L’Església catòlica no és un exèrcit de monges i capellans encapsulats en les pròpies cabòries, tal com tenen alguns al seu imaginari. També parla, protesta i es manifesta. I té agenda.
La Comissió de Justícia i Pau de la Conferència Episcopal Espanyola, per exemple, que tècnicament és l’Església catòlica, ha fet una crida contundent per a una pau “desarmada i desarmant” i ha titllat de “neteja ètnica” la situació a Gaza. Hores després que aquesta comissió hagi parlat públicament, els bisbes espanyols han emès una declaració sobre la guerra, també qualificant les accions de l’exèrcit d'“actes de neteja ètnica”. La Conferència Episcopal Espanyola exigeix “sancions internacionals”, incloent-hi “l’embargament militar integral”, i ha instat els estats a imposar sancions.
Els bisbes denuncien els atacs a hospitals, els bombardejos a civils i la destrucció sistemàtica d’infraestructures, i les qualifica de “violacions greus dels drets humans”.
El Papa sap separar molt bé el judaisme i la política de l’estat d’Israel en el cas concret de la guerra a Gaza
També es fa una crida a la comunitat internacional per permetre l’entrada sense restriccions d’ajuda humanitària, i demana obrir corredors humanitaris. El president dels bisbes, Luis Argüello, ha dit textualment que seria “una incoherència amb els valors cristians” estar en silenci davant la crisi humanitària evident a Gaza.
Els bisbes espanyols no són els primers a pronunciar-se, però —i sorprenentment— sí dels més ràpids. Ho han fet després que tant el Congrés espanyol com la UE ho hagin dit (i després de les paraules del papa Lleó XIV), però no els ha costat posar-se d’acord com en altres qüestions, on han estat francament lents i descoordinats.
Des que va ser escollit papa, Lleó XIV també ha estat explícit. El Papa sap separar molt bé el judaisme (de fet, el primer acte com a papa va ser rebre una delegació jueva i el seu primer escrit enviar una carta al gran rabí de Roma) i la política de l’estat d’Israel en el cas concret de la guerra a Gaza. El Papa ha demanat en la seva primera audiència “desarmar els cors” i ha fet una crida per la situació “cada cop més preocupant” a la Franja de Gaza, on no s’aturen els atacs “i la gent es mor de fam”. El Papa clama per tal que es permeti l’entrada de “digne” ajut humanitari.
En una entrevista al Baby Caritas Hospital, la doctora Iman Saca, vicepresident d’Afers Acadèmics de la Universitat de Betlem, ha expressat que, com a palestina, l’alliberament de la seva terra no és només polític, sinó també econòmic, social i cultural, i que afecta com les dones s’impliquen i treballen pels seus drets i pels de tot el seu poble. En aquest sentit, emfasitza com l’educació trenca barreres. Fa unes setmanes vaig parlar amb un professor d’aquesta universitat, que demanava que “no els oblidéssim”. Aturar una guerra també es fa facilitant col·laboracions periodístiques, acadèmiques, amb intercanvis d’estudiants, amb recerques conjuntes. Tota pedra fa paret per evitar “la tercera guerra mundial a terminis”, tal com va definir el papa Francesc el moment actual. Combrego amb els membres de Justícia i Pau: la “pau no és el silenci sepulcral després del conflicte, sinó un do que mira les persones i reactiva la seva vida”.