El Vaticà ja ha detallat els horaris previstos perquè la ciutadania pugui seguir el procés d’elecció del nou papa, marcat per les tradicionals fumates des de la Capella Sixtina. Així doncs, la primera votació del conclave tindrà lloc la tarda d'aquest mateix dimecres, i no es preveu que surti fum abans de les 19 h. El més probable és que el primer senyal sigui una fumata negra, indicant que encara no s’ha assolit l’acord necessari entre els cardenals. 

A partir de dijous, el ritme augmentarà i hi haurà quatre votacions per dia: dues al matí i dues a la tarda. El resultat es farà visible amb fum a les 12 h i a les 19 h, tret que s’assoleixi abans la majoria de dos terços necessària, moment en què la fumata blanca pot aparèixer també a les 10.30 h o a les 17.30 h. El director de la Sala de Premsa del Vaticà, Matteo Bruni, ha explicat que la durada del conclave pot variar i que el recompte de dies abans del descans dependrà de la interpretació del president del conclave. En paral·lel a la preparació del conclave, els cardenals també han fet una crida pública a la pau, lamentant la manca d’avenços en conflictes com Ucraïna i l’Orient Mitjà, i reclamant un alto el foc permanent i negociacions sense condicions prèvies.

El ritual de les fumates: el senyal més esperat del conclave

Un dels moments més anhelats pels fidels congregats a la plaça de Sant Pere durant el conclave és l’aparició del fum a la xemeneia de la Capella Sixtina, única via per saber què està passant dins del conclave. En una societat en la qual el secret és poc present i gairebé demodé, la tradició de les fumates comunica al món el resultat de les votacions dels cardenals de manera simbòlica i visual, sense trencar l'hermetisme i l'ocultació del procés. La fumata negra indica que no s’ha arribat a l’acord necessari (dos terços dels vots, enguany 89 sobre 133 cardenals electors) i que cal continuar votant; la fumata blanca és el senyal que un nou papa ha estat elegit.

Les fumates es produeixen cremant les paperetes de la votació juntament amb substàncies químiques com el perclorat de potassi, l’antracè i el sofre —per al fum negre— o el clorat de potassi, la lactosa i la colofònia —per al fum blanc—. Aquests elements químics generen un fum acolorit i dens, que fa que el senyal sigui visible i clar —antigament es cremava palla humida, però sovint el resultat era un fum tèrbol que generava confusió entre els fidels—. La innovació en els materials la va introduir Benet XVI per assegurar que el color fos inconfusible i evitar dubtes, ja que antigament el repic de campanes havia hagut de verificar la notícia després del fum.

La durada del conclave és incerta i depèn de la rapidesa amb què els cardenals assoleixin un consens. Si després de tres dies no hi ha elecció, es pot fer una pausa per reflexionar i pregar. Així, la xemeneia de la Capella Sixtina es converteix en el punt de mira global, i el color del fum —ara ja inequívoc— és el missatge clau per als fidels i per a tot el món: negre, el conclave continua; blanc, ja tenim nou papa.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!