Accions concretes per incentivar l'ús del català als jutjats. El Departament de Justícia ha acordat amb tots els sindicats representats als jutjats (STAJ, CSIF, CCOO i la UGT) les accions que ha de fer el personal de l’Administració de Justícia a Catalunya per cobrar el complement de productivitat de l’any 2026, el qual per primera vegada inclou el foment del català. Les mesures s'han detallat ara i, per tant, els resultats es podran veure a finals d'any. El complement inclou complir certes mesures com ara "el rendiment especial" i "la millora de l’activitat judicial del centre de destinació", a més del foment del català. El sistema d'avaluació s'ha fixat en 100 punts, i si se'n compleixen 60 punts, ja se'n pot cobrar el mínim. Pel que fa a l'ús del català (30 punts), s'ha fixat que un mínim d'un 20% dels tràmits han de ser en català. Aquesta acció va dirigida als gestors processals i administratius, els tramitadors processals i administratius i als metges forenses.
I la resta dels professionals que no tramiten o no coneixen el català? Per als auxilis judicials, que no tramiten expedients, i per al personal que no acredita coneixements de català, s'ha acordat que poden fer un curs autoformatiu en línia de 20 hores, que inclou drets lingüístics, llenguatge jurídic i acollida i sensibilització. El coneixement del català no és obligat per treballar als jutjats de Catalunya, ja que és un cos d'àmbit estatal. Aquest fet i l'elevada mobilitat del personal fan que constantment siguin necessaris els cursos de formació i de sensibilització de la llengua pròpia a tots els operadors jurídics, des de jutges a auxilis.
Qui ho impedeix?
El departament, que dirigeix Ramon Espadaler, fins i tot ha previst el supòsit que un funcionari al·legui "factors aliens a la seva voluntat" per no poder treballar i tramitar en llengua catalana, com ara, que un jutge o un lletrat de l'Administració de Justícia no ho permeti o al·legui desconeixement del català, com malauradament encara passa. Aquesta excepció permetrà investigar a Justícia que succeeix realment i si se centra sempre en determinats jutjats. Això no obstant, amb l'entrada en funcionament de la llei d'eficiència judicial, on els tramitadors i auxilis són comuns i compartits entre diferents jutges i magistrats, pot evitar aquest suposat bloqueig a usar la llengua catalana. A més, s'indica que el personal de l’Administració de Justícia que disposi de coneixements de català acreditats i no consti al seu expedient l’haurà d’informar prèviament.
Què cobren?
Actualment, hi ha uns 7.200 funcionaris de l'Administració de Justícia, adscrits a la Generalitat de Catalunya. Els complements de productivitat màxims pagats l'any passat van ser: per a metges forenses, uns 1375 euros anuals; el personal de gestió processal i administrativa, uns 1.187 euros; els funcionaris de tramitació processal i administrativa, uns 975 euros, i els auxilis judicials, uns 885 euros.
El català, simbòlic
Aquesta acció dirigida als treballadors de Justícia vol revertir la baixa presència del català als jutjats, que és responsabilitat de tots els operadors jurídics, inclosos els advocats. De les darreres dades obtingudes, s’informa que durant el 2025, d’acord amb les dades extretes del sistema de tramitació processal ejustícia.cat, es van presentar un total de 41.356 (5,21 %) demandes en català en els jutjats dels àmbits civil, mercantil, contenciós administratiu i social, enfront de les 752.905 en castellà.
Paral·lelament, l'any passat es van inscriure a la formació de llengua catalana 745 persones que treballen a l’Administració de justícia (jutges, fiscals, lletrats de l’Administració de justícia, metges forenses i resta de personal de les oficines judicials), com també alumnes de l’Escola Judicial. D’aquest total, uns 416 (el 56%) van acabar la formació. També es van inscriure a cursos un total de 217 operadors jurídics, des d’advocats a registradors. Així, a finals d'any es podrà comprovar si l'incentiu econòmic per tramitar en català ha començat a capgirar les xifres negatives.