El Departament de Drets Socials encara “no ha verificat tots els pagaments indeguts” que hauria abonat en prestacions a menors tutelats, que sumarien uns 167 milions d'euros en pagaments indeguts entre els anys 2016 al 2024, segons va alertar la Sindicatura de Comptes en un informe. Hi afegeix que té “més de 10.000 expedients, que han de ser analitzats individualment”, i que com no hi ha un sistema informatitzat compartit, la seva anàlisi “pot durar anys” si no té una plantilla de reforç. Aquesta és la resposta de la Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l’Adolescència (DGPPIA) -substituta de la DGAIA, després de destapar-se l’escàndol d’irregularitats, fa set mesos- a una reclamació d’informació d’ElNacional.cat sobre les quantitats condonades i persones beneficiàries, a través de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP).
El Govern va anunciar que condonaria els pagaments indeguts a joves extutelats -que sumarien uns 4,6 milions- a causa de la seva situació de vulnerabilitat i sempre que es demostrés que no s’havia aportat informació falsa per part del beneficiari. La majoria de casos, segons va indicar la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, era perquè els joves treballaven i ja no podien tenir dret a aquesta prestació. El 2 d’octubre passat va entrar en vigor el decret llei 20/2025, que aprova la condonació dels pagaments als joves, però l’administració catalana declara que encara no pot donar-ne cap xifra concreta. De res.
Suspensió cautelar
Això no obstant, en la seva resposta a aquest diari, Drets Socials precisa que “s’han dictat les resolucions d’inici i de suspensió cautelar dels cobraments, i s’estan elaborant els models d’informes i resolucions que hauran d’emprar-se en el procés”. Els pagaments indeguts oscil·len entre els 6.800 i els 36.400 euros. Segons més dades de Drets Socials, fins al juny de 2025 hi havia 2.354 extutelats amb ajuts i un pressupost de 7,8 milions d’euros, i 1.236 menors en habitatges assistits.
Desgavell i retards
La consellera Mònica Martínez va justificar el descontrol amb els recursos públics per part de la DGAIA per la falta de mitjans, un període excepcional amb la pandèmia de la covid-19, i l’arribada de més menors migrants sols amb necessitats. Problemes confirmats en l’auditoria encarregada pel seu departament, tot i que encara s’al·lega manca de recursos per fer-hi front.
La Sindicatura de Greuges, en el seu informe, també va alertar de falta de control en els serveis privatitzats de menors tutelats. A més, la síndica Esther Giménez-Salinas va demanar la condonació del deute als joves extutelats en evidenciar-se que la majoria de casos era per negligències i endarreriments de l’administració, i reclamava una “reducció urgent dels temps de tramitació”. Informava que l’administració catalana triga una mitjana de 10 mesos en respondre les sol·licituds de prestació econòmica, i per extingir un expedient, passen 18,1 mesos.
Sense mitjans
En concret, a la reclamació d’informació, la DGPPIA respon: “La determinació dels imports condonats pressuposa, necessàriament, que s’hagin revisat tots els expedients afectats; que s’hagi verificat si les persones interessades compleixen els requisits de vulnerabilitat previstos al decret; que s’hagi comprovat l’absència d’engany o d’aportació d’informació falsa; que s’hagin dictat les corresponents resolucions declaratives de no exigibilitat; i que s’hagin certificat els imports anul·lats per part dels òrgans econòmics competents. Cap d’aquests processos es troba actualment finalitzat”.
En la resposta, datada el 25 d’octubre passat i comunicada aquesta setmana, la DGPPIA hi afegeix que “l’aplicació del Decret llei 20/2025 obliga a revisar, de manera exhaustiva i individual, tots els expedients de les prestacions següents des de l’any 2016 fins al 2025: la prestació per a joves extutelats, la prestació per a menors en risc i la prestació per a l’acolliment de menors tutelats”. Hi assegura que “les unitats gestores han informat que el volum d’expedients a revisar és extraordinàriament elevat, de més de 10.000 expedients que han de ser analitzats individualment, volum que encara pot incrementar-se a mesura que s’actualitzin les dades”. A més, detalla que “els expedients no disposen d’un sistema d’informació automatitzat unificat”, fet que encara dificulta més la seva revisió.
Hi exposa que el treball de revisió exigeix: “comprovar la concurrència dels requisits de vulnerabilitat (RGC, IMV, ingressos 2024); verificar la inexistència d’informació falsa o manifestament errònia; revisar els Plans de Treball i Inserció en el cas de joves extutelats; consultar múltiples interoperabilitats (INSS, SEPE, AEAT, Cadastre, TGSS, padró, etc.); verificar l’estat del deute (voluntària, fraccionament, via executiva); elaborar els informes tècnics preceptius; i, finalment, dictar les resolucions del director i obtenir la fiscalització favorable de la Intervenció General, indispensable per a la nul·litat dels crèdits”.
Cap condonació aprovada
Per tot això, Drets Socials declara que “només s’ha iniciat parcialment la revisió d’una tipologia d’expedients”, sense donar més detalls. Igualment, afirma que s’ha iniciat la revisió dels Plans de Treball Individual (PTI) dels joves extutelats, “imprescindible per a determinar la possible existència d’engany”. No obstant això, assegura que “fins a la data no s’ha dictat cap resolució de condonació efectiva”, i per tant no pot aportar cap dada o xifra de diners condonats, demanats per aquest diari, en un procediment de transparència.
I, preguntada quant trigarà a executar aquest control dels expedients, Drets Socials respon que “depèn de la incorporació del personal de reforç necessari per afrontar el volum acumulat. S’hi afirma que “des de la Subdirecció General de la renda garantida de ciutadania, encarregada de la revisió dels expedients, s’ha sol·licitat l’augment de personal de reforç per poder estabilitzar la situació. Sense aquest reforç, el termini de finalització és indeterminat i s’allargaria durant anys, tenint en compte el volum i la naturalesa manual i individualitzada de les tasques”.
Paral·lelament, s’espera que l’Oficina Antifrau de Catalunya determini si la gestió d’una de les entitats gestora de recursos té indicis delictius, mentre la Fiscalia del Tribunal de Comptes també ha demanat que s'investigui "la possible responsabilitat comptable" de la Generalitat. I, la comissió d'investigació del Parlament es reprendrà a mitjans d'aquest mes.