tot i que ha admès que moltes situacions es podrien justificar, ha posat en dubte que la xifra sigui "normal" i ha afegit: "Tres vegades més que Sabadell, quatre vegades més que Cerdanyola o Rubí en un equipament públic". Actualment, s'ha quedat amb 400 persones i Puigneró ha defensat que "estem fent la feina que vostès no van fer".
Entre el 2019 i el 2023, l'Ajuntament de Sant Cugat va estar governat per ERC, PSC i CUP, i aquests últims gestionaven l'àrea de padró i serveis socials. En aquest període de temps només es van desempadronar un total de 900 persones. En els últims sis mesos, el govern municipal actual ha detectat situacions d'irregularitat de persones que fa anys que no viuen al municipi, però que continuen rebent ajuts socials. Fruit d'aquesta investigació, en els darreres mesos s'han donat de baixa 3.500 persones i s'espera que es donin de baixa 700 persones més, en total 4.200. Sant Cugat és un municipi amb 100.000 habitants, per tant, un 4% de la població serà desempadronada. Del total, 1.000 són de nacionalitat espanyola, 1.000, comunitaris de la Unió Europea i, 2.000, no comunitaris, la majoria d'ells sud-americans i del Magrib.
El pacte del Padró a Catalunya
El passat 18 de juny, els grups del PSC, ERC, Comuns i CUP van signar al Parlament el Pacte del Padró amb la xarxa impulsora d’aquesta iniciativa, que conformen una quinzena d’associacions i plataformes d’entitats. Els signants del pacte volen enviar un "missatge rotund" que Catalunya no accepta que "es vulnerin drets", tot recalcant que el padró és un dret i una obligació per llei. També van recordar que van documentar vulneracions en 37 municipis i adverteixen que no són "pràctiques puntuals". La signatura va estar marcada per l’absència de Junts —partit amb més de 300 alcaldies— i els impulsors consideren que és una "llàstima" però diuen que estan "a disposició" de qui vulgui sumar-s’hi més endavant. Tampoc hi van donar suport el PPC, Vox i Aliança Catalana.
El document del pacte indica que la Llei reguladora de les bases de règim local estableix que totes les persones residents en un municipi tenen l’obligació jurídica d’empadronar-se i, per tant, al mateix temps, l’ajuntament ha de garantir i facilitar-ne l’exercici. També que es promouran polítiques d’empadronament actiu, protecció dels infants i els col·lectius en situació de vulnerabilitat, així com transparència i informació pública, respectar el principi d’autonomia local i crear una comissió tècnica de seguiment del pacte.