El serial de les conegudes com monges de Belorado ha viscut aquest divendres un nou capítol després que la a jutgessa de Primera Instància i Instrucció de Briviesca (Burgos) ha donat la raó a l'Església catòlica en la seva demanda de desnonament contra les clarisses de Belorado i les condemna a abandonar el monestir, segons la sentència a la qual ha tingut accés l’agència EFE. La jutgessa indica que les vuit exmonges hauran de desallotjar el monestir, deixar-lo "lliure i expedit i a disposició" de l'Arquebisbat de Burgos "amb prevenció de llançament si no ho fan voluntàriament", en referència a l'acte material en el qual s'executa l'ordre judicial. La sentència no estableix un termini perquè les exmonges abandonin el convent i la representació legal de les religioses ja ha anunciat que recorrerà en l'Audiència de Burgos aquesta sentència, pel que aquest procés previsiblement es dilatarà en el temps. L'Arquebisbat de Burgos va presentar en maig del 2024 la demanda de desnonament contra les exreligioses del Monestir de La Bretonera, a Belorado, quatre mesos després que les llavors germanes clarisses decidissin separar-se de l'Església catòlica i negar-se a abandonar el monestir. 

Estimació de la demanda

El judici es va celebrar el passat 29 de juliol després que fossin suspesos els dos assenyalaments anteriors. En la vista, la representació processal del Comissari Pontifici va exposar els arguments que les monges majors que no van secundar el cisma constitueixen la legítima comunitat monàstica del Monestir de Belorado. Segons el jutjat de la Plaça nº1 de la secció civil i d'instrucció del Tribunal d'Instància de Briviesca, la sentència afirma que "la part demandada no ha demostrat, com així li competia, que reuneixi cap títol que justifiqui i legitimi l'ús de l'immoble enfront del seu titular, la qual cosa ha de conduir a l'estimació de la demanda en la seva integritat". Les monges van avançar que, en el cas que la jutgessa decretés la seva sortida del Monestir de La Bretonera, també conegut com el Monestir o Convent de Santa Clara o Santa Maria de Bretonera, a Belorado, decidirien en comunitat si resistiran o marxarien de manera voluntària.

Un cisma amb rerefons mediàtic

Aquestes monges clarisses de Belorado (Burgos) han protagonitzat un dels cismes més mediàtics del segle XXI després d'anunciar la seva sortida de l'Església catòlica el 13 de maig de 2024. Aquest grup, inicialment de 10 monges, va decidir separar-se de l'autoritat del Vaticà, qüestionant fins i tot la legitimitat dels papes des de Pius XII en endavant, i seguint doctrines sedevacantistes, que sostenen que la seu papal està vacant. Aquesta ruptura va estar motivada inicialment per la negativa de l'Església a permetre'ls vendre un convent propi a Biscaia per a comprar un altre a Orduña, on residien, a més de tensions internes i econòmiques. De fet, darrere aquesta història no hi ha un cisma provocat per una crisi religiosa, sinó un possible cas d’especulació immobiliària. Les clarisses van decidir trencar amb l’Església catòlica perquè van denunciar que patien una “persecució” de la comunitat eclesiàstica després que Roma va bloquejar la seva sol·licitud de vendre un convent que tenen en propietat a Derio (Biscaia) i la compra del monestir a Orduña. L'Església va mantenir que ella és la propietària legal dels béns del monestir, negant la capacitat de les monges per a disposar d'aquestes propietats i va excomunicar formalment a les deu monges que van declarar el cisma.

Després de l'escissió, van ser excomunicades per l'arquebisbe de Burgos, Mario Iceta, i van afrontar la demanda de desnonament per part de l'Arquebisbat a causa de la seva negativa a abandonar el monestir La Bretonera en Belorado. En l'actualitat, la comunitat està dividida entre cinc clarisses majors que romanen fidels a l'Església i les vuit (abans deu) monges considerades cismàtiques, al costat de la misteriosa sortida d'algunes d'elles. Les exmonges cismàtiques van quedar sota la tutela de Pablo de Rojas, un fals bisbe excomunicat, líder d'una secta anomenada Piula Unió Sancti Pauli Apostoli, qui els ofereix assessoria espiritual, encara que l'Església catòlica no reconeix aquesta autoritat.

L’Església conciliar, una invenció

Les monges de Belorado consideren que l'Església conciliar no és catòlica perquè rebutgen l'autoritat dels papes posteriors a Pius XII i les reformes sorgides del Concili Vaticà II, al qual acusen d'haver alterat doctrines fonamentals i de ser una "farsa" que ha donat lloc a una Església que no és la veritable Església catòlica. Segons elles, l'Església conciliar és una invenció, i la seva relació amb la jerarquia actual és nul·la perquè no reconeixen la validesa ni legitimitat dels seus bisbes i papes, als qui consideren usurpadors sense poder sobre les seves ànimes. Per això, es van separar de l'Església conciliar mentre es mantenen fermes en la seva identitat com a catòliques tradicionals sota una autoritat alternativa que no és reconeguda pel Vaticà. Aquest rebuig es basa en una interpretació sedevacantista, que sosté que la seu papal està vacant des de Pius XII, i en què les reformes litúrgiques i doctrinals del Vaticà II erosionen la fe i la tradició catòlica autèntica, alguna cosa que elles busquen preservar. Per a aquestes monges la separació no implica deixar de ser catòliques, sinó no acceptar l'Església que es va definir després del Concili Vaticà II, perquè consideren que aquesta "Església conciliar" ha abandonat la veritable fe catòlica.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!