El Jutjat d’Instrucció número 27 de Barcelona no ha admès a tràmit la querella del col·lectiu jurídic Acció Cassandra contra quatre exconsellers de la Generalitat i alts càrrecs per presumpta malversació a la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). L’entitat querellant ha rebut aquest dimarts la interlocutòria del jutge Xavier Paulí, un text que, segons explica el mateix col·lectiu jurídic en un comunicat, no aprecia indicis de delicte suficients ni una concreció individualitzada de la participació de cada alt càrrec querellat en els presumptes delictes per acceptar el tràmit de la querella. Davant d’aquesta decisió del tribunal, Acció Cassandra ha anunciat que interposarà en el termini corresponent un recurs de reforma i, si s’escau, d’apel·lació contra la decisió “per tal que la causa penal pugui prosperar”. Segons la resolució, el jutjat entén que, sobre la base de l’informe del Síndic de Greuges i de les informacions recollides en premsa i altres mitjans de comunicació que han aportat els advocats d’Acció Cassandra, no hi ha indicis de delictes suficients per iniciar la causa penal contra els exconsellers i alts càrrecs d’ERC i Junts als quals van assenyalar per presumpta malversació d’ajudes a l’extinta DGAIA. Arran del coneixement del cas, la DGAIA va ser substituïda per la Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l’Adolescència (DGPPIA).
El jutge instructor defensa que l’informe de la Sindicatura de Greuges que es presenta com a prova no relata cap element constitutiu de delicte i que ja delimita, dins dels àmbits de les seves funcions, els errors, defectes i millores a realitzar per les administracions públiques i que, si en cap cas aprecies la comissió d’un delicte, la seva obligació de col·laborar amb la justícia, ho hauria posat en coneixement de l’autoritat judicial. Per altra banda, assenyala que, si no van acompanyades d’elements o dades objectives que aportin veracitat, les informacions periodístiques no poden constituir-se com a proves per iniciar una investigació penal. Finalment, la interlocutòria afirma que la querella del col·lectiu no concreta la participació individual dels consellers i càrrecs contra els quals es dirigeix en la comissió dels delictes dels quals els acusen.
Demanen que es tingui en compte el testimoni protegit
El col·lectiu jurídic discrepa de la interlocutòria tenint en compte "el conjunt del material probatori existent" a partir de les actuacions prèvies fetes tant per l'Oficina Antifrau de Catalunya com per la Sindicatura de Comptes. Consideren que cal tenir en compte el conjunt probatori existent en aquestes diligències, especialment les denúncies de “Roger” —el testimoni protegit considerat com un alertador per l’Oficina Antifrau— que el jutge no esmenta en la seva interlocutòria. A banda, subratlla que aquesta interlocutòria no tanca la porta a la via penal, sinó que “forma part de les vicissituds habituals en causes complexes impulsades mitjançant l'acusació popular”. El recurs, segons assenyala la mateixa entitat, posarà l'èmfasi en el “pes jurídic” de les denúncies formulades per un alertador de la presumpta trama, la documentació d'Antifrau i de la Sindicatura de Comptes “sobre desviació de fons i irregularitats sistèmiques”, la “necessitat” d'investigar aquests fets en seu penal, el fet que la Sindicatura de Comptes “no tipifica les irregularitats i, menys encara, les limita a l'àmbit administratiu” o el fet que “no s'ha donat trasllat ni tan sols al Ministeri Fiscal per tal que n'opini”.
Actualment, l’Oficina Antifrau de Catalunya investiga les irregularitats denunciades per un treballador, el testimoni protegit “Roger”, d’una entitat gestora de les ajudes i serveis a menors a Girona. El Parlament també va acordar una comissió d’investigació per aclarir responsabilitats polítiques sobre els fets, i en la qual els anteriors responsables d’ERC van defensar la bona gestió al capdavant de l’extinta Direcció General. El col·lectiu insisteix a dir que seguirà treballant “per tal que el cas DGAIA no quedi reduït a un simple expedient administratiu” que també s’està investigant al Tribunal de Comptes. Afirmen que continuaran esgotant totes les vies jurídiques “perquè els fets denunciats siguin examinats amb el màxim rigor també en l’àmbit penal” i no només en l’administratiu com fins ara.
La querella rebutjada es dirigia contra els darrers quatre exconsellers d’Afers Socials: els republicans Dolors Bassa (2016-2017, destituïda després del 155 i empresonada per l’1-O) i Chakir El Homrani (2018-2021), i els seus successors Violant Cervera (Junts, 2021-2022) i Carles Campuzano (ERC, 2022-2024). També es dirigia contra l’exsecretari general del Departament de Treball, Josep Ginesta (2016-2020), i tres exdirectors de la DGAIA, entre altres. Invocava delictes de malversació, prevaricació, falsedat documental, frau, encobriment, assetjament laboral i possible finançament il·legal de partits.