Flávio Bolsonaro —fill gran de l'expresident— Lula da Silva es disputaran la presidència del Brasil en una segona volta el diumenge 25 d'octubre. En la primera volta dels comicis, celebrada aquest diumenge, Bolsonaro, actualment senador, s'ha imposat per sorpresa a l'actual president del país. El primer va aconseguir el 47,03% dels vots i el líder de l'esquerra brasilera un 45,16%. Els deu candidats restants a la presidència no van tenir cap mena d'opció en aquesta primera volta. Les eleccions al Brasil són molt importants per l'esquerra d'arreu del món, ja que la immensa majoria de països de l'Amèrica del Sud estan governats actualment per formacions d'ultradreta i esperen que Lula pugui continuar governant en una nació molt fracturada en termes econòmics, de seguretat o religiosos.
Flávio és el fill gran de l'expresident Bolsonaro i el seu hereu polític al capdavant del Partit Liberal. Senador des del 2019, aposta per la continuïtat de les polítiques ultraconservadores del seu pare, condemnat a 27 anys de presó pel Suprem Tribunal Federal del Brasil per haver intentat un cop d'estat després de perdre les eleccions contra Lula. Durant tot el recompte de vots de la primera volta, el seu primogènit va encapçalar la votació, una tendència que es va acabar confirmant. Mentrestant, Lula, desgastat pels seus anys com a president, ha aconseguit uns resultats pitjors que el 2022. Llavors, en el seu retorn a la política, va aconseguir el 48,4% dels vots. En alguns moments del recompte semblava que la presidència quedaria decidida en la primera ronda, ja que Bolsonaro superava el 50% dels suports, però l'esquerra es va mantenir molt forta en alguns dels seus grans bastions.
Les claus de la victòria
La victòria de Bolsonaro en aquesta primera ronda no estava prevista en els sondejos que s'havien anat publicant abans de les eleccions. Una de les clau ha estat la crida al "vot útil" del candidat del Partit Liberal contra Lula, que ha aconseguit el seu objectiu de capitalitzar els suports electorals que havia tingut el seu pare. Per altra banda, malgrat que el vot és obligatori en aquest país de l'Amèrica del Sud, s'ha registrat una abstenció de més del 20%: 33,5 milions de persones d'un cens electoral de 159 no van acudir a les urnes. Aquesta xifra que hauria pogut perjudicar al president, que, segons els experts, també s'ha vist arrossegat per la "convulsió institucional" que travessa el seu país. Durant la campanya electoral, Bolsonaro havia anat lligant la figura del president amb la d'un jutge sota sospita en un greu escàndol de corrupció a la Cort Suprema. Aquest no és altre que Alexandre de Moraes, que va portar el judici del qual el seu pare en va sortir condemnat a 27 anys de presó.