Un estudi liderat pel Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars espanyol (CNIC), en col·laboració amb altres institucions internacionals, conclou que els fàrmacs blocadors beta no aporten cap benefici clínic en pacients que, després de patir un infart de miocardi, tenen una funció cardiovascular normal. L'estudi, publicat al The New England Journal of Medicine, i que ha inclòs a 17.801 pacients de 5 estudis diferents en sis països, ha estat presentat al Congrés de la American Heart Association (ACA) a Nova Orleans, als Estats Units. L'estudi confirma que els blocadors beta, un dels tractaments més estesos després d'un infart agut de miocardi durant més de 40 anys, no redueixen el risc de mort, de nous infarts o d'insuficiència cardíaca en els pacients que presenten una funció contractiva del cor normal.
Els investigadors subratllen que els blocadors beta són fàrmacs molt segurs amb una experiència del seu ús enorme i que ningú els ha de deixar de prendre sense consultar amb el seu metge quan tingui revisió. Borja Ibáñez, director científic del CNIC i un dels autors de l'estudi, destaca que “els blocadors beta continuen sent un tractament essencial per a aquells pacients que tenen una fracció del ventricle esquerre reduïda després de l'infart o els que tenen altres patologies com la insuficiència cardíaca crònica o arrítmies”. “Aquests resultats no signifiquen que s'hagi estat tractant malament els pacients fins ara, sinó que mostren que la gran millora en el maneig de l'infart els últims anys fa que els blocadors beta ja no siguin necessaris a partir d'aquest moment” en pacients amb infarts no complicats, apunta. De fet, els assajos clínics que componen aquest megaestudi no van incloure els pacients que ja prenien blocadors beta per un altre motiu, com ara insuficiència cardíaca o arrítmies, per la qual cosa les seves conclusions exclusivament apliquen a l'ús dels blocadors beta després de l'infart amb funció cardíaca normal.
Canvi de paradigma 40 anys després
Durant les últimes quatre dècades, tots els pacients que patien un infart es tracten de per vida amb fàrmacs blocadors beta, independentment de la situació de la seva funció cardiovascular. Els assajos clínics dels anys 70 i 80 van mostrar beneficis d'aquells fàrmacs, però el tractament dels infarts des d'aleshores ha canviat radicalment, amb millors pronòstics i menys propensió a arrítmia o insuficiència cardíaca en els pacients. Aquest treball ha analitzat les dades individuals de tots els assaigs clínics contemporanis —REBOOT a Espanya i Itàlia, REDUCE-AMI a Suècia, BETAMI a Noruega, DANBLOCK a Dinamarca i CAPITAL-RCT al Japó— realitzats en pacients que havien patit un infart, però mantenien una funció cardíaca normal. Després d'una mitjana de seguiment de quatre anys, els investigadors no van trobar diferències significatives en les taxes de mortalitat, reinfart o ingrés per insuficiència cardíaca entre els que havien pres els fàrmacs i els que no. Els resultats van ser els mateixos en tots els estudis, amb resultats similars en tots els grups de pacients. “Això mostra que no hi ha cap subgrup de pacients postinfart amb funció cardíaca normal que es beneficiï de blocadors beta”, assenyala un dels autors, Xavier Rosselló, científic al CNIC i cardiòleg a l'Hospital Son Espases de Mallorca.
Impacte en les dones
A diferència de REBOOT, que va advertir que l'ús de blocadors beta podria ser fins i tot perjudicial per a les dones que superen un infart amb una funció cardíaca normal, aquest possible efecte advers no ha semblat prou consistent en analitzar-se els resultats en conjunt. “Tot i que les dones en aquesta metaanàlisi tenen més esdeveniments adversos quan eren tractades amb blocadors beta, cosa que ja havíem observat a REBOOT, aquesta diferència no és prou rellevant. Això pot ser degut a diferències en la interacció dels bloquejadors beta amb el sexe al sud d'Europa davant del nord d'Europa, o per altres motius”, assenyala Borja Ibañez. “Aquest any 2025 hem modificat un paradigma en el tractament de l'infart que semblava inqüestionable. Des d'ara, els pacients que siguin donats d'alta després d'un infart amb funció cardíaca normal ja no rebran blocadors beta, i això és un dels canvis més importants en la cardiologia de les últimes dècades. Feia anys que ho sospitàvem, però fins aquests estudis no hem pogut donar un missatge incontestable com el que donem ara pogut ara”, destaca un altre dels autors, Valentín Fuster, director general del CNIC.