La Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa és una organització que aplega un centenar de plataformes que lluiten per un model de transició energètica que sigui eficient, sostenible i responsable. Per tal de conscienciar a la ciutadania de la necessitat d'aconseguir una sobirania energètica real, la Xarxa ha programat per aquest 6 de desembre, aprofitant el primer dia del pont de la Puríssima, una dotzena de talls de carretera intermitents arreu del país que tenen com a objectiu informar els ciutadans de què cal exigir una "transició energètica justa". Els talls seran "amables", segons Montserrat Corberó, membre de la Xarxa, i consistiran en accions per informar els conductors amb el repartiment de díptics. Els talls es faran "de nord a sud", en indrets com Copons (Anoia) o el Pla de Santa Maria (Alt Camp). La Xarxa insisteix que no busquen cap confrontació i que han escollit realitzar els talls de carreteres perquè "creiem que és a manera d'arribar a un gran públic i fer difusió".
Els perjudicis dels macroprojectes de les renovables
La Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa denuncia que l'actual model d'implantació d'aquest tipus de projectes d'energia renovable no és solidari, perquè es malmet el territori "de forma irreversible", amb el pretext de la "rapidesa", el que provoca perjudicis perquè "el model està més pensat per facilitar la implantació i el negoci de les multinacionals energètiques a través de les macrocentrals, que no pas pensant en el bé del present i el futur de la ciutadania", va explicar Montserrat Corberó en la roda de premsa de la presentació de l'acció de protesta que es va realitzar aquest dilluns. Segons la Xarxa, el seu objectiu és aconseguir "una sobirania energètica real" en contra del que està passant amb l'actual model de transició energètica, que facilita que les multinacionals puguin "instal·lar les seves centrals en qualsevol punt del territori que considerin convenient en funció dels seus marges de benefici".
L'exemple de les protestes a la comarca de l'Anoia
Un dels exemples més recents del malestar que està provocant aquest tipus d'actuacions indiscriminades és el que s'ha produït a la comarca de l'Anoia, on s'han detectat màquines que han entrat sense demanar cap permís als ajuntaments, a fer prospeccions en camps on hi ha projectats parcs solars on no s'ha fet l'aprovació definitiva del projecte. La plataforma Preservem l'Anoia va denunciar aquestes actuacions dels macroprojectes de parcs eòlics i fotovoltaics que destrueixen la natura i "milers d'hectàrees de conreus". En concret, s'han detectat aquestes actuacions als municipis de Bellprat, Sant Martí de Tous, Òdena i Jorba.
Més de 38.000 hectàrees de sols degradats on instal·lar les centrals
En aquest sentit, l'entitat ecologista recorda que, segons diferents estudis, a Catalunya hi hauria unes 38.000 hectàrees de sòls "degradats o antropitzats" que serien adients per instal·lar les centrals d'energies renovables, com poden ser espais periurbans, antics abocadors clausurats o pedreres abandonades, "o la mateixa AP7 que es podria cobrir de plaques".