Després dels incendis d’aquest estiu i de les pluges intenses dels darrers dies, algunes zones dels boscos catalans han quedat especialment exposades a l’erosió. Una tempesta intensa pot arrossegar el sòl que queda desprotegit després del foc, justament la capa que el bosc necessita per començar a recuperar-se. Els investigadors i investigadores del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) alerten que aquestes pluges poden tenir un impacte important en la recuperació dels ecosistemes cremats.
Sense vegetació que l'amorteixi, la pluja colpeja directament el sòl, infiltra menys aigua i l'excedent baixa per la superfície, sobretot als pendents. En els incendis més extrems, a més, la calor pot haver format una capa hidròfoba que repel·leix l'aigua i n'accentua l'escorriment. A més, el que s'emporta l'aigua és, precisament, la capa superficial, rica en nutrients i matèria orgànica. Això fa que el sòl perdi fertilitat i capacitat de retenir aigua, i els fongs, bacteris, invertebrats i plantes perden l'espai on viuen i s'alimenten. També les llavors d'espècies que germinen després del foc, com les estepes (Cistus spp.), i els pinyons caiguts a terra poden acabar riu avall, cosa que en debilita la regeneració natural.
Actuacions per afavorir la regeneració del bosc
La primera resposta per afavorir la regeneració és diagnosticar ràpidament les zones més vulnerables, segons el tipus de sòl, el relleu i la severitat del foc, i planificar-ne la intervenció durant la "fase d'emergència", és a dir, el primer any després de l'incendi.
Contra el que pot semblar, el primer consell és no netejar. Les cendres aporten calci, potassi, magnesi i fòsfor a les primeres plantes, i les restes parcialment cremades protegeixen el sòl de l'impacte de la pluja. Quan el risc és alt, es pot cobrir el terreny amb palla o estella de fusta, aprofitar els troncs cremats com a petites barreres als pendents o aixecar dics i marges de pedra seca per frenar l'aigua i retenir sediments. Només cal retirar els arbres que suposin un perill per a les persones. A Catalunya, el projecte RESTARC, del CREAF i l'Agència Catalana de Residus, du a terme una prova pilot d'esmenes orgàniques per restaurar zones cremades a La Pobla de Claramunt.
Però els efectes no s'aturen als límits de la zona cremada. La pluja pot arrossegar cendres, sediments i nutrients fins a rius i embassaments, i enterbolir-ne l'aigua. L'aportació massiva de nutrients pot provocar, a més, eutrofització: una proliferació d'algues que redueix l'oxigen disponible per a altres organismes. Els sediments, per la seva banda, s'acumulen al fons dels embassaments i en redueixen la capacitat.
La pèrdua de sòl i el futur dels boscos catalans
Les pluges que arrosseguen el sòl d'un bosc cremat no són un fenomen aïllat, i la tendència és a l'alça. Un estudi del CREAF i el CTFC apunta que, si es mantenen les dinàmiques actuals, la pèrdua de sòl forestal a la Mediterrània podria créixer fins a un 150% el 2050, i passar de les 15-16 tones per hectàrea i any actuals a més de 40. A més, un sòl erosionat emmagatzema menys carboni i en pot alliberar part a l'atmosfera en forma de CO₂, de manera que un ecosistema que ajudava a frenar el canvi climàtic passa a contribuir-hi.
Davant d'aquest escenari, els boscos mediterranis tenen un avantatge, han après a conviure amb el foc. L'alzina rebrota des de les arrels poques setmanes després de l'incendi, i el pi blanc guarda llavors a les pinyes que germinen un cop passat el foc. Els arbres, doncs, poden recuperar-se en anys o dècades. El sòl, en canvi, juga amb una altra escala temporal i formar-ne un centímetre requereix, de mitjana, uns cent anys, i pot arribar als mil. Per això, protegir el sòl és tan important com recuperar la vegetació. En un context de sequeres més freqüents i pluges torrencials més intenses, és protegir la capacitat del bosc de tornar a créixer.