Catalunya té 140.140 habitants més que l'any passat, segons les dades del padró a 1 de gener. Les previsions de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) apunten, a més, que aquest novembre ja hi hauria més de 8 milions de persones vivint a Catalunya. Una fita històrica que no obeeix pas, però, a un creixement de la natalitat. Amb el creixement natural en negatiu a Catalunya des del 2018 —és a dir més defuncions que naixements—, el creixement de la població d'enguany depèn en un 90% de la població estrangera. De l'increment de 140.140 persones que hi ha hagut aquest 2023, només el 9,87% tenien nacionalitat espanyola —13.831. En canvi, el 90,13% tenien nacionalitat estrangera —126.309. Així doncs, pel que fa a la població total de Catalunya, si no fos per la població estrangera no estaríem parlant d'un creixement de l'1,81%, sinó només del 0,18%.
En alguns municipis com Barcelona, fins i tot, si no fos per l'augment de població censada amb nacionalitat estrangera, la població hauria caigut en comptes de créixer. A partir de les dades del padró amb data 1 de gener, ElNacional.cat ha elaborat un mapa que analitza aquesta situació municipi per municipi. Escrivint el nom del poble o ciutat, o fent clic en el mapa, un desplegable mostra la xifra de població actual, la variació en xifres absolutes —nombre de persones— i relatives —percentatge—, i la variació absoluta de la població nacional i estrangera.
La població a Barcelona
En el cas de Barcelona, el pes de la població estrangera en el creixement de la ciutat és encara més important que en altres llocs de Catalunya. I atès que el creixement de la població a la capital de Catalunya ha estat possible gràcies al moviment migratori, que compensa i supera un saldo vegetatiu negatiu, Barcelona és cada cop més diversa, amb representants de 177 nacionalitats a banda de l’espanyola. En concret, l’1 de gener del 2023 hi havia empadronades a Barcelona 391.703 persones de nacionalitat estrangera, una xifra que representa el 23,6% dels residents de la capital catalana. Per altra banda, la població amb nacionalitat espanyola ha disminuït un 0,6%, en una tendència a la baixa que es repeteix des del 2016.
El creixement natural de la població, en caiguda
Fins als anys 50 del segle passat, la proporció de la població catalana dins d'Espanya era al voltant de l'11%. No obstant això, el creixement ràpid durant les dècades dels anys 60 i 70 va elevar la proporció de la població catalana al 16% l'any 1981. En les últimes dècades, s'ha mantingut relativament estable.
Al llarg dels anys, Catalunya ha experimentat importants fluxos migratoris. En canvi, el creixement natural de la població s'ha mantingut estable, i predominantment positiu, fins a l'any 2018. A partir d'aleshores, amb un nombre de defuncions superior al de naixements, s'ha mantingut en negatiu. I segons les Projeccions de població de l'Idescat, aquesta tendència es preveu que es mantingui en els pròxims decennis. Presumiblement en el futur pròxim, els augments de població seran més moderats que en dècades anteriors i dependran principalment dels nivells de migració, com ja fa anys que passa en alguns països del nostre entorn.