L’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat han signat aquest dilluns un acord per reforçar l’ensenyament de la llengua catalana a la capital del país mitjançant el reforç estructural del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL). De cara al pròxim curs 2026-2027, el CPNL incorporarà 23 nous professors a Barcelona i es generaran 5.000 noves places anuals perquè persones adultes puguin aprendre la llengua catalana. Això serà possible gràcies a un augment considerable de l’aportació anual que fa la corporació municipal al Centre de Normalització Lingüística de Barcelona, que passarà dels 1,9 milions a un mínim de 3,1 milions d’euros cada any. L’alcalde de la ciutat, Jaume Collboni, ha presentat l’acord amb el conseller de Política Lingüística del Govern, Francesc Xavier Vila i la comissionada d’ús social del català a la ciutat, Marta Salicrú. En paraules de Collboni, les xifres de l’oferta de places són “històriques”, així com “els recursos destinats, amb el que acabem pràcticament la llista d’espera d’usuaris que volen aprendre català”. 

Preguntada per les llistes d'espera, Salicrú ha dit que hi ha trimestres en els quals hi ha una llista d'espera una mica superior. El primer trimestre estava al voltant de les 2.000 persones i, en canvi, el segon trimestre eren de 1.700 persones. “Amb aquest càlcul aproximat que en funció del trimestre i de dinàmiques diverses, la llista d'espera no és estable i hem arribat a la conclusió que 5.000 places seran suficients per satisfer la demanda de llista d'espera al llarg de tot el curs”. Salicrú ha dit que hi ha un 6% de llista d'espera “estructural” i que és “molt difícil d'absorbir perquè depèn de qüestions organitzatives i amb la manera com la demanda es pot repartir”.  En aquesta línia, Collboni ha manifestat que l'objectiu d'aquest augment amb 5.000 noves places és “acabar amb les llistes d'espera i arribar pràcticament al 100% de la demanda no atesa”. Tot i això, admet que sempre hi ha un percentatge “tècnic”, que no es cobreix pel propi funcionament i les pròpies variacions que pot haver-hi de demanda puntual.

L’alcalde de la capital catalana assegura que, amb aquest acord, “posem en pràctica el compromís inequívoc de la ciutat per l’ús social de la llengua amb la convicció que aquesta feina és la millor manera de combatre discursos crítics amb aquestes polítiques”, ha conclòs. Per la seva banda, el conseller ha destacat la col·laboració entre administracions “per complir amb el compromís signat entre totes en el Pacte per la Llengua”. “El nostre objectiu és clar: el català és fonamental per a la integració i les administracions hem de tenir un paper clau”, ha afegit. Aquest acord és el resultat d’un procés iniciat el març de 2025, quan el Departament de Política Lingüística va posar en marxa el Pla de xoc per a l’ensenyament del català a persones adultes per donar resposta a una demanda que no parava de créixer i que el sistema no tenia prou capacitat per absorbir. Les actuacions en el marc d’aquest pla, però, no han estat suficients, i per això s’impulsa ara l’acord que han signat Ajuntament i Generalitat.

Reforç permanent al CNL de Barcelona

Ara, el reforç al CNL de Barcelona per part del consistori passa a ser permanent i s’hi destinarà un 50% més del pressupost municipal que fins ara. L’aportació de 3,1 milions d’euros anuals queda fixat com a aportació ordinària i passa a formar part del finançament estructural del CPNL, d’acord amb el seu sistema de finançament per trams i el criteri específic de capitalitat de Barcelona previst estatutàriament. Aquest acord s’emmarca en una nova iniciativa del Govern per arribar a més de 150.000 places d’ensenyament i acreditació del català dels nivells A1 i A2 per al curs 2026-2027, la qual cosa suposa 50.000 places més que fins ara. L’acord s’inscriu també en el mandat del Pacte Nacional per la Llengua, al qual l’Ajuntament de Barcelona es va adherir el setembre passat després del nomenament de la comissionada d’ús social del català, Marta Salicrú.