Com localitzar les famílies de combatents desapareguts en la Guerra Civil les restes mortals de la qual es localitzen? En la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya el tenen clar: mitjançant una base de dades genètica que es denomina, precisament, Programa d'Identificació Genètica i al que poden accedir familiars de desapareguts en la contesa per facilitar els seus perfils genètics i contribuir a la identificació fidedigna de restes localitzades en fosses comunes. De moment, aquest estiu han identificat mitjançant dos estudis les dades de 722 combatents republicans i, ara, el desafiament és localitzar els seus familiars. L'eina, per descomptat, pot utilitzar-se per ajudar a identificar també les restes d'altres persones desaparegudes independentment de l'època en què van desaparèixer i les seves vinculacions personals o ideològiques.

 
 

Brigadistes

Dels 722 combatents identificats, 357 eren estrangers i, d'aquests, la majoria van formar part de les Brigades Internacionals. Els estudis es titulen Relació de voluntaris internacionals antifeixistes morts i desapareguts a Catalunya. Alemanya, Àustria i els Països Baixos i La Brigada Thälmann al front de l'Ebre. Més enllà del seu interès històric, expliquen des de la Generalitat, la informació que contenen "serveix per difondre el Cens de Persones desaparegudes i ampliar les mostres de l'ADN del Programa d'Identificació Genètica".

Punt de partida

El següent pas, una vegada identificats els combatents, és buscar i localitzar els familiars, però la Generalitat es troba aquí amb un problema: el volum de familiars que accedeix a la base de dades del Programa d'Identificació Genètica és molt baix en relació amb la quantitat de baixes que es van registrar, per exemple, en cossos com les esmentades Brigades Internacionals. Sovint, cal recordar, qui s'integrava a cossos com a aquest s'allistava sense tenir coneixement del fet els seus familiars i en circumstàncies certament agitades dins d'un context tan convuls com l'Europa dels anys trenta. Amb tot, l'eina existeix i que s'accedeixi o no a ella depèn, en bona part dels fons que es disposi per donar-la a conèixer.