Claus per entendre la cimera del clima COP30 que arrenca al Brasil: què està en joc?

La ciutat amazònica de Belém acull des d'aquest dilluns i fins al 20 de novembre la COP30, una cimera que brinda l'oportunitat de refermar l'aposta pel multilateralisme en la lluita contra la crisi climàtica. La idea d'una cita així és intentar assolir acords per reduir les emissions contaminants, avançar en la descarbonització i mitigar la crisi climàtica amb més finançament, així com suport als països vulnerables i amb una transició energètica justa. A continuació, algunes de les claus per entendre la cimera del clima COP30 que arrenca al Brasil i comprendre què està en joc.

Cal començar recordant que la cita d'enguany coincideix amb el desè aniversari de l'emblemàtic Acord de París, que havia de ser clau en el camí de la descarbonització mundial. Aquell acord va marcar una fita històrica perquè va fixar un objectiu de limitació de l'augment de les temperatures a nivells per sota de 2 °C, posant èmfasi a l'esforç de limitar l'increment a 1,5 °C, mitjançant un tractat internacional vinculant —que estableix que tots els països han de presentar Contribucions Nacionals Determinades (NDC) en diferents rondes per augmentar l'ambició climàtica. Malauradament, com a humanitat, estem fracassant estrepitosament en aquest objectiu, i al Mediterrani ho sabem bé. I ho fem per la manca de compromís de països com els Estats Units de Donald Trump, que va ordenar abandonar l'acord, tot i que els acords tous de la Unió Europea tampoc no són un gran exemple.

Pessimisme absolut

Així doncs, la COP30 pretén ser clau per a la presentació de nous plans climàtics o NDC per part dels països per ajustar el finançament necessari per fer front a la crisi climàtica, amb la idea de tancar l'anomenada "escletxa" d'ambició i millorar l'adaptació i resiliència al clima. Més concretament, és fonamental que Belém contribueixi a la implementació dels 1,3 bilions de dòlars en finançament climàtic internacional de cara a 2035 que es van acordar en l'anterior COP a Bakú, Azerbaidjan. Ara bé, el pessimisme és absolut.

A l'estat espanyol, vuit de cada deu persones desconfien que de la COP30 surtin mesures "efectives" contra la crisi climàtica, mentre que sis de cada deu pensen que l'esdeveniment és "simbòlic". Això, segons l'estudi Actituds sobre la COP30 elaborat per Ipsos, en el qual els espanyols són dels més escèptics. A escala global, hi ha una mica més d'optimisme: una mitjana del 34% dels participants creu que no s'hi prendran mesures reals i gairebé la meitat (49%) opina que és una reunió de líders amb caràcter simbòlic.

L'Amazònia, protagonista

Paga la pena explicar que en les COP els països decideixen al més alt nivell polític sobre tractats relacionats amb el clima, amb caps d'Estat i de govern reunits sota l'empara de l'ONU. Hi participen gairebé 200 països que van ratificar la Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC) —que va néixer, precisament, al Brasil l'any 1992—, amb tots els estats membre de la UE representats en un únic bloc. També hi assisteixen empreses, organitzacions internacionals, grups d'interès i associacions amb estatut d'observador. Així, les negociacions es basen en el model de múltiples actors (multistakeholder), amb debats de caràcter transversal i multidisciplinari. La primera setmana, que arrenca aquest dilluns, és de caràcter més aviat tècnic, i és la fase final la que reuneix les més altes autoritats polítiques.

Com era d'esperar, la COP30 és la trentena edició d'aquestes cimeres climàtiques —la primera es va celebrar el 1995 a Berlín. El país amfitrió és el Brasil, fet que donarà pes al paper de l'Amèrica Llatina i els boscos en l'acció climàtica, després que l'any passat se celebrés en un país petrolier del mar Caspi. La cita a Belém buscarà donar especial veu a representants de l'Amazònia i dels països més vulnerables, com els de l'Àfrica subsahariana, que pateixen els pitjors impactes de la crisi climàtica sense que contribueixin realment a l'emergència. La ciutat s'ubica a la desembocadura de l'Amazones, un símbol indiscutible de la importància de preservar el "pulmó" del planeta i revertir una emergència climàtica que castiga especialment els pobles indígenes dels boscos, cada cop més amenaçats.