L’associació Dret a Morir Dignament (DMD) ha reclamat canvis legislatius que impedeixin la paralització en els tribunals d'eutanàsies aprovades conforme a la llei, com ha succeït en els casos de Noelia, de 23 anys, i Francesc, de 55 anys, que aquest agost compliran un any amb la seva mort digna bloqueja en jutjats de Barcelona, per litigis oberts pels seus pares, amb l’assessorament de Abogados Cristianos. Són els únics casos a tot l'Estat espanyol, aturats als jutjats. En concret, els seus responsables han indicat que estudien impulsar una reforma per tal que sigui un procediment ràpid per la via contenciosa, com ara ja existeixen per a altres drets fonamentals. “En els casos del dret de manifestació, el procediment judicials és d’uns 10 dies. Morir dignament també és un dret”, ha manifestat el jurista especialitzat en dret sanitari Ramon Riu, aquest dimecres, just que es compleixen els quatre anys en vigor de la llei d’Eutanàsia a l'Estat espanyol i l’associació DMD ha fet un balanç en el Col·legi de Periodistes, a Barcelona .“És indecent el que fan. És un abús del dret”, ha afegit Cristina Vallès, presidenta de DMD Catalunya. Actualment, la Generalitat ha presentat un recurs al Tribunal Suprem perquè no es bloquegi més la mort digna de Francesc, aprovada el juliol passat per la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya i aturada pel jutjat el 5 d'agost del 2024, mentre que Noèlia se li va bloquejar el 2 d'agost passat.
L’entitat ha donat xifres de l’aplicació de la norma. Unes 1.300 persones han aconseguit morir dignament a l’Estat espanyol des que la llei d’eutanàsia va entrar en vigor el 25 de juny de 2021, segons dades del Ministeri de Sanitat, recollides per l'associació Dret a Morir Dignament (DMD). Representen el 42% de les 2.475 sol·licituds de la prestació de l'ajuda per a morir que s'han presentat. S’hi afegeix que a una quarta part de les persones que sol·liciten l'eutanàsia, se'ls denega la prestació d'ajuda per a morir, i una altra quarta part dels sol·licitants moren durant la seva tramitació. Per aquest motiu, DMD exigeix “agilitzar els terminis de la prestació” perquè la resolució no tardi més de 30 dies, ja que en l'actualitat la mitjana és de 49 dies (set setmanes), “un termini inassumible per a persones en situació terminal”. Catalunya és la comunitat on es realitzen més eutanàsies: en 2024 es van registrar 358 sol·licituds d'ajuda per a morir, la qual cosa suposa un increment del 63,43% respecte a 2023, amb un total de 142 eutanàsies, un 51% més que l'any anterior,
Desigualtats entre territoris
“L'eutanàsia s'obre camí a Espanya, però molt lentament i amb moltes desigualtats entre territoris”, ha afirmat el metge i vicepresident de DMD, Fernando Marín, aquest dimecres en la roda de premsa celebrada en el Col·legi de Periodistes de Catalunya per a avaluar el desenvolupament de la Llei orgànica de Regulació d'Eutanàsia (LORE). “En 2024, les prestacions d'ajuda per a morir van augmentar un 28%, però continuen existint taxes d'eutanàsia molt dispars entre comunitats autònomes. Amb les dades existents, no és correcte afirmar que la prestació funciona de manera adequada en tot el país, com sosté el Ministeri de Sanitat”, ha assegurat Marín.
En la roda de premsa, Teresa Martí ha explicat el cas del seu company, i que el procediment va ser excel·lent a Osona, i ser el primer cas tractat. Per contra, Lucas Barrero, ha detallat els greus problemes que va tenir als centres de salut d’Andalusia perquè atenguessin el procediment de la seva mare. Barrero ha demanat que la llei estigui per sobre dels partits que governen en cada comunitat.
L’associació DMD també ha exposat que els casos de salut mental són els més difícils d’avaluació i aprovació, tot i que -han recordat- que la llei no diferencia els problemes físics dels psíquics per a atorgar-la, sinó un estat greu i no recuperable. A més, l'entitat ha demanat més difusió de la llei a la població, i més formació als professionals mèdics.