Josep Lluís Trapero i la cúpula d'Interior esperen poder evitar el judici. Aquest matí s'han defensat els recursos contra la interlocutòria de processament. No era obligatori que hi anessin i només ha comparegut l'exdirector de la policia Pere Soler.

Tots han defensat la seva innocència davant la secció segona de l'Audiència Nacional que és qui ha de resoldre. Un cop es conegui la decisió, la secció primera del Penal, encarregada de jutjar els fets, podria donar ja llavors el següent pas i dictar l'ordre d'obertura de judici oral que donaria lloc a l'enjudiciament dels encausats.

La fiscalia ha demanat mantenir els delictes dels acusats de sedició i organització criminal. Les defenses han defensat que se'ls absolgui dels càrrecs i s'arxivi la causa.

En la interlocutòria de processament, dictada el 4 d'abril, la jutgessa Carmen Lamela imputa a Trapero, Puig i Soler un delicte d'organització criminal i un altre de sedició per la "total inactivitat" dels Mossos l'1-O, que en el cas de Trapero s'amplia a dos delictes de sedició, per atribuir-li també la responsabilitat en el setge a la Conselleria d'Economia el passat 20 de setembre.

La intendent Teresa Laplana, que estava al capdavant del dispositiu del 20 de setembre, està processada per un únic delicte de sedició per la seva responsabilitat el dia dels fets.

Els advocats no hi veuen fonament

L'advocada de Trapero, Olga Tubau, ha explicat que ha defensat davant la sala l'absolució de l'antic cap dels Mossos perquè considera que en l'acte de processament de la jutge hi ha "moltíssims contraindicis i elements exculpatoris que neutralitzen els indicis".

L'advocat Jaume Alonso-Cuevillas ha titllat aquest dilluns de "disbarat jurídic" el processament de l'excap dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero i dels excaps polítics del cos policial César Puig i Pere Soler per delicte d'organització criminal en la causa en la qual s'investiguen els fets del 20 de setembre davant de la Conselleria d'Economia i la jornada del referèndum de l'1 d'octubre.

El lletrat, que exerceix la defensa de Cèsar Puig i també l'expresident català Carles Puigdemont, ha explicat al final de la vista que ha acollit l'Audiència Nacional per estudiar els recursos d'apel·lació dels tres processats i de la intendent Teresa Laplana, que aquest tipus penal està previst per a organitzacions mafioses i "no té res a veure" amb els fets que s'han investigat.

Durant la vista, que s'ha allargat prop de dues hores, els lletrats dels quatre processats pels delictes de sedició i organització criminal han reproduït davant els magistrats de la Secció Segona de la sala penal dels arguments recollits en els seus recursos contra l'ordre de processament de la magistrada Carmen Lamela del passat 4 d'abril i han insistit que ha quedat provat que els Mossos d'Esquadra sempre van obeir els mandats judicials.

Referent a això, Alonso-Cuevillas ha assegurat que "consta àmpliament en totes les reunions prèvies" a la celebració del referèndum il·legal de l'1-O que aquest cos judicial sempre va mantenir la postura que obeirien a l'"autoritat judicial". "Imputar de connivència als Mossos està fora de lloc", ha insistit davant les preguntes d'alguns periodistes, ja que s'ha negat a atendre els mitjans gràfics.

Reunions amb la cúpula del Govern

El lletrat es refereix així a unes reunions que van tenir lloc a la seu del Govern els dies 26 i 28 de setembre mantingudes entre Trapero i altres alts càrrecs del cos policial amb el president català Carles Puigdemont, l'exvicepresident Oriol Junqueras i l'exconseller de l'Interior Joaquim Forn.

A les mateixes reunions va fer al·lusió l'excap dels Mossos en la seva declaració davant la jutge Lamela el passat mes de febrer. Trapero va dir llavors que va buscar reunir-se amb la cúpula del Govern per traslladar-los la preocupació existent en el cos policial per mantenir la seguretat ciutadana a la celebració de la consulta de l'1-O, prohibida pel Tribunal Constitucional.

Fonts presents en la vista celebrada aquest dilluns han explicat que la fiscalia ha mantingut davant els magistrats que insisteixen indicis de la comissió dels delictes que se'ls imputen per la consulta i pels fets del 20 de setembre a la Conselleria d'Economia durant els escorcolls ordenats pel Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona.

Les defenses demanen l'absolució

Les defenses, per la seva banda, han considerat que els indicis de la fiscalia no se sostenen i han demanat l'absolució dels quatre processats, com ja van fer en l'escrit presentat davant la Sala després que la magistrada instructora desestimés els recursos de reforma interposats contra l'ordre de processament.

Precisament amb aquest acte datat al començament d'abril, la magistrada va donar per acabada la instrucció d'aquesta causa que va començar a finals de setembre contra Trapero a qui processa per dos delictes de sedició i un d'organització criminal, Puig i Soler per organització criminal i un únic delicte de sedició i Laplana, a qui la jutge li atribueix un sol delicte de sedició en relació amb els incidents de setembre.

Després de les indagacions realitzades, la jutge Lamela va concloure que Trapero i els excaps polítics dels Mossos integraven una organització jerarquitzada "sota una direcció comuna en la cúspide es trobava el president de la Generalitat de Catalunya", amb caràcter estable des de fa ja més de dos anys, amb assignació de tasques, que va ser el que "en definitiva va permetre la celebració del referèndum il·legal i la ulterior declaració d'independència aprovada pel Parlament el 27 d'octubre".