S'estan jugant en aquestes hores els últims moviments perquè el Consell d'Assumptes Generals de la Unió Europea doni llum verda a l'oficialitat total del català a les institucions comunitàries i la seva implantació progressiva i realista. Divendres, el tema va quedar pràcticament tancat i el govern espanyol va transmetre a Junts per Catalunya que les gestions que havia realitzat amb les cancelleries estaven ben orientades i que tenien un optimisme raonable. És la segona vegada des que es va plantejar l'oficialitat del català a la UE com una de les condicions per a la investidura de Pedro Sánchez que el ministre José Manuel Albares arriba a la recta final de les converses sense posposar el debat final entre els ministres d'Exteriors, cosa que encara pot fer aquest mateix dilluns. La vegada anterior, el setembre de 2023, es va posposar la votació.

Les últimes quatre presidències de torn de la UE han estat en mans d'Espanya (juliol-desembre de 2023), Bèlgica i Hongria en 2024 i Polònia en aquest primer semestre de 2025. En totes elles, Espanya ha fet temptatives de voler treure el compromís acordat en la investidura endavant, però després d'un accelerament important que va coincidir amb la investidura del president del govern i algunes gestions rellevants amb Bèlgica, la carpeta va quedar col·locada bastant més a baix amb Hongria i ha tornat a recuperar posicions amb la presidència de Polònia que s'està jugant aquests dies la presidència del país, amb la segona volta diumenge vinent 1 de juny i avantatge per la mínima de l'europeista Rafał Trzaskowski en la primera volta.

A la partida també hi entra la posició radicalment contrària del PP d'Alberto Núñez Feijóo, que no vol que tiri endavant

Malgrat l'hermetisme existent, els esculls podrien ser Itàlia i Alemanya i sempre amb la mirada al retrovisor d'allò que pugui acabar fent França, en un tema gens menor per a ells com el català. A la partida també hi entra la posició radicalment contrària del PP d'Alberto Núñez Feijóo, que no vol que tiri endavant i que ha mogut els seus tentacles a través de l'eurodiputada Dolors Montserrat i el seu nou càrrec, la secretaria general del PP Europeu, que presideix el bavarès Manfred Weber. El canvi de canceller a Alemanya després de les eleccions del mes de febrer passat i l'arribada al poder del candidat democristià Friedrich Merz en lloc del socialdemòcrata Olaf Scholz sembla no haver modificat la posició favorable d'Alemanya que, en cas de confirmar-se, podria ser la peça que impedís que les opcions del català s'enfonsessin.

Perquè si Alemanya aguanta, Itàlia no plantejarà la batalla en solitari i haurà de ser França qui alci la seva veu contrària, cosa que encara no ha fet. I amb Macron té més capacitat de negociació Pedro Sánchez que Alberto Núñez Feijóo. Veurem, en conseqüència, si les expectatives del PSOE són aquesta vegada veritat o una cortina de fum per mantenir el suport de Junts en un moment en què els independentistes són més necessaris per a la creixent debilitat del govern espanyol.

Una última reflexió: l'actitud de no a tot del PP, com si mai no anés a arribar a governar a Espanya o tingués molt assumit que només pot fer-ho amb els vots de Vox, és abandonar el centre i posicionar-se com una formació permanentment ancorada en el passat. En política, no tot consisteix a llançar missatges als congressos, ni a declarar-se preparat per governar. Si no, Feijóo només ha de mirar el que li va passar el juliol de 2023. Sembla que ho hagi oblidat.