A Catalunya falten metges. El president de la Generalitat, Salvador Illa, va anunciar al debat de política general la voluntat el Govern d'augmentar un 50% el nombre de places per estudiar Medicina a Catalunya fins al 2031, amb l'objectiu de passar de les actuals 1.333 a 2.000 places. Amb això, però, no n'hi haurà prou, segons adverteixen els col·legis de metges catalans. Entre altres raons, perquè accedir a una facultat de Medicina de Catalunya pot resultar més difícil per a un estudiant català que per a un estudiant d'una altra comunitat autònoma. Les raons són diverses, però convergeixen en el fet que a l'Estat espanyol hi ha un districte universitari únic, és a dir que un estudiant pot optar a qualsevol universitat de l'Estat, però, en canvi, ni els criteris de qualificació els mateixos ni tampoc les proves que han de superar els alumnes. Des del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) s'ha alertat repetidament d'aquesta situació i s'han plantejat propostes al Ministeri i a la conselleria d'Universitats. La darrera, una fórmula matemàtica que demostra que es pot compensar aquesta situació amb criteris objectius.
Segons les dades de la conselleria d'Universitats, del total de graus que s'imparteixen a Catalunya, el 83,7% dels estudiants són catalans, mentre que els estudiants de la resta de l'Estat representen el 6,89%, i un 8,59%, estrangers. En canvi, segons aquestes dades corresponents al curs 23-24, a les facultats de Medicina, els estudiants catalans representen el 59,39%, mentre que un 33,55% són d'altres comunitats autònomes i el 6,95 són de fora de l'Estat. En algunes facultats aquests percentatges es disparen. És el cas de la Rovira i Virgili o la Universitat de Lleida on el percentatge d'estudiants que no són residents a Catalunya han arribat al 65% i al 70%.
"Alguna cosa no fem bé", adverteix el Dr Jaume Sellarès, vicepresident del Col·legi de Metges de Barcelona, que en conversa amb ElNacional.cat, assegura que aquest no és l'únic problema que explica la falta de metges, però sí que és una qüestió essencial, atès que "la immensa majoria d'aquests estudiants que provenen d'altres comunitats, quan acaben els estudis marxen", la qual cosa obliga, després d'haver fet un esforç de formació de nous metges a les facultats, a suplir la falta de professionals a Catalunya amb personal extracomunitari.
Districte universitari únic
Sellarès subratlla que el districte universitari únic és un dels principals desencadenants. En una carrera amb tanta demanda i amb una nota de tall tan elevada, les grans diferències en les qualificacions que reben els alumnes a cada territori resulta determinant.
Segons les dades del Ministeri corresponents al 2024, a Extremadura el percentatge d'excel·lents entre els estudiants que van accedir a la Selectivitat és del 15,1% i a Cantàbria, el 12,5%. En canvi, a Catalunya, que figura a la cua de la gràfica, és el 2,8%. A aquestes comunitats la nota mitjana dels aprovats és 7,35 i 7,40, mentre que a Catalunya, de nou al capdavall de la taula, és 6,75. El ministeri admet que "aquesta variabilitat en les notes impacta en l'accés a la universitat, especialment en les notes de tall més altes", com és el cas de Medicina.
Això no obeeix a una pitjor preparació dels estudiants catalans, sinó a criteris diferents a l'hora d'avaluar i qualificar. A aquest fet s'hi afegeix que els estudiants catalans han de superar proves que no s'exigeixen a la resta de l'Estat, com és l'assignatura de català, o el Treball de Recerca, obligatori al final del Batxillerat, que obliga a mantenir l'excel·lència en la nota igual com en la resta d'assignatures.
Aquesta situació ha provocat diferents iniciatives al Parlament, essencialment per part de Junts que ha reclamat l'eliminació del districte universitari únic o la reserva del 80% de places de Medicina per a estudiants residents a Catalunya, però cap no ha donat resultat.
Igualat d'oportunitats
Entre les propostes que el Consell de Col·legis de Metges ha plantejat per trobar una sortida a aquesta situació, hi ha "buscar un mecanisme que els iguali en oportunitats a tots", segons el vicepresident del Col·legi de Metges de Barcelona. L'objectiu és aconseguir una fórmula que permeti compensar les diferències que han de superar els estudiants catalans i facilitar que puguin optar a les places de Medicina amb igualtat d'oportunitats amb la resta d'estudiants de l'Estat. Per aquesta raó des del CCMC van recórrer a dos matemàtics, el Dr Xavier Fernández-Real, matemàtic i enginyer físic de la UPC, màster a la Universitat de Cambridge i investigador a l'École Polytechnique Federal de Lausane (Suissa), i el Dr Xavier Ros-Oton, doctor en matemàtiques per la UPC, investigador postdoctoral a la Universitat de Texas (EUA) i actualment ICREA Research Professor a la UB. El resultat ha estat la proposta d'un sistema basat en una classificació dels alumnes per percentils dins de cada comunitat, previ a la comparació entre alumnes a escala estatal.
Sellarès subratlla que aquest és només una proposta. "No diem que s'apliqui aquesta. Però volem deixar clar que hi ha possibilitats tècniques. Nosaltres en proposem una, però n'hi pot haver d'altres", assegura el vicepresident del Col·legi de Metges de Barcelona que subratlla que el primer que cal és prendre consciència de la situació per actuar.
Percentils
El sistema que plantegen aquests matemàtics hauria de permetre superar les diferències que provoquen els criteris dispars d'avaluacions o de correcció, perquè el que primaria seria la posició de cada estudiant dins del grup que s'ha sotmès a la mateixa avaluació i, per tant, dins del grup de la seva comunitat autònoma. Per obtenir el percentil, segons aquesta fórmula, caldria ordenar els alumnes per nota, a cada comunitat, i el percentil que li correspondria a cadascun sortiria de dividir la posició en què ha quedat situat l'alumne a la seva comunitat entre el nombre total d'alumnes de la llista i multiplicar-ho per 100.
L'explicació del Col·legi planteja un exemple: Si l'estudiant E1 de la comunitat autònoma A té una nota de 13,786 que li fa quedar en posició 43 entre els 20.000 estudiants que s'han presentat a l'examen a la seva comunitat autònoma, el seu percentil serà el resultat de dividir 43 entre 20.000 i el resultat multiplicar-lo per 100, és a dir 0,215. Si l'estudiant E2 de la comunitat autònoma B té una nota de 13,823 -és a dir, superior a l'estudiant E1- i ha quedat a la posició 17 de la seva comunitat, on hi ha 5.000 estudiants, el seu percentil serà el resultat de dividir 17 entre 5.000 i multiplicar-lo per 100, és a dir, 0,34. Aquesta fórmula faria que tot i que l'estudiant E2 va obtenir una nota lleugerament superior a la de l'E1, un cop comparats cadascun amb els estudiants de les respectives comunitats, E1 passaria per davant d'E2 en la classificació per percentils de tots els alumnes de l'Estat. "En resum: ocupar la posició 43 entre 20.000 alumnes és millor resultat que ocupar la posició 17 entre 5.000", conclou.
Els presidents dels Col·legis de Metges de les quatre demarcacions catalanes van fer saber la seva proposta a la ministra d'Universitats, Mònica Garcia, durant la reunió que van mantenir el passat 8 de setembre, on, entre altres qüestions van plantejar la necessitat de revisar el sistema d'accés als estudis de Medicina. També van abordar el tema el 15 d'octubre amb la consellera d'Universitats, Núria Montserrat. En qualsevol cas, per als metges catalans, l'important no és tant la proposta com alertar de la situació i de la necessitat de trobar una sortida.