Si no som nosaltres els que la patim, és molt probable que coneguem algú amb diabetis. Aquesta malaltia crònica eleva els nivells de glucosa (sucre) en sang perquè el cos pot no ser capaç de produir prou insulina per a regular la glucosa, o no és capaç de gestionar-la correctament. Si no es diagnostica i controla, pot fer malbé òrgans i teixits.

Les dades estimen que un de cada deu adults (al voltant de 537 milions) al món és diabètic, i aquesta xifra no fa més per augmentar. Es creu que per a l'any 2030 hi haurà 643 milions, i el 2045 fins a 783 milions de persones amb aquesta malaltia crònica. A Espanya, 5,1 milions de persones són diabètiques; un 42% més des de l'any 2019.

La diabetis tipus 2 representa al voltant del 90-95% dels casos, el que significa que és el tipus més comú. Està relacionat amb l'obesitat, una mala alimentació i la vida sedentària. És per això que es pot controlar fent exercici i menjant més saludable, a més d'amb medicació. La diabetis tipus 1 sí que requereix insulina per tota la vida, ja que el pàncrees deixa de produir-la durant la infantesa o adolescència, generalment.

Els diabètics de tipus 1 han de controlar-se el nivell de sucre en sang diverses vegades al dia per saber quan han d'administrar-se la insulina. Solen fer-ho a través de glucòmetres que requereixen una petita mostra de sang, la qual s'obté en punxar el dit. Tanmateix, una nova tecnologia podria no només detectar de forma precoç el risc de patir diabetis, sinó també eliminar les punxades.

Un nou mètode capaç de diagnosticar la diabetis molt abans que les proves de sang convencionals

La Universitat de Tòquio ha descobert que les fluctuacions naturals de la glucosa, rastrejades mitjançant dispositius portàtils, serien de gran ajuda per als metges en oferir la informació necessària per avaluar el risc de diabetis. El monitoratge, al costat d'un avançat algoritme, seria més que suficient per identificar signes primerencs de risc de diabetis amb més precisió que les proves tradicionals basades en les mostres de sang.

L'enfocament no és només més precís, sinó que és molt menys invasiu en no requerir extraccions de sang. "Si bé les proves tradicionals són útils, no capturen la naturalesa dinàmica de la regulació de la glucosa en condicions fisiològiques", va explicar Shinya Kuroda, professor de l'Escola de Postgrau de Ciències de la Universitat de Tòquio i coautor de l'estudi.

Els investigadors, per avalar el seu estudi, van recórrer al CGM continu, un dispositiu portàtil que rastreja les fluctuacions en els nivells de sucre en sang en temps real. L'equip ha creat un mètode basat en aquest dispositiu que és capaç d'estimar la capacitat del cos per regular la glucosa i així monitorar els nivells de sucre en sang.

L'estudi va comptar amb 64 participants que no tenien diagnòstics previs de la malaltia. Cadascun dels participants va ser monitorat amb el dispositiu, a més d'haver-los fet prèviament proves de tolerància oral la glucosa (PTGO) i proves de pinça, que són els procediments estàndard per avaluar la sensibilitat a la insulina i el metabolisme de la glucosa en diabètics.

En analitzar les dades del CGM amb el nostre nou algoritme, identifiquem individus amb un control glucèmic deteriorat, fins i tot quan les proves de diagnòstic estàndard els classificaven com a 'normals'

La conclusió de l'estudi va ser que el nou mètode és capaç de detectar els problemes molt abans que les proves convencionals, obrint la porta a tractaments preventius. A més, perquè la informació sigui més accessible, els investigadors han desenvolupat una aplicació web que és bastant fàcil d'utilitzar. L'estudi pot llegir-se completament a Communications Medicine.