Són més de 250, es troben a Els Cogullons (un despoblat del municipi de Montblanc situat en la Serra de Prades a més de mil metres d'altura), daten de fa més de quatre mil anys i han estat inventariats per un equip de científics de l'Institut Català de Paleoecologia Humana. Es tracta, en concret, de gravats sobre roca sorrenca i formen part de la qual es considera un dels conjunts de gravats rupestres postpaleolítics més importants de Catalunya.
A l'aire lliure
Els gravats reprodueixen figures humanes de manera esquemàtica i s'integren al Conjunt d'Art Rupestre de les Muntanyes de Prades. En aquesta zona muntanyosa, roca en abrics petris, s'han anat localitzant gravats similars des dels anys 70, però mai fins ara s'havien estudiat amb detall. Els investigadors consideren que la formació rocosa en la qual s'ubiquen, de gres vermell, podria ser part d'un espai sagrat. A més de ferradures i figures humanes que, a simple vista, són poc més que creuis; en el jaciment apareixen també altres gravats en els quals es va intentar, a dir dels experts que analitzen el jaciment, a líders o personatges dominants. Per representar-los, es va recórrer a l'esquemàtica creu que es feia servir per representar els personatges convencionals però se'ls van afegir grans mans. Algunes d'aquestes figures assoleixen els 50 centímetres i tenen un nivell de detall notable. Són evidències que, en aquell món postpaelolític, hi havia algun tipus de jerarquia.
Una zona poblada des d'antic
La Conca de Barberà i el seu entorn immediat és una zona poblada des d'antic en la qual, per exemple, es considera que es va ubicar el primer poble digne de tal nom que hi va haver a Catalunya. A prop de Vimbodí, a la zona denominada el Molí de Salt, s'excava des de fa vint anys i entorn de 2015 es va localitzar un gravat que reproduïa una cosa similar al mapa d'un assentament. Les pintures localitzades ara a Els Cogullons s'han documentat mitjançant escàners tridimensionals i sistemes de fotogrametria.