Fa pràcticament un any que va esclatar l'escàndol de la DGAIA, que després va canviar de nom convertint-se en la DGPPIA. Aquest va esclatar arran d'un informe de la Sindicatura de Comptes que va aixecar molta polseguera, ja que aquest organisme posava el focus sobre el fet que la institució hagués prorrogat contractes milionaris sense justificació, a parer seu. A això se li va sumar la denúncia d'un extreballador davant l'Oficina Antifrau que alertava de pagaments indeguts a menors extutelats i també el cas d'una menor protegida per aquesta direcció general que va ser violada per una xarxa de pederastes. Ara, la CUP, ha anunciat que portarà davant l'oficina europea de la lluita contra el frau (OLAF, per les seves sigles en anglès), les "deficiències greus i sistemàtiques" de l'antiga direcció general a l'hora de gestionar els programes a joves extutelats a través d'entitats col·laboradores, que van quedar molt en entredit per aquesta qüestió.
En una roda de premsa des del Parlament, la líder de la CUP a la cambra catalana, Pilar Castillejo, ha assegurat que aquesta decisió és "necessària" perquè els mecanismes que s'han engegat a Catalunya per esclarir la crisi de la DGAIA no estan responent com caldria. "Anem a Europa perquè volem arribar fins al final i perquè la protecció de la infància no pot ser mai un negoci. Estem disposats a lluitar-ho amb dents i ungles", ha subratllat la cupaire, assenyalant com els principals problemes la manca de control per part de les institucions sobre un sistema importantíssim, la possible existència de "places fantasma" i també "reclamacions injustes" de diners a joves vulnerables. Per Castillejo, la decisió de portar el cas davant l'OLAF no és una decisió improvisada sinó que sorgeix després d'anys de denúncies contra un model que consideren "fallit".
"Deficiències greus i sistemàtiques de control"
Concretament, la denúncia se centra en programes cofinançats amb fons europeus, principalment del Fons Social Europeu Plus, com les prestacions d’autonomia, els pisos assistits i els recursos residencials de transició. Castillejo ha explicat que, segons dades del Departament d’Economia i Finances, entre 2018 i 2024 els fons europeus executats a favor de la Fundació Resilis, la Fundació Mercè Fontanilles i la UTE formada per ambdues entitats ascendeixen a 3,4 milions d’euros. Entre els fets denunciats hi ha "deficiències greus i sistemàtiques de control", certificacions inadequades de despeses, indicis de facturació de "places fantasma" i irregularitats en el règim de copagament. Malgrat que al Parlament es va posar en marxa una comissió d'investigació (pactada per PSC, ERC -partit que ha controlat el Departament de Drets Socials fins a l'arribada del govern de Salvador Illa amb l'excepció d'un any i mig a mans de Junts- i els Comuns) aquesta no ha servit per depurar responsabilitats, segons Castillejo, que ha defensat així la necessitat d'anar a Europa.