Desenes de milers de persones, 150.000 segons la Guàrdia Urbana i 200.000 segons els organitzadors, han omplert aquest dissabte a la tarda els carrers de Barcelona, des de la plaça Universitat fins a l'Arc de Triomf, per la rua de carrosses del Pride Barcelona 2025 que se celebra durant aquest cap de setmana. Just abans del tret de sortida de la desfilada, l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha assegurat que el Pride de la ciutat "defensa els drets humans de tothom". A la sortida de la rua també hi han assistit altres representants institucionals com la consellera d'Igualtat, Eva Menor, la ministra d'Igualtat, Ana Redondo, i el ministre de Cultura, Ernest Urtasun. Davant els mitjans de comunicació, Menor ha afegit que “els drets humans són innegociables” davant "l'onada reaccionària".
L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha assegurat que el Pride de la ciutat defensa "els drets del col·lectiu LGTBI+ però també la llibertat d'expressió de tothom, els drets humans de tothom i els fonaments de les democràcies". Ho ha dit en declaracions a la premsa a l'inici de la rua d'aquest dissabte. Collboni ha aprofitat l'ocasió per recordar que han presentat una candidatura perquè Barcelona aculli el WorldPride de 2030 i ha confiat que esdevindrà un indret on "arreplegar les lluites de tot el planeta en defensa de la llibertat". La manifestació festiva de l'Orgull és "una jornada en la qual la ciutat de Barcelona torna a mostrar el seu compromís amb la diversitat, la llibertat d'expressió i els drets humans", ha subratllat Collboni.
La consellera d'Igualtat, Eva Menor, també ha assistit a la manifestació i ha aprofitat l'ocasió per refermar la "tolerància zero" del Govern davant de la “discriminació, el racisme i l’LGTBI-fòbia”. Per Menor, “els drets humans són innegociables” i ha reiterat el “compromís” de l’executiu amb aquests drets “davant de l’onada reaccionària que està posant en dubte aquesta agenda defensora de drets”. Menor s’ha compromès a “continuar desplegant” una agenda pública “en defensa d’una societat justa i veritablement democràtica”, que defensi “el dret a viure amb dignitat i sense por, el fet a estimar com cadascú vulgui i, sobretot, el dret a ser”.
També eren presents a l'inici de la rua els ministres del govern espanyol Ana Redondo, ministra d'Igualtat, i Ernest Urtasun, ministre de Cultura. Redondo ha anunciat davant dels mitjans que el Consell de Ministres aprovarà dimarts dues estratègies perquè els ministeris tinguin en compte els drets del col·lectiu LGTBI. Concretament, s'aprovarà una "estratègia trans" i una "estratègia LGBTI" amb l'objectiu que siguin transversals a la feina de tots els departaments del govern espanyol. Redondo també ha garantit el suport del govern espanyol a la candidatura perquè Barcelona aculli el WorldPride 2030 i ha defensat el "patrimoni cultural de trobada entre la ciutadania i avanç en drets" de la ciutat.
D'altra banda, Ernest Urtasun ha assegurat que el Pride és un dia per “reivindicar un any més que tothom és lliure d’estimar com vulgui”, però també “una manifestació clara de rebuig a tots aquells que ens volen portar anys enrere en matèria de drets”. “Avui és un dia de reafirmació del país lliure, solidari i de ciutadans lliures i iguals que volem ser i que som”, ha dit, i ha situat Barcelona “una vegada més” al capdavant de “la lluita a favor dels drets LGTBI al món”. Fa unes setmanes, Urtasun era a Budapest en la manifestació de l'orgull prohibida pel govern de l'ultradretà Viktor Orbán i ha reiterat avui que "som un país lliure" i que "de cap manera permetrem que cap força reaccionària qüestioni els nostres drets que ha costat tants anys adquirir".
La rua de carrosses, a la que hi haurien assistit 200.000, persones segons l'organització, i 150.000 persones, segons els números que aporta la Guàrdia Urbana, ha circulat entre la plaça Universitat i l'Arc de Triomf de Barcelona. La capital catalana és pionera a Catalunya i l'estat espanyol en l'organització de manifestacions i reivindicacions pels drets de les persones LGTBIQ+, ja que el Front d'Alliberament Gai de Catalunya, el FAGC, va organitzar la primera manifestació per l'orgull a l'estat espanyol l'any 1977.