Jordi Domingo va guanyar les eleccions del Consell de la República amb el 66% dels vots, quedant per sobre d'altres candidats, com Montserrat Duran o Toni Comín. Tres mesos després, l'excònsol de Mar va presentar el passat dissabte el seu govern de l'entitat a l'exili a Cervera, amb noms com Eudald Carbonell, Imma Tubella, Joan Passolas, Marga Payola, Àlex Fanoll i Montserrat Rossell. Domingo va fer una crida a començar el temps de la represa després d'un any de crisi del Consell de la República, marcat sobretot pel cas Comín.
Com han estat aquests primers mesos com a president del Consell de la República?
Han estat d'una feina interna frenètica per redreçar tota la situació i per obrir perspectives de futur. Potser la gent pensava que no es feia res, però hem anat construint les bases essencials perquè el futur tingui perspectives reals. Hem construït una amplíssima base d'assessors externs que arriba ja a una vuitantena o la construcció del mateix govern que hem hagut de treballar. I, sobretot, anar revisant quina és la situació real de la institució, tant dels consells locals com des del punt de vista econòmic.
Durant la campanya, va explicar que les primeres coses que faria seria reunir-se amb entitats i amb els partits… Amb qui s'ha reunit fins ara?
M’he reunit amb totes les institucions que treballen per la consciència nacional i la mobilització del país, per la cultura o per la llengua. És a dir, amb l'ANC, Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, la Intersindical, l'AMI, Sobirania i Justícia… i segur que me'n deixo d'altres. Amb aquest grup institucional que està més a peu del carrer i que treballa activament per la consciència nacional i la mobilització del país i tot això que comporta en l'àmbit cultural i lingüístic ja m'he reunit. Encara ens queda molt per treballar i fer una agenda comuna perquè siguem eficients i eficaços. A nivell dialèctic tots ens hem posat d'acord que ho havíem de fer, però ara falta posar-ho en pràctica.
D'altra banda, m'he reunit ja amb algun partit, aquí sí que els he deixat amb un segon pla, però m'hi penso reunir sense cap mena de dubte, però encara falta cobrir tot el ventall.
Si no vaig errat, es va reunir amb Junts per Catalunya, tanmateix, amb Esquerra Republicana i la CUP ho ha fet?
Amb ERC tenia agenda tancada, el que passa és que a última hora va haver-hi problemes d'agenda que ens va obligar a posposar-ho. Amb la CUP també va passar una cosa concreta que, per circumstàncies de la vida, es va haver de posposar una reunió que teníem amb l'alcalde de Girona, Lluc Salellas, i amb membres de la CUP.
Com és que han trigat fins a tres mesos a anunciar el nou govern?
Estatutàriament, ens ho permetia i el termini màxim era de tres mesos. No vam voler sortir l'endemà a dir que faríem això o allò altre sense saber segur que ho faríem o que ho podíem fer i que teníem les eines per poder-ho fer. Cal no oblidar que venim d'una transició dins de la institució complicada i que no ha sigut fàcil. És una situació en la qual l'espai del Consell per República no era un espai pacífic ni en el sentit reputacional, ni en l’econòmic, o en el sentit de consolidació molt potent dels Consells locals… Tot això s'havia de disseccionar amb bisturí. Havíem de saber quina era l'herència que teníem.
Han acabat fent alguna auditoria interna?
L'estem fent. No és exactament una auditoria, no ens confonguem. Un informe econòmic i jurídic és més útil que una auditoria. L'auditoria sempre són mecanismes molt pautats i estructurats que estan molt bé amb les mercantils, ja que estudien si el balanç correspon a la realitat autèntica d'aquella societat. En canvi, un informe és molt més ampli. Estem treballant els anys 2024 i 2025. Jo el volia tenir abans del 17 de maig, però les coses van molt més endarrerides del que jo hagués volgut, perquè hi ha dificultats en determinada documentació. Un cop estigui, òbviament no hi haurà inconvenient en fer-ho públic o, com a mínim, compartir-ho amb els consells locals i amb qui sigui necessari.
Tenen els comptes sanejats?
Inicialment, el 30 de juny havien de quedar sanejats del tot. En aquest temps d'estudi ens hem trobat que hi havia alguns deutes amb la Hisenda pública belga que no hi comptàvem i s'ha d'acabar de concretar. Estem en converses amb la Hisenda pública belga per veure si podem fer uns certs ajornaments per quedar sanejats i absolutament nets de qualsevol mena de passiu.
És possible arribar al 30 de juny amb els comptes sanejats?
El 30 de juny jo crec que ja marcarem un cert canvi de paradigma. És a dir, tancarem tots els deutes amb el passat de proveïdors. En canvi, amb els treballadors estan tots liquidats amb saldo i quitança. Amb això tanquem la major part del deute que hi havia acumulat. Ara ha sorgit aquest tema de la Hisenda pública belga, i caldrà veure en quins termes podem obtenir un ajornament còmode perquè el Consell no es vegi més ressentit del compte.
Vostè aquest dissabte a Cervera va anunciar els noms que formen part del seu govern. Com és que finalment Jordi Castellà, amb qui en l'últim dia de campanya van anunciar que unificaria les candidatures, no forma part del govern, però sí que serà comissionat del Pacte Nacional pel Reconeixement Internacional de la Nació Catalana?
Això va ser un pacte entre ell i jo. Ell, d'alguna manera, ho va posar damunt de la taula i se sentia sembla més còmode fent un rol de comissionat més que de ser membre actiu del govern. Estem en una molt bona sintonia, treballarem plegats, el govern donarà suport a tot el pacte i no hi ha cap mena de problema.
Vostè dissabte també va anunciar el Pacte Nacional pel Reconeixement Internacional de la Nació Catalana. En què consisteix?
Ho explicarem el 27-28 de juny, però és un intent real de propiciar que, a través de Nacions Unides, es reconegui el dret d'autodeterminació dels catalans. És un tema que el Jordi Castellà ha estudiat molt bé. Dissortadament, a vegades per aquests problemes que té aquest país, ens fem trets al peu, i per això no va prosperar en la causa catalana. En canvi, sí que va prosperar l'experiència guineana. Intentarem que aquest exemple dels anys 60’ sigui possible en el món d'avui. Caldrà treballar molt, perquè en aquests moments no hi ha una majoria parlamentària ni un Govern de la Generalitat independentista, que facilitaria extremadament les coses. Avui pot ser una quimera, però també ho semblava el dia que es van fer les primeres consultes a Arenys de Munt. La nostra aspiració és que es torni a mobilitzar el país i que sigui realment un dels punts claus del nostre govern.
Tenint en compte que en el Pacte Nacional per la Llengua no van formar part el principal partit de l'oposició, com és Junts, la Cup o entitats com USTEC. Entenc que en aquest pacte nacional hi haurà d'haver totes les entitats i tots els partits independentistes…
Jo he vingut a aquest Consell de la República per una cosa que m'ha obsedit des del primer dia, que és la unitat de l'independentisme. I no em refereixo a la unitat dels partits, perquè aquesta és molt més complicada. Tothom té interessos partidistes i legítimament defensa aquell espai ideològic o de conveniència política. A més, estan focalitzats en l'autonomisme que a mi m'interessa molt poc, per no dir gens. Amb això tenim una agenda molt clara, treballarem en tot projecte que es faci, sigui el del pacte nacional, siguin els altres projectes que tenim ja en dansa i alguns que són aquesta trentena de projectes que vaig anunciar, amb tots ells procurarem que la base social de l’independentisme estigui absolutament representat i doni una empenta.
El seu govern, dins d'aquest pacte nacional, defensa la via guineana? És a dir, que l'ONU reconegui en certa forma que Catalunya és una colònia?
Nosaltres el que volem és fer tot allò que sigui possible pel reconeixement de la independència del país. No posarem mai cap pal a la roda a cap projecte, sigui el de la via guineana o qualsevol altre que ens pugui venir al futur, que pugui donar un bri d'esperança al reconeixement de la independència del país. Això és un compromís personal que vaig assumir des del primer dia de la campanya electoral en el pacte que vam fer amb el Jordi Castellà. Tot això sense prometre res a la gent, perquè el que hem imposat és que nosaltres no enganyarem la gent. Som conscients de les nostres virtuts, dels nostres punts forts i també de les nostres febleses. El derrotisme no pot existir i els predicadors sense horitzó i sense esperança tampoc. Si ens en sortirem, o no, dependrà de la força mobilitzadora que la gent tingui per tirar endavant aquests projectes, sigui aquest o un altre.
Dels noms que va anunciar el dissabte, quin rol assumirà cadascú?
L'Imma Tubella serà la vicepresidenta. En aquests primers sis mesos, en què la nostra obsessió és fer net, posar el Consell de la República a la via adequada, recuperar el vessant reputacional al màxim possible i començar vies per tirar endavant, no hi ha carteres assignades. Entre altres coses perquè no tenim res a governar. Tant de bo poguéssim governar la justícia d'aquest país, les infraestructures, la indústria o la política lingüística. Tot això no ho tenim a les nostres mans. És absurd nomenar membres del govern responsables de la llengua, de la justícia, de la infraestructura perquè dissortadament ni tenim els mitjans econòmics ni tenim la capacitat política per fer-ho.
També ha dit que tenen una vuitantena d'assessors. Qui forma part d'aquest Consell Assessor?
N'hi ha molts, però des del Xavier Díez fins al Rafael Ribó o el Ramon Folch. Ara no voldria anomenar-los a tots, perquè segur que me'n deixaria molts, però gent de molta vàlua, que s'han ofert desinteressadament a ser assessors Interns del Consell.
Durant el discurs del dissabte a Cervera va anunciar que abans d'acabar l'any presentarien fins a quatre grans projectes estratègics que, segons vostè, han de ser molt importants per a la construcció de l'estat català. Quins són?
Això ja l'hi diré abans de final d'any. Estem treballant en quatre grans projectes: un està referit a la consciència històrica, perquè sense consciència històrica no hi pot haver consciència nacional. Coneixem poc la història del nostre país i, a més, ens l'han amagada perquè no ens n'enorgullim, malgrat que no tinguem motius. Hem de conèixer els ítems més notoris de la nació catalana, dels Països Catalans. Us donarem detalls més endavant, explicant qui està col·laborant en aquest projecte, en què consistirà, de què vol dir els països catalans des de l'època carolíngia fins avui…
D'altra banda, hi ha un projecte d'anàlisi geoestratègic de la nació. Necessitem saber, en tot moment, on som geoestratègicament. Sempre he dit que l'important per girar el tomb són els aliats. Això sí que és important, perquè els aliats són aquells que no són amics, però que hi ha una coincidència d'interessos que al final et fan donar el tomb. Els Estats Units i la Unió Soviètica van ser aliats a la Segona Guerra Mundial i gràcies a aquesta aliança es va poder guanyar. I d'amics no n'eren gens ni mica, ni ho eren llavors, ni ho van ser després, ni ho són ara. Hem de buscar aliats, coincidència d'interessos amb les nacions del món i hem d'aconseguir aliats en el futur. Necessitem informació sòlida geoestratègica i això ja també hi ha un projecte en marxa i que espero poder anunciar en els pròxims mesos quan ja estigui degudament conformat.
Finalment, hi ha altres dos projectes relacionats amb la construcció pròpiament del nou Estat que volem crear, des del punt de vista des de fora i des de dins. Ara, amb els anuncis, també correm el risc que hi posin més pals a la roda dels que ja tenim, que són molts.
Creu que hi ha estats o països que els interessa que Catalunya sigui independent?
No ho sé, això és el que hem d'esbrinar. El tema està a trobar interessos comuns. Això és l’important. En el moment en què va haver-hi el famós procés i que semblava que Catalunya donava un tomb, Espanya no va tenir cap problema de regalar avions a Lituània, d'anar a fer tota la força diplomàtica en qualsevol país buscant interessos comuns per evitar que gent que havia donat d'alguna manera el seu vistiplau o la possibilitat que Catalunya fos independent canviessin de bàndol. Hem de tenir aliats, i això vol dir qualsevol aliat de qualsevol país del món.
Un cop anunciat el govern, quan convocarà l'assemblea territorial?
Ja està convocada el 31 de maig a Barcelona. Durant la primera reunió que vam fer el mateix dissabte ja es van aprovar quatre decrets, si no recordo malament. Un va ser el de la convocatòria de l'Assemblea Territorial que es produirà el 31 de maig a Sant Andreu.
Diversos consells locals van criticar en un comunicat que no s'han pogut desenvolupar amb normalitat els processos de renovació de les juntes rectors.
Cert. Per això, també vam aprovar un decret sobre aquesta qüestió. Això ja ve de lluny, i és que hi va haver problemes informàtics importants que no van poder generar les eleccions i el procés de renovació. Hem fet un decret intentant rectificar això, perquè tothom pugui participar-hi. Almenys, les que no han pogut renovar-se per aquests problemes. Fins i tot, ho hem fet amb efectes retroactius a la data de l'última assemblea territorial que va ser el juliol del 2024. Això permetrà que els Consells participin.
En el mateix comunicat, els consells locals deien que vostè es queixava que el Consell té un excés de burocràcia. Creu que és així?
Jo he sigut militant actiu del Consell, hi he cotitzat des del primer dia, he sigut president de la sindicatura electoral, vaig participar en redacció de documents determinats com la carta de compromís dels membres de les juntes rectors, etcètera, però certament no he viscut el dia a dia perquè feia altres coses. A mi del que m'han informat de la gent que participava activament als consells locals, i se'm queixaven i per això ho vaig dir a la campanya electoral, és que hi havia una excessiva burocràcia i que caldria simplificar-la. Hi ha una comissió jurídica que està estudiant fil per randa els reglaments i els codis per veure si realment això correspon a una realitat, o no. La burocràcia és l'enemiga de l'eficiència. Això no vol dir que no hi hagi controls ben fets, que hi hagi sistemes regulats, però jo crec que aquestes institucions el que han de tenir es ser eficiente.
Durant la campanya, un dels elements més protagonistes van ser les suposades irregularitats de l'exvicepresident del Consell de la República, Toni Comín, que també es va presentar a les eleccions… Vostè ha parlat amb ell?
Jo he intentat parlar amb ell. Jo vaig dir a la campanya electoral que tenia mà estesa a tots els candidats per valorar fins i tot els elements de la seva campanya que poguessin ser incorporats en el pla de govern, però amb ell no he pogut parlar. Vaig oferir-li la possibilitat de parlar, no ho va considerar convenient, però jo mantinc la mà estesa. Quan jo vaig guanyar les eleccions i em vaig posar en contacte amb ell per fer-ho, ell va considerar que aquell moment no era l’apropiat per fer-ho i jo ho respecto.
El seu govern prendrà alguna decisió respecte d'aquestes irregularitats detectades?
Hem de mirar endavant. No crec que hi hagi cap delicte. Si hi hagués un delicte, la meva obligació serà posar-ho en evidència. Això ho tinc claríssim. Vinc de 50 anys d'experiència com a advocat i, si hi ha un delicte, l'haig de posar en evidència davant de les autoritats. Tinc la presumpció d’innocència molt clara. I segon, irregularitats a tot arreu se’n cometen, desgraciadament, per negligència, per ignorància, per manca de diligència, per haver deixat en mans d'alguna persona inadequada una decisió determinada, o el que sigui. Si les irregularitats són meres irregularitats i, per tant, no són delictives, jo soc partidari de… escolti’m, tenim massa feina en el país per entretenir-nos a mirar les irregularitats dels últims vuit anys. No m'interessen. Tinc l'interès de mirar endavant, construir i fer el que hem de fer, que és construir un estat, que això és molt complicat, però s'ha de fer. No m'oblidaré d'aquestes irregularitats, perquè no s'han de produir mai més. Per això m'he compromès a una transparència total i absoluta respecte a la gestió i respecte de l'economia. Transparència absoluta. I que els consells locals i que la societat tingui clar per on camina sempre el Consell de la República. Hem de ser molt rigorosos, molt seriosos sobretot de cara al futur, i hem de treballar amb una transparència absoluta. Hi ha aquests informes en marxa, vull saber la realitat, vull saber exactament què ha passat i per què va passar, això sí que ho vull saber. Estic convençut que de delictes no n'hi ha, perquè crec en la bona fe de la gent i en la generositat de la gent a l'hora de treballar.
Si detecten que hi ha irregularitats demanaran responsabilitats a Toni Comín o que, si és el cas, que torni diners?
Jo primer vull saber exactament de què parlem. I a partir d'aquí el govern decidirà. El govern tindrà aquest informe damunt de la taula i en funció de la seva transcendència ja decidirem el que hem de fer i el que no.
Quina serà la pròxima decisió que prendrà com a president del Consell de la República?
Bé, ja n'he pres alguna. Un dels grans reptes que tenim és programar el plató comunicatiu, tal com vaig anunciar a Cervera. Hi farem debats, entrevistes… serà un fòrum social amb determinades temàtiques. N'estem molt orfes, desgraciadament. A vegades la gent no agafa el toro per les banyes amb segons quines temàtiques. Per això, les volem posar al dia, en visió del Consell de la República, convidar experts nacionals i internacionals en totes les matèries i volem també que els comitès locals siguin partícips. Volem treure el màxim possible en aquest plató televisiu que jo crec que és avui en dia amb la societat moderna que vivim és un dels elements claus. Tu pots fer un gran acte amb 500 persones i fer un gran discurs, però arriba a qui arriba. En canvi, si utilitza uns mecanismes com aquest, en lloc de 500 persones, arribes a 50.000.
Quan es posaran en marxa?
Volem que es posi en marxa, ja. Si pot ser la setmana que ve, que no sigui la següent. Un dels punts l'ordre del dia de la pròxima sessió de govern, precisament, és aquest. De la mateixa manera que també aprovarem el tema del control econòmic i de gestió que ja s’ha treballat. Des del primer dia hem de tenir també garantia que els sistemes que utilitzarem per al control i per la transparència siguin bons. Que no ens hàgim d’esperar quatre mesos per pensar que ara hem de ser transparents.
Vol afegir alguna cosa més?
Vull animar i incentivar la gent. És evident que hem tingut una enorme decepció, que tenim raons justificades per estar decebuts i desanimats, però que ja n'hi ha prou. Que ja ha passat molt de temps i que, per tant, no ens hem de continuar llepant les ferides. Hem de tornar a agafar el protagonisme, a empènyer i a estirar aquest bou del país que és la independència. Deixeu-vos de predicadors sense esperança i sense horitzó. N'hi ha masses en aquest país, per gelosies, per vanitats, per ambicions personals o pel que sigui. Són els que hem d'erradicar absolutament de la nostra escena. Que no minin les esperances del país, que no ens degradin la nostra autoestima, que ens deixin treballar, il·lusionar-nos de nou, i que ens deixin avançar. Nosaltres mirarem d'avançar des del primer dia, tirar endavant, volem empènyer i estirar aquest bou. Que ens ajudin, perquè us necessitem a tots. Si no hi són tots per fer-ho, no ho aconseguirem. Però per poc que hi siguem la immensa majoria, n'estic absolutament segur que reeixírem i que ens en sortirem.