L'accident ferroviari d'Urda, a Toledo, ha tornat a posar sobre la taula la seguretat dels viatgers dels trens d'alta velocitat. Una de les preguntes que es fan moltes persones abans de pujar a un AVE és si el lloc on s'asseuen pot influir en les conseqüències d'un possible xoc. La posició del vagó, l'orientació del seient i els elements que hi ha al voltant poden tenir un paper important en el moment d'un posible esdeveniment fatídic.
Els vagons centrals són més segurs?
Les conseqüències d'un accident depenen de diversos factors. Una col·lisió frontal, un impacte per darrere o un descarrilament generen forces diferents i poden provocar deformacions desiguals als vagons. Per això, les recomanacions sobre on seure s'han d'interpretar tenint en compte les circumstàncies de cada accident.
Una de les recomanacions més esteses és escollir un seient en un vagó situat a la part central del tren. La lògica és que aquests cotxes es troben més allunyats dels extrems i, per tant, del punt inicial d'un possible impacte frontal o posterior. En una col·lisió frontal, els primers vagons estan més exposats, mentre que en un xoc per darrere aquesta situació afecta especialment els últims.
Tanmateix, això no significa que els cotxes centrals siguin sempre més segurs. També poden descarrilar, bolcar o patir danys importants, segons com es transmetin les forces i les característiques de l'accident. Els estudis de l'Administració Federal de Ferrocarrils dels Estats Units (FRA) analitzen especialment dos riscos. El primer és la deformació de l'estructura del vehicle, que pot reduir l'espai disponible per als passatgers. Paral·lelament, el segon són els cops que poden rebre els ocupants contra els elements interiors.
Viatjar d'esquena pot reduir els riscos
L'orientació del seient també pot influir en la protecció dels passatgers. Quan un tren pateix una desacceleració sobtada, el cos continua movent-se per inèrcia. Si la persona viatja d'esquena al sentit de la marxa, tendeix a quedar recolzada contra el respatller.
En canvi, quan mira cap endavant, pot sortir projectada contra el seient anterior o altres elements de l'interior del vagó. Per aquest motiu, alguns estudis de seguretat han analitzat els seients orientats cap enrere com una possible manera de limitar els desplaçaments del cos en determinades col·lisions. Aquesta protecció, però, depèn també de la resistència del respatller i dels seus ancoratges. A més, no es pot aplicar de la mateixa manera en un impacte posterior o en un descarrilament.
És millor seure al passadís o a la finestra?
Tampoc hi ha una resposta definitiva sobre si és més segur viatjar al costat de la finestra o al passadís. Estar més allunyat del vidre pot reduir l'exposició directa als fragments en determinades circumstàncies, però això no garanteix una protecció superior. La deformació del vagó, el moviment dels passatgers i els objectes de l'interior condicionen les conseqüències de cada impacte. Per tant, no es pot afirmar que el passadís sigui sempre l'opció més segura.
Més enllà del seient escollit, hi ha mesures que poden ajudar a reduir riscos. Una de les principals és col·locar les maletes als espais habilitats i evitar deixar objectes als passadissos o a prop de les portes. També és important parar atenció als avisos del personal ferroviari, conèixer la ubicació de les sortides i seguir les instruccions d'emergència en cas d'incidència. Amb tot això, podem dir que no existeix una combinació infal·lible de vagó central, seient de passadís i orientació concreta. La seguretat depèn de molts factors i, davant d'una situació d'emergència, les indicacions de la tripulació són sempre la millor referència.