A les urnes. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha avançat la convocatòria d'eleccions generals per al diumenge 29 de novembre, després que el Congrés dels Diputats —amb els vots en contra de Junts, PP i Vox— rebutgés els seus dos decrets d'habitatge. El socialista ha estat aquest cap de setmana clausurat al palau de la Moncloa. Ja divendres, durant aquell Ple a la cambra baixa, Sánchez va meditar amb el seu nucli dur als despatxos que té reservats a la institució la possibilitat de posar ja les urnes, i ha estat fent el mateix al llarg de dissabte i diumenge, tot analitzant les mobilitzacions que hi ha hagut reclamant solucions a la crisi de l'habitatge. És a dir, valorant la possibilitat d'aprofitar aquesta onada d'indignació en favor seu. La majoria del PSOE l'empenyia a fer aquest pas, i així ha estat.
Vuit anys després d'haver estat governant, i amb una crisi de l'habitatge que no fa res més que agreujar-se, Sánchez ha assegurat que és conscient que el seu executiu "ha comès errors i no ha aconseguit fer tot el que s'havia proposat". Però ha afegit que "per fer més necessitem renovar i ampliar el suport de la gent". "Hem de mobilitzar-nos i aconseguir una majoria progressista molt més àmplia amb la qual doblegar les elits, conquerir nous avenços socials i continuar transformant Espanya", ha manifestat en una declaració institucional pronunciada a l'exterior del palau de la Moncloa. Després d'una legislatura marcada per la llei d'amnistia i dels revessos constants de Junts a moltes de les seves iniciatives, entre elles els decrets d'habitatge, Sánchez ha rematat el seu discurs denunciant que ha hagut de treballar "amb un Congrés en el qual absurdament molts confonen pactar amb trair i bloquejar amb vèncer".
Punt final a una legislatura marcada per la corrupció
Sánchez ha convocat una reunió extraordinària del Consell de Ministres per aquest dilluns a dos quarts de dotze que ordenarà la dissolució de les Corts. Posarà punt final a una legislatura marcada per les dificultats del govern de coalició per arribar a grans acords en un Congrés molt fragmentat. Però sobretot, per un mandat caracteritzat per la tempesta judicial dels casos de corrupció que afecten el PSOE i la família del president espanyol. Així i tot, el socialista havia anat afirmant que esgotaria la legislatura i que resistiria fins al 2027. No serà així.
Després d'uns darrers mesos amb un clima polític encara més advers —arran, sobretot, de la crisi migratòria a Ceuta que encara no s'ha resolt, i l'estocada pel cas Zapatero, far moral de Sánchez— una part de la ciutadania s'ha mobilitzat als carrers després de l'espurna del cas Maricarmen. Malgrat que totes les enquestes que s'han anat publicant darrerament auguren una clara majoria absoluta de PP i Vox, Sánchez ha conclòs que aquest és el context més favorable que han tingut els socialistes i els seus socis situats a la seva esquerra.
Manté viva la campanya de la por a l'extrema dreta
De fet, ara fa poc més de tres anys que Sánchez també va detectar una finestra d'oportunitat: la victòria incontestable de la suma de PP i Vox a les eleccions municipals i autonòmiques del 2023. El president espanyol va concloure que podria fer campanya de la por de cara al 23-J. I li va funcionar. Va aconseguir continuar a la Moncloa. Aquest dilluns, Sánchez no ha deixat de banda aquest discurs.
Ha demanat als ciutadans que decideixin si desitgen "sumar-se a l'onada ultradretana que involuciona allà on governa" o que l'Estat espanyol "continuï sent un baluard d'obertura i de justícia social". També ha plantejat a l'electorat si prefereixen "un govern que treballi per l'interès de la majoria social" o "lliurar les regnes del país a una coalició ultradretana que no ha proposat res". Segons Sánchez, "l'únic objectiu" d'aquesta coalició és "derogar i retallar els drets i les llibertats que hem anat construint durant aquests últims vuit anys per beneficiar els de sempre, una minoria privilegiada".