Els quatre partits que impulsen la nova coalició electoral a l'esquerra del PSOE, que aquest diumenge han anunciat que prendrà el nom de Frente Amplio, han anunciat que presentaran el seu projecte polític i el seu candidat per a les pròximes eleccions generals espanyoles el 17 d'octubre. Això dona a la part minoritària de l'actual govern espanyol 13 dies per trobar una persona que lideri la candidatura i aconsegueixi sumar més forces a les comunitats autònomes, com la Chunta Aragonesista o Compromís, però també a nivell estatal com Podemos. Diversos noms han sonat fins ara per ocupar aquest lloc de sortida al capdavant del Frente Amplio, com el de la ministra de Sanitat, Mónica García; el ministre de Cultura, Ernest Urtasun; el ministre de Drets Socials, Pablo Bustinduy i, més recentment, noms com el de l'exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, o líders d'Izquierda Unida. A més, l'eurodiputada de Podemos, Irene Montero, ha dit que està disposada a presentar-se a unes primàries obertes per liderar l'espai a l'esquerra del Partit Socialista.
En una reunió telemàtica aquest diumenge, els cinc ministres de Sumar al govern espanyol (Yolanda Díaz, Pablo Bustinduy, Ernest Urtasun, Mónica García i Sira Rego), juntament amb altres líders de l'espai polític, han pres la decisió de marcar el 17 d'octubre com el dia per anunciar el seu projecte polític. Amb la incògnita de quin camí prendrà finalment el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, els de Sumar han convocat una altra reunió per dilluns, en aquest cas presencial i a la qual estan convidats també els partits que formen part del grup parlamentari del Congrés, però que no són presents a l'executiu, com Compromís o la Chunta Aragonesista. Les quatre formacions del Frente Amplio allarguen la mà a tots aquests partits i també a Podemos per tornar a anar en una gran coalició en les pròximes eleccions generals, en què segueixen sense tenir cap de llista.
A les travesses s'han succeït noms com els de Pablo Bustinduy, que l'ha descartat moltes vegades; Ernest Urtasun, que guanya força com a número u per Barcelona; o el de l'exalcaldessa de Barcelona Ada Colau, després de mostrar-se recentment disposada a tornar a la política institucional. Fonts de l'espai asseguren que hi ha sectors que estan demanant ara que el número u per Madrid sigui la ministra de Sanitat, Mónica García, malgrat que ja ha estat designada candidata de Más Madrid per a les eleccions autonòmiques. Quin és, però, l'estat d'aquestes possibles candidatures?
Bustinduy agrada, però no vol liderar
En els últims dies, sobretot des de l'anunci dels decrets d'habitatge, el nom del ministre de Consum, Pablo Bustinduy, ha anat agafant revolada per liderar l'espai del Frente Amplio. De fet, ha estat l'encarregat de presidir les rodes de premsa dels ministres de Sumar durant aquests dies de negociacions perquè el Congrés dels Diputats aprovés els decrets d'habitatge, que va acabar rebutjant. Durant el debat a la cambra baixa del parlament espanyol aquest divendres, el ministre va fer un dur discurs en defensa dels decrets que va ser àmpliament celebrat tant per companys de partit com per ciutadans a les xarxes.
Amb un to contundent, Bustinduy va acusar els diputats del PP, Vox i Junts de "defensar l'interès de l'oligarquia i girar l'esquena al poble", que "té memòria". Des de la tribuna d'oradors, el ministre va arremetre contra les dretes, que "no tenen una altra pàtria que els diners". Aquests discursos del ministre el van rescatar en les quinieles per liderar l'espai, més encara en un panorama amb eleccions a la vista amb el decaïment dels decrets. Tanmateix, a Yolanda Díaz ja li va costar incloure Bustinduy al govern espanyol, després que aquest abandones la política i el Congrés dels Diputats l'any 2019 i, des que sona el seu nom a les paperetes, ha rebutjat qualsevol paper de lideratge de l'espai. Per tant, tot i que el seu nom soni entre els partidaris de l'esquerra, és poc probable que sigui l'elegit.
Tampoc té massa opcions el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, que no reuneix tampoc el consens entre els membres el seu partit, els Comuns. També des de Podemos, Pablo Iglesias ja va deixar clar que no podrien comptar amb el seu suport si elegien al ministre com a candidat, ja que el consideren un perfil massa proper al de Sánchez, sense les propostes ni l'atractiu necessari per liderar l'esquerra. Podria, però, ser el candidat de la formació a la circumscripció de Barcelona.
La candidatura coral de Mónica García
Dins de Sumar, també hi ha veus que demanen que sigui l'actual ministra de Sanitat, Mónica García, qui lideri la candidatura del Frente Amplio i apreten perquè sigui una realitat. La ministra ha estat present als mitjans aquests últims dies defensant els decrets d'habitatge i és una cara reconeguda de la política madrilenya, però li juga en contra el fet que ja és la candidata de Más Madrid per presidir la Comunitat de Madrid, després d'una batalla interna amb el diputat a l'assemblea, Emilio Delgado. Tanmateix, fonts de l'espai sostenen que és possible un canvi i que García agafi el timó d'una candidatura més coral, amb lideratges als territoris dels diversos partits que puguin formar la candidatura. En aquest sentit apunten també alguns diputats com Nahuel González, diputat per València.
"No us preocupeu, tindrem candidat més aviat que tard", va respondre a La Sexta divendres a última hora la ministra, que esquivava la pregunta sobre si serà ella qui lideri l'espai polític, després que aquell dia creixessin les especulacions que la posaven a ella al capdavant.
Las movilizaciones en la calle nos dejan claro que no hay legislatura sin vivienda. Hemos empujado para frenar los desahucios y las subidas del alquiler. Pero no vamos a parar hasta que tener casa sea un derecho. El 17-O lanzamos el Frente Amplio para llevar esta batalla más lejos y poner lo mejor de cada uno.
— Mónica García (@Monica_Garcia_G) October 4, 2026
Frente Amplio a nivel estatal. Confluències territorials amb les forces existents i arrelades al territori. Programa de MÀXIMS i cap ben alt.
— Nahuel González López (@nah_gon) October 4, 2026
Una candidatura centrada en les forces territorials deixaria amb menys pes a forces com Sumar o Izquierda Unida, amb ambicions i organitzacions estatals, però permetria sumar forces últimament més reticents a l'aliança com Compromís, que advoca per construir un espai polític propi al País Valencià. També queda per concretar la participació de forces que es van sumar a la coalició en les eleccions de 2023, com Més per Mallorca o Més per Menorca. A Andalusia, el partit regionalista Adelante Andalucía ha anunciat que estudia presentar candidatures a les nou províncies en les eleccions generals, possiblement de forma autònoma, com ja va fer en les eleccions andaluses, on va aconseguir un bon resultat i augmentar el seu vot i la seva representació.
Fora del govern espanyol també hi ha opcions
Fora del govern espanyol, alguns noms també sonen per liderar l'espai. Entre ells, el de Colau, que en les últimes setmanes s'ha obert a tornar a la política institucional. Això sí, amb la condició de crear "un front realment ampli" en les esquerres que, presumiblement, hauria d'incloure també als de Podemos. Des de la seva etapa com a alcaldessa de Barcelona i també als Comuns, Colau ha forjat una bona relació amb la formació morada, el que li dona un punt a favor en acostar Podemos a la llista del Frente Amplio.
En aquest sentit, Montero ha insistit a dir que donarà la batalla per liderar el projecte d'esquerres si hi ha unes primàries obertes, tot i que una convocatòria accelerada de les eleccions generals podria complicar les possibilitats d'aquesta competició oberta. En aquest context, el seu nom no sona tampoc massa bé entre els partits de Sumar, amb qui ja va mantenir un enfrontament en les negociacions per a la investidura de Sánchez el 2023 que van acabar amb la sortida de Podemos de Sumar.
Dins de Sumar també hi ha Izquierda Unida, que podria posar sobre la taula noms propis com el de la ministra de Joventut i Infància, Sira Rego, o el portaveu de la formació al Congrés, Enrique Santiago, que ja ha demanat públicament l'avançament electoral a Sánchez. Tanmateix, cap dels dos noms són massa transcendents a l'opinió pública, que els desconeix, ni han mostrat voler posar-se al capdavant del projecte polític.
De moment, reivindiquen el seu paper a l'executiu
A la nota de premsa que han difós, els quatre partits de Sumar no donen cap pista sobre el futur lideratge i es limiten a dir que la convocatòria electoral és competència exclusiva de la Presidència del govern espanyol i que si escau estan preparats "per a qualsevol escenari". En aquest sentit, han volgut reivindicar el seu paper a l'executiu: "L'esquerra transformadora garantim la victòria el 23 de juliol passat, hem estat el motor del govern espanyol aquesta legislatura, vam empènyer el Reial Decret Maricarmen al Consell de Ministres i serem imprescindibles per revalidar quatre anys més de Govern progressista", afegeixen.
A més, assenyalen que les mobilitzacions d'aquesta setmana a Espanya han deixat en evidència que "no hi ha legislatura sense habitatge". I subratllen que, es convoquin eleccions o no, des del Frente Amplio seguiran treballant per "fer-se càrrec de les demandes del carrer i protegir totes les persones per a qui casa seva no és una font de tranquil·litat, sinó d'inseguretat".