L'associació Acció Cassandra ha anunciat aquest dijous que ha presentat una querella contra quatre exconsellers i alts càrrecs, als que acusa de malversació en la gestió de l’extinta Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA). En concret, la querella es dirigeix contra els darrers quatre exconsellers d’Afers Socials: els republicans Dolors Bassa i Chakir El Homrani, i els seus antecessors, de Junts, Violant Cervera i Carles Campuzano. També contra l'exsecretari Josep Ginesta i tres exdirectors de la DGAIA, entre altres. En un comunicat, l'entitat ha informat que ha presentat la querella als jutjats de guàrdia de Barcelona, com a acusació popular, i el jutge que li toqui per repartiment decidirà si l’admet a tràmit. En la querella, els advocats de Cassandra, Lluís Gibert i Josep Rosell, acusen els excàrrecs polítics dels delictes de malversació, prevaricació, falsedat documental, frau, encobriment, assetjament laboral i possible finançament il·legal de partits.
Actualment, hi ha una segona querella per l’escàndol de la DGAIA presentat als jutjats de Barcelona. La titular del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona, la magistrada Alejandra Gil, estudia si admet a tràmit la querella per malversació de la DGAIA, presentada per l’Associació Guardianes de la Innocència. La Fiscalia de Barcelona encara no ha estat consultada sobre aquesta denúncia, segons ha informat a ElNacional.cat en ser-ne consultada.
Investigacions obertes
L’escàndol del cas de la DGAIA es va destapar amb l’informe 6/2025 de la Sindicatura de Comptes, la qual xifra en 167 milions d’euros els pagaments indeguts en les diferents prestacions subjectives existents durant els anys 2016 al 2022. El Govern de Salvador Illa va substituir la DGAIA per la Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l’Adolescència (DGPPIA), malgrat que Drets Socials admet que encara té pendent de revisar uns 10.000 expedients.
L’Oficina Antifrau de Catalunya té previst concloure el seu informe sobre les irregularitats denunciades abans de l’estiu, mentre el Tribunal de Comptes també investiga si hi ha irregularitats administratives. El Parlament també va posar en marxa una comissió d'investigació per aclarir possibles responsabilitats.
Els noms dels querellats
A més dels exconsellers, Acció Cassandra inclou sis excàrrecs en la querella. Són:
Josep Ginesta i Vicente, secretari general del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies (gener 2016 - novembre 2020), del qual s'assegura que té la "màxima responsabilitat executiva i de control durant el nucli de les irregularitats".
Ester Cabanes i Vall, directora general (octubre 2018 - setembre 2024) durant els anys de "pagaments indeguts massius" (167 M€) i la majoria de les suposades "contractacions irregulars".
Ricard Calvo i Pla, director general (2016 - agost 2017, exregidor de Girona per ERC amb Dolors Bassa). L'entitat sosté que amb ell està "l'inici del desgavell” amb adjudicacions d’urgència "sense justificació" a Plataforma Educativa, Resilis i Mercè Fontanilles; i que retorna a Resilis com a sotsdirector.
Georgina Oliva i Peña, directora general DGAIA (agost/setembre 2017 - octubre 2018). S'indica que és subrogada per Chakir El Homrani, "coincidint amb primeres pròrrogues irregulars".
Jasone Latorre i Ollé, directiva responsable de la UTE Fundació Mercè Fontanilles-Resilis; cap de servei SEVAP a Catalunya. Irene Casamitjana, coordinadora SEVAP Girona.
La querella també es dirigeix contra entitats,com a "responsables civils subsidiàries": Departament de Drets Socials, DGAIA, FEDAIA, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Fundació Resilis, Fundació Mercè Fontanilles, i totes les persones jurídiques o físiques que resultin responsables.