Cara i creu. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha avalat la mort digna de Noelia, la jove de 24 anys amb una paraplegia, que des de l’estiu de 2024 té bloquejada la seva eutanàsia, aprovada pel ple de la Comissió de Garantia i Avaluació de la Generalitat, segons una resolució comunicada aquest divendres pel gabinet de premsa del TSJC. Això no obstant, el tribunal també reconeix el dret del seu pare a presentar recursos d’oposició. I això és el que farà ara el progenitor amb el suport de Abogados Cristianos, segons ha anunciat la mateixa entitat ultra, en l'últim tràmit, amb un recurs de cassació al Tribunal Suprem.
Precisament, el Suprem ja té sobre la taula el recurs presentat per l'advocat de la Generalitat contra una resolució anterior del TSJC, en la qual també donava la potestat a les famílies a presentar recurs contra l'eutanàsia d'una persona, tot i tenir el vistiplau mèdic i professional. La Generalitat defensa que cal respectar la voluntat de la persona, si obté tots els permisos. Aquest recurs es refereix al cas de Francesc A., un home de 54 anys que va demanar la mort assistida amb motiu de les greus seqüeles de salut que pateix després d'haver passat per tres ictus i dos infarts des del 2020.
Blindar la llei
L'associació Dret a Morir Dignament ha denunciat obertament que els jutges i tribunals no poden bloquejar eutanàsies aprovades i han reclamat canvis legislatius en la llei de l'eutanàsia, en vigor des de fa quatre anys, per tal de blindar la voluntat de les persones.
Relació "quotidiana" pare i filla
En la resolució, el TSJC sosté que el fet que la llei d'amnistia no reculli res sobre la possibilitat que progenitors i familiars puguin intervenir en el procediment per demanar l'ajuda a morir dignament, no significa que no el puguin fer. És una resolució administrativa, i com a tal s'ha de poder recórrer, s'indica.
En el cas de Noèlia, el tribunal afirma que no viu amb el seu pare, però que tenen "una relació quotidiana", ja que ell la va a veure quasi cada dia al centre hospitalari públic on resideix. I que la noia va demanar que s'informés del procediment al seu pare. Amb tot, res diu la resolució que Noèlia va explicar a la magistrada del contenciós, en el primer judici sobre l'eutanàsia, que dones d'una entitat cristiana la visitaven perquè canviés d'opinió.
Alhora, el TSJC sosté que el dret a la mort digna és un dret personalíssim, com defensa la Generalitat, i que no pot refutar els evidents informes mèdics i psicològics de la noia, que precisen que el seu dolor és cada cop és major, que no és reversible -com sosté el pare- i que ella té les capacitats intactes per decidir sobre la seva vida. Per tot això, el TSJC dona la raó al pare que pot presentar recurs contra l'eutanàsia de la filla, i que Noèlia també té dret a morir amb dignitat.