Potser has escoltat o llegit alguna cosa sobre el biohacking, aquest terme anglosaxó que cada vegada està adquirint més visibilitat i que té a veure amb la combinació científica entre la biologia humana i la tecnologia. Inclou molts camps i n'arribarà a moltíssims més segons vagin passant els anys, però el cert és que no estem parlant de ciència-ficció sinó d'una cosa que des de fa un temps ja és entre nosaltres.

Un dels aspectes que s'està treballant en aquest camp és el dels implants de xips al cos humà per facilitar el dia a dia de les persones que optin per això.

El cas de Suècia

Així, per exemple, des de fa mesos són més de 4.000 els ciutadans suecs que s'han apuntat voluntàriament a un programa que els permet portar un minúscul dispositiu electrònic implantat al dors de la mà que els permet agilitar moltes de les seves operacions en el dia a dia.

El projecte no és nou –de fet, funciona des del 2015–, però sí que ha viscut un auge important des de finals del 2018. El petit dispositiu té la mida d'un gra d'arròs i al país nòrdic la companyia ferroviària estatal SJ el va incorporar al seu full de ruta l'any passat. Gràcies a l'implant electrònic, als usuaris del tren se'ls escaneja la mà cada vegada que utilitzen el servei, paguen en aquell moment el viatge sense necessitat de comprar cap bitllet o de portar amb ells una targeta de transport.

El dispositiu electrònic pot tenir tantes funcionalitats de reconeixement o validació com serveis s'hi decideixin associar. A més del cas comentat del tren, s'està utilitzant també com a substitut de la targeta d'accés a la feina, al gimnàs o fins i tot per poder comprar menjar o beguda a les màquines de vènding o per accedir a determinats serveis en el lloc de treball.

Com funciona

El primer que cal fer, com és lògic, és la implantació del microxip sota la pell de la persona. Aquesta operació senzilla es fa a través de la inserció al lloc desitjat mitjançant una xeringa, com les que s'utilitzen per implantar molts dels pírcings des de fa anys.

El millor de tot, i és important aclarir-ho, és que la punxada per introduir el minúscul dispositiu electrònic és indolora, per la qual cosa no hauria de ser en cap cas un impediment per a qui desitgi implantar-se el microxip.

La comunicació entre el dispositiu subcutani i el lector de dades del servei concret que es vulgui utilitzar es realitza a través de la tecnologia NFC (Near Field Communication), la mateixa que s'utilitza per als pagaments a través del mòbil o de les targetes de crèdit contactless. Els dispositius inserits a la pell són passius, poden ser llegits però no existeix la possibilitat d'extreure'n informació, per aquest motiu no necessiten bateria.

El tema de la privacitat

Com amb cada nou pas que es fa entorn de la tecnologia associada a la difusió de dades, sempre apareixen veus d'alarma respecte a la privacitat de les dades i al possible ús que les companyies que presten els serveis poden fer amb ells. Però no sembla que canviï res amb l'ús dels microxips subcutanis respecte a altres mitjans pels quals compartim constantment moltes de les nostres dades, com les xarxes socials, els serveis de correu electrònic, les apps dels mòbils i moltes altres.

Tanmateix, a Suècia semblen tenir més que superades aquestes pors a causa de com tenen estructurada l'exposició de les seves dades públicament. Els suecs poden trobar a través d'internet dades dels seus conciutadans registrats en el país, com ara l'adreça de casa, el número de telèfon i fins i tot els diners que cobra a la feina. Està clar que, en aquest sentit, estan a un altre nivell respecte a molts altres països, però el biohacking no només s'està implantant al país nòrdic, sinó que en altres com els Estats Units també comença a gaudir d'una creixent popularitat.