El Tribunal Suprem ha deixat oberta la porta a investigar el robatori de nadons a Espanya en una sentència en la qual considera no provada la detenció il·legal en el cas d'Inés Madrigal i el doctor Eduardo Vela -ja mort-, encara que confirma el delicte de falsedat i la il·legalitat d'aquella adopció de 1969.

La sentència, feta pública aquest dijous, no es pronuncia sobre la prescripció dels delictes que va determinar l'Audiència de Madrid el 2018, que va rebutjar condemnar Vela per prescripció dels fets, encara que li va considerar responsable de delictes de falsedat, suposició de part i detenció il·legal, i va declarar provat que el 1969 va robar a Madrigal per lliurar-la una altra família. La Fiscalia i l'acusació particular van recórrer la sentència perquè l'acusat ha mort i això fa inviable una petició de condemna.

No obstant això, mesos després d'aquesta resolució, Inés Madrigal va descobrir que la seva mare biològica la va lliurar nounada a un matrimoni perquè l'acollís i la cuidés.

Per tant, la sentència del Tribunal Suprem rebutja especular sobre una qüestió amb finalitat purament teòrica i, menys, per incidir en altres processos sense donar audiència a les persones afectades per ells. "És un disbarat en una resolució jurisdiccional elucubrar sobre la prescripció d'un delicte inexistent o inacreditat que s'atribueix a un mort", recalca l'alt tribunal.

Vela va inscriure Madrigal en el Registre Civil

L'alt tribunal aprova que se li aportés aquesta informació, encara que recorda que en un recurs de cassació no es pot estudiar nova prova i opta per la qual cosa crida una "solució canònica" i resoldre formalment els recursos com si "no fos allà". En qualsevol cas, destaca que no està provat el delicte de detenció il·legal i ha de prevaler a presumpció d'innocència. Així mateix, afirma la participació del doctor Vela en "l'operació realitzada per situar la menor en una família d'aquesta forma tan irregular i anòmala fent-la passar per filla" d'un altre matrimoni, ja que va firmar el certificat per inscriure el nadó en el Registre Civil, però estima que no es va emprovar l'absència de consentiment dels pares biològics.

Tanmateix, no hi va haver en el judici cap declaració directa de què es tractés d'una sostracció i no d'un lliurament voluntari per part de la progenitora, una cosa que autoritzava la normativa registral llavors vigent, que permetia a la mare mantenir oculta la seva identitat, assenyala el text.

El Suprem estima així la queixa dels fills del doctor Vela en relació amb el delicte de detenció il·legal, però no en els delictes de falsedat i suposició del part. Sobre la prescripció, l'alt tribunal explica que des de la mort del doctor queda extingida l'acció penal que persegueixi una condemna per al mort.