Les exmonges de Belorado tornen a ser notícia. Podrien acabar a la presó. La Fiscalia demana una pena de 12 anys per a les set imputades per haver maltractat les seves companyes del convent més grans (d'entre 87 i 101 anys) i haver-se apropiat de les seves pensions. Fa unes setmanes, el jutjat d'instrucció número 5 de Bilbao va obrir judici oral contra aquestes exclarisses per delictes d'abandonament, omissió del deure de socors, coaccions, tracte degradant, administració deslleial i apropiació indeguda. Segons la investigació, les monges del cisma van utilitzar les pensions que rebien les seves companyes ancianes per finançar els negocis que van obrir les clarisses després del trencament.
Uns negocis fracassats
Per fer memòria, aquest cas va esclatar ja fa més de dos anys, el maig del 2024, quan la comunitat de monges clarisses de Belorado va publicar un manifest anunciant que trencaven amb l'Església catòlica. En les últimes hores, un nou cisma ha estat notícia, ja que els lefebvrians, una comunitat ultratradicionalista, han trencat relacions amb Roma, consagrant quatre bisbes sense permís del Papa. Aquestes set monges es van posar sota la tutela de Pablo de Rojas, un fals bisbe excomunicat. Com que no van voler fer-se enrere, l'arquebisbe de Burgos, Mario Iceta, el seu arxienemic, va excomunicar les clarisses, que van deixar de ser considerades monges i es van convertir en ciutadanes normals que ocupaven propietats de l'Església on no tenien permís per viure. La situació es va tornar més rocambolesca quan totes set es van unir per fer fora el bisbe De Rojas i van començar a obrir negocis com ara un restaurant de clausura. El passat mes de març, el Tribunal Suprem va tancar la porta al seu retorn a Belorado.
Expulsades d'aquest monestir, les exmonges es van traslladar cap al d'Orduña, a Biscaia. Abans, però, l'estiu del 2025, es van emportar les seves companyes de més edat cap a aquest espai, on, segons la Fiscalia, les van tenir incomunicades i sense atenció mèdica fins que la Guàrdia Civil les va rescatar el desembre del 2025. La Fiscalia considera que aquest trasllat va ser forçós i les acusa d'haver restringit l'atenció mèdica d'unes ancianes en edats molt avançades i especialment vulnerables. La jutgessa situa al capdavant de tota la trama l'exabadessa de Santa Clara, Laura García Viedema Serrano, que hauria volgut evitar el rescat. Creia que, en tenir persones vulnerables al convent, faria més difícil que les desnonessin. També perquè necessitaven les seves pensions per sobreviure, ja que els negocis que havien posat en marxa eren tot un fracàs. Fins i tot van arribar a obrir comptes compartits per poder accedir a aquests recursos sense el seu consentiment vàlid.