L’institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) ha publicat aquest dijous una radiografia de la població estrangera basada en el cens de població i habitatges del 2023. Segons aquest estudi, la població estrangera resident a Catalunya era d’1.361.981 persones a 1 de gener de 2023 i representava el 17,2% de la població catalana. El nombre d'estrangers ha augmentat en 126.309 persones, en relació amb un any enrere, la qual cosa representa un increment interanual del 10,2%. L’augment de la població estrangera s’ha reflectit a totes les comarques catalanes, especialment a la Cerdanya (16,2%), el Ripollès (15,2%), la Garrotxa i el Barcelonès (13,2%, totes dues), i actualment, les comarques que presenten una proporció més elevada de població estrangera són la Segarra (28,8%), l'Alt Empordà (25,4%), el Barcelonès (22,6%), la Selva (21,7%), el Pla d'Urgell (21,3%) i el Baix Empordà (21,3%). Per contra, les proporcions més baixes de població estrangera es troben a les comarques del Vallès Oriental (10,0%), l’Anoia (10,1%), el Moianès (10,1%), el Pallars Sobirà (10,7%) i el Berguedà (10,9%).
Estrangers nacionalitzats espanyols
Les variacions en el nombre d'estrangers no només estan afectades per la intensitat dels fluxos d'entrada i sortida de la migració exterior, sinó també per l'evolució del seu creixement vegetatiu i pel procés de naturalització d'aquesta població. Així, l'any 2022, 48.901 estrangers residents a Catalunya van obtenir la nacionalitat espanyola, el 40,5% dels quals eren originaris de l'Àfrica i el 26,1%, d’Amèrica del Sud.
Les nacionalitats més nombroses
Les dades de l’Idescat demostren que la població estrangera resident a Catalunya és heterogènia quant a l’origen i està representada per més de 170 nacionalitats. D'aquestes, la població marroquina era la més nombrosa (amb 234.054 persones, que representaven el 17,2% de la població estrangera) i amb una proporció d'homes més elevada que de dones (56,8% i 43,2%, respectivament). La segona nacionalitat amb més presència a Catalunya era la romanesa (amb 86.751 persones que, representaven el 6,4% de la població estrangera) i la proporció de dones i d’homes era del 51,1% i 48,9%, respectivament. Les següents nacionalitats eren la italiana (amb 80.808 persones, que representaven el 5,9% del total d'estrangers i una proporció d'homes del 53,9%) i la colombiana (amb 76.407 persones, que constituïen el 5,6% dels estrangers).
La població d'Ucraïna representava el 3,0% del total d'estrangers residents a Catalunya (40.615 persones; 16.116 homes i 24.499 dones). Per comarques, el nombre més gran es registra al Barcelonès (10.139), seguit de la Selva (3.534), el Vallès Occidental (2.589), el Baix Llobregat (2.485) i el Maresme (1.972). Per municipis Barcelona concentra el nombre més gran de residents ucraïnesos (7.866), seguit de Lloret de Mar (2.298), Guissona (1.154) i Badalona (1.028) a la comarca de la Segarra representaven el 21,1% dels estrangers residents, 1 de cada 5 residents.
En relació amb l'any anterior, per nacionalitats destaquen els increments la població originària de Colòmbia (22.801), d'Ucraïna (17.581), del Perú (10.897), d'Hondures (8.025) i de Veneçuela (7.403). Segons el continent d'origen, la població americana és la que més va augmentar en termes absoluts (68.914 persones) i relatius (19,6%). La seguien Europa, amb un augment dels europeus comunitaris en 13.648 persones (4,7%) i els originaris de la resta d'Europa, en 25.141 persones (24,7%).
La població estrangera al conjunt de Catalunya
Segons el continent d'origen, la població europea era la més nombrosa a Catalunya a 1 de gener de 2023, i representava gairebé un terç de la població estrangera resident al país (un 31,5%), de la qual el 22,2% era de la Unió Europea i el 9,3%, de la resta d'Europa. El segon lloc corresponia a la població americana (30,8%), seguida per la població africana (23,9%). La població americana és la que augmenta més respecte a l'any anterior, tant en termes absoluts (+68.914) com en termes relatius (+19,6%). La segueix la població europea, amb un augment de 38.789 persones, el 9,9%. Els europeus comunitaris creixen en 13.648 persones (4,7%) i els de la resta d'Europa en 25.141 persones (24,7%). La població d'Àfrica augmenta en 9.598 persones (3%), la d'Àsia en 8.813 (5%) i la d'Oceania en 145 persones (15,2%).
La població estrangera als municipis
Pel que fa a la presència d’estrangers, aquesta està molt relacionada amb la grandària dels municipis. Els municipis amb percentatges més alts d’estrangers són els de més d’1.000.000 d’habitants (23,2%), els de 100.001 a 1.000.000 d’habitants (18,6%) i els de 10.001 a 50.000 habitants (16,4%). En canvi, els municipis amb percentatges més baixos d’estrangers són els municipis de fins a 500 habitants (9,1%), els de 2.001 a 5.000 habitants (11,7%) i els de 501 a 2.000 habitants (11,8%). A Catalunya hi ha 46 municipis on el percentatge de població estrangera és superior al 25%. D’aquests, destaquen Guissona (52,7%), Castelló d'Empúries (44,9%), la Portella (39,8%), Lloret de Mar (38,8%) i Salt (37,8%).