Durant dècades, hem observat les tempestes elèctriques com un desplegament de llamps i trons, però una recent troballa científica ha revelat que, sota la pluja i el vent, els boscos protagonitzen un fenomen lumínic invisible per a nosaltres.

Resulta que els arbres no són mers espectadors dels llamps; ells mateixos emeten una resplendor tènue, una resposta elèctrica que fins ara romania oculta rere l'espectre de llum que els nostres ulls són capaços de processar.

Una interacció que influeix en la química del planeta

Aquest descobriment se centra en el que la física anomena descàrregues de corona. Quan una tempesta elèctrica se situa sobre un bosc, es genera un camp elèctric extremadament intens entre els núvols i el terra. Les fulles dels arbres, amb les seves puntes afilades i vores serrades, actuen com a parallamps naturals que concentren aquesta electricitat.

En arribar al moment decisiu, l'aire que envolta les fulles s'ionitza, produint una lluentor blavosa o violeta similar al famós Foc de Sant Elm que els mariners reportaven als pals dels seus vaixells. Tanmateix, en el cas dels arbres, aquest fenomen és tan subtil que es perd sota la resplendor dels llamps o simplement ocorre en longituds d'ona, com la ultraviolada, que l'ésser humà no pot percebre de forma natural.

Un fenomen que neteja l'aire

Per a confirmar aquest comportament, investigadors han utilitzat càmeres d'alta sensibilitat i sensors ultraviolats en entorns forestals durant condicions climàtiques adverses. Els resultats han estat aclaridors:

  • Punts d'emissió: la lluentor no és uniforme, sinó que es concentra a les puntes de les branques i les vores de les fulles, on el camp elèctric és més potent.

  • Química atmosfèrica: aquesta resplendor no és només un efecte visual; aquestes descàrregues elèctriques generen radicals lliures a l'aire, com l'hidroxil (OH), que tenen un paper crucial en la neteja de gasos contaminants a l'atmosfera.

  • Espècies vegetals: no tots els arbres brillen igual. La forma de la fulla (agulles de pi enfront de fulles amples de roure) determina la intensitat i el patró de la descàrrega elèctrica.

Més enllà de la bellesa, aquesta troballa té implicacions directes en la ciència climàtica. Fins ara, els models químics que expliquen com es neteja l'aire no tenien plenament en compte la contribució dels arbres durant les tempestes. En emetre aquestes descàrregues de corona, els boscos actuen com a gegantins filtres químics que reaccionen amb els gasos d'efecte hivernacle i altres contaminants, transformant-los mitjançant processos induïts per l'electricitat.