La Síndicatura de Comptes ha alertat d’”indicis” d’una nova irregularitat en l’actual gestió d’ajudes a joves extutelats, aquest dilluns al Parlament, en la comissió d'investigació sobre l'activitat de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) per aclarir el desgavell de la seva gestió. La síndica Maria Àngels Cabasés ha qüestionat que el Departament de Drets Socials i Inclusió prorrogués l’octubre passat la gestió del Servei de Seguiment i Valoració de la prestació econòmica per a joves extutelats (SEVAP) a la Fundació Resilis, sense fer un control exhaustiu de l'execució del contracte. L'entitat Resilis encara és investigada per l'Oficina Antifrau de Catalunya per suposats pagaments irregulars en serveis de l’extinta DGAIA. A preguntes dels diputats, Cabasés ha declarat que l’administració “no ha fet un control rigorós” de l’externalització d’aquest contracte prorrogat. La prova -ha afegit- és que en el control fet per la sindicatura es va comprovar que en Plans de Treball Individual, que són els que permeten donar-los ajudes, no es feia constar que hi havia joves que treballaven totalment o parcialment, situació que els hauria d'excloure de qualsevol ajuda. “Els nostres informes són basats en evidències, fem constatacions, no valoracions subjectives”, ha insistit Cabasés.
Amb tot, la síndica ha indicat que la pròrroga estava prevista en el contracte en vigor. La pròrroga del servei externalitzat i gestionat des del 2022 per la UTE formada per Fontanilles-Resilis, estarà en vigor fins al desembre de 2026 i té un cost de 556.916 euros. A més, el síndic major, Miquel Salazar, també ha destacat, que una empresa “ha d’estar inhabilitada” per no poder concórrer en adjudicacions públiques. En les informes de la sindicatura també s'alerta de l'excessiva externalització de la gestió de les ajudes als menors, i que "s'acumula" en les mateixes entitats del sector.
Falta d'eines de control
El Govern del PSC va substituir la DGAIA per la Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l’Adolescència (DGPPIA) per intentar endreçar el desgavell destapat per la Sindicatura de Comes, que va xifrar en 167 milions d’euros les prestacions indegudes abonades entre els anys 2016 al 2024, la majoria a prestacions de dependència i dels quals 4,7 milions de pagaments a joves extutelats. Recentment, el Departament de Drets Socials va admetre a ElNacional.cat, que tot i els esforços li falten mitjans per poder posar ordre a les disfuncions destapades per la sindicatura i que té uns 10.000 expedients pendents de revisar.
“No farem valoracions d’actuacions polítiques. La feina de la sindicatura és fer informes com òrgan de control.”, ha contestat el síndic major, Miquel Salazar, al diputat d’ERC Ignasi Elena, que li demanava si s’havia contextualitzat el desgavell econòmic de la DGAIA, en una època que la Generalitat va ser intervinguda amb el 155; en època de la pandèmia de la Covid-19 i pel creixement de joves amb necessitats, especialment amb l’arribada de menors no acompanyats.
A preguntes de la diputada de Junts Ennatu Domingo, el síndic ha informat que el Departament tercer del Tribunal de Comptes continua la investigació oberta sobre la gestió de la DGAIA, amb l’informe 6/2025 de la Sindicatura de Comptes -on es conclou que podria haver-hi “responsabilitats comptables” dels gestors dels diners públics- i a petició de la Fiscalia especialitzada del Tribunal de Comptes.
Menys centres i més famílies
Abans, la síndica de Greuges, Esther Giménez-Salinas, ha intervingut a la comissió d’investigació i ha demanat als diputats que “per llei es prohibeixi que menors de zero a 6 anys desemparats estiguin en centres” i es destinin més recursos per tal que estiguin amb les famílies amb suports o amb “famílies professionals”. En aquest sentit, Giménez-Salinas ha apostat que se segueixi el model de Justícia Juvenil, on només un 10% dels menors que han comès un delicte estan tancats en un centre. Actualment, hi ha uns 2.100 menors en Justícia Juvenil, i 994 compleixen la mesura en llibertat vigilada, segons dades del Departament de Justícia.
La síndica també ha assegurat que serà més fàcil posar ordre al desgavell econòmic de les prestacions a menors, que no pas canviar el model, “el canvi del qual ja ho reivindiquem fa 40 anys!”, ha denunciat. Amb tot, el Govern ha fet canvis proposats per la sindicatura de Greuges. La síndica ha insistit que "van ser els joves qui van avisar d'aquests pagaments imdeguts", i també ha alertat que el 80% dels centres de Drets Socials està en mans privades.
Precisament, el president del Consell de l’Advocacia Catalana, Rogeli Montoliu, i la degana del Col·legi d’Advocats i Advocades de Tortosa, Marta Martínez, han explicat als diputats la feina feta per un grup d’experts per tal que un advocat pugui assessorar una família o un menor quan Drets Socials inicia el procediment administratiu de desemparament, i per tant de separació del nen o de la nena.
“Cal una llei que faci preceptiva l’actuació de l’advocat”, ha declarat Martínez, que alhora ha agraït públicament al Departament de Justícia que ja s’hagi acordat la creacó d'un mòdul en aquest sentit del servei de Justícia Gratuïta. Fins ara, tot ho feia l’administració (instrucció, resolució i execució de desemparament), i després es pot denunciar davant d’un jutge, tot i que ho fan poques famílies. L'Advocacia Catalana ha reclamat que la separació d'un menor de la seva família es faci des de l'inici amb el control d'un jutge expert.