Solidaritat en augment. L’any 2024 es van comptabilitzar un total de 201 herències a Catalunya, en les quals els testadors van incloure com a beneficiàries a una o més entitats socials, sumant un total 56.731.903 euros, segons ha informat aquest divendres el Col·legi Notarial de Catalunya, en motiu del Dia Internacional del Llegat Solidari, que se celebra el 13 de setembre. S’informa que l’import econòmic d’aquestes herències és la xifra més alta registrada en els últims cinc anys, alhora que va augmentar un 50% respecte a 2023. A més, s’avança que durant el primer semestre de 2025 s’han registrat 104 llegats solidaris, el contingut dels quals suma un total de 102 milions d’euros, el doble que el valor total dels llegats de 2024.
En concret, les dades de l'Observatori Notarial de Catalunya mostren que l'any passat va haver-hi un total de 61.824 herències en el territori català, de les quals només un 0,3% contenien llegats solidaris, un percentatge que es manté estable en els últims anys. D'altra banda, s’informa que Catalunya va concentrar l’any passat el 16% dels llegats solidaris autoritzats a l’Estat espanyol, on es van comptabilitzar un total de 1.194. Respecte al seu import, la comunitat catalana va representar el 17,4% del total recaptat en l'àmbit estatal, amb un total de 324.502.935 euros.
Principals destinataris
Quant als destinataris, els llegats solidaris poden disposar-se a favor d'entitats benèfiques, entitats religioses, ONG o fundacions. L’any passat, el 53% van ser per a ONG laiques: 117 amb un valor de 31.148.497 euros. El 47% restant, 103, es van destinar a institucions religioses, amb un valor de 25.583.405 euros. Es precisa que un mateix testament pot contenir tots dos tipus de llegats solidaris.
També s’exposa que els llegats solidaris corresponen tant a testaments recents com a altres formalitzats fa anys, i es fan efectius després de la defunció del testador, moment en què s'activa l'herència i poden ser comptabilitzats.
José Alberto Marín, degà del Col·legi Notarial de Catalunya, ha destacat que “a pesar que les xifres de llegats solidaris es mantenen estables, el seu impacte social és rellevant i cada vegada existeix una major sensibilització gràcies a la difusió de campanyes informatives”.
Quant al perfil dels qui trien aquesta opció, Marín ha afegit que “es tracta tant de persones sense descendència directa que desitgen donar un destí social als seus béns, com de ciutadans amb família que opten per reservar una part de la seva herència a entitats que reflecteixen els seus valors”.
A Catalunya, bona part de les persones que moren tenen testament fet (un 80%). Això no obstant, en un 16% dels casos, els hereus renuncien a acceptar l'herència perquè els deutes i els impostos a pagar superen el patrimoni.