El papa Lleó XIV ha fet un últim intent per evitar una nova ruptura dins l’Església catòlica. El pontífex ha demanat a la Fraternitat Sacerdotal de Sant Pius X, coneguda com els lefebvrians, que aturi la consagració de quatre nous bisbes prevista per aquest dimecres 1 de juliol a Écône, a Suïssa. El problema és que volen fer-ho sense el permís del Papa, un requisit imprescindible dins l’Església catòlica.
Els lefebvrians són un grup catòlic ultratradicionalista fundat el 1970 pel bisbe francès Marcel Lefebvre. Defensen una visió molt estricta de la doctrina catòlica i rebutgen bona part de les reformes del Concili Vaticà II, que als anys seixanta va modernitzar l’Església. Entre altres coses, mantenen la missa tradicional en llatí i una litúrgia molt més antiga. “El Papa ha trobat temps per rebre Bad Bunny, però no a nosaltres”, lamenta la Fraternitat
Prevost intenta de totes totes evitar aquesta ruptura
En una carta enviada al superior general de la Fraternitat, Davide Pagliarani, Lleó XIV els ha demanat que facin marxa enrere. “Amb aquest esperit, i ple d’afecte cristià, us ho prego i us ho demano de tot cor: feu marxa enrere!”, escriu el Papa. El pontífex també adverteix que aquesta decisió no només afectaria els bisbes que siguin ordenats, sinó també els fidels del moviment. “Us exhorto a considerar atentament el bé espiritual dels fidels, perquè l’acte cismàtic que cometríeu els privaria de la recepció lícita i, en alguns casos, fins i tot vàlida, dels sagraments que estimen i busquen per a la seva santificació”, afirma Lleó XIV.
El conflicte no és nou, ja el 1988, Marcel Lefebvre ja va ordenar quatre bisbes sense l’autorització de Roma. Aquell gest va provocar un cisma i Joan Pau II va excomunicar automàticament els implicats. Més endavant, Benet XVI va aixecar aquella excomunió, però la Fraternitat mai no va tornar a tenir una situació plenament regular dins l’Església.
Ara, els lefebvrians asseguren que necessiten nous bisbes per garantir la continuïtat del moviment. Els quatre noms anunciats són el suís Pascal Schreiber, l’estatunidenc Michael Goldade i els francesos Michel Poinsinet de Sivry i Marc Hanappier. Roma, però, ho interpreta com un desafiament directe al Papa.
El primer trencament de la història de l'església que es podrà seguir en “streaming”
El Vaticà ja havia avisat que aquestes ordenacions episcopals “no tenen el corresponent mandat pontifici” i que representen una “greu ofensa”. Tot i això, la Fraternitat manté els seus plans i ha preparat una gran trobada a Suïssa, amb retransmissió en directe per internet.
Tot i no fer marxa enrere, la Fraternitat encara ha demanat al Papa que no prengui cap decisió definitiva contra ells. Li sol·liciten que “ens beneeixi i consideri l’autenticitat d’aquesta intenció abans de prendre una decisió respecte a la Fraternitat Sant Pius X”. I afegeixen: “No és massa tard”.
Lleó XIV, però, ja ha deixat clar que la ruptura seria dolorosa, però que l’Església no pot acceptar aquest gest. “La divisió entre els cristians és sempre un motiu de dolor. Però ells rebutgen acceptar alguns elements fonamentals de l’Església, començant per diversos punts del Concili Vaticà II. Si prenen aquesta decisió, ho lamento, però nosaltres hem de seguir endavant”, va afirmar el pontífex.