Les associacions Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB) i Docentes Libres han tornat a reclamar a la Generalitat de Catalunya que compleixi les sentències que obliguen a garantir la vehicularitat del castellà a les aules, al mateix nivell que el català. Les entitats acusen el Departament d’Educació d’aplicar una “política lingüística coercitiva” i d’haver creat un “clima de por” entre part del professorat que utilitza el castellà en el seu dia a dia. En un comunicat conjunt, ambdues organitzacions asseguren que la pressió institucional sobre mestres i professors que parlen castellà “s’ha triplicat” en els darrers anys, coincidint amb el desplegament del Pacte Nacional per la Llengua impulsat pel Govern. Afirmen que han rebut “nombrosos testimonis i correus de docents que relaten amb angoixa la pressió, l’assetjament i la persecució” que pateixen per fer servir la llengua oficial de l’Estat.
“Por i pressions als professors que utilitzen el castellà”
Segons la presidenta de l’AEB, Ana Losada, en declaracions recollides pel diari ABC, assegura que “hi ha professors advertits per escrit, vigilats pels seus propis equips directius o per la inspecció, sotmesos a pressió psicològica i aïllament professional pel simple fet de parlar en castellà”. Les associacions asseguren que alguns equips directius i inspectors “actuen com a comissaris polítics del Departament”, elaborant informes i sancionant “de facto” els docents que no segueixen el que qualifiquen de “dogma del monolingüisme”. Les entitats denuncien, a més, l’existència de mecanismes de control lingüístic, com les anomenades Unitats de Llengua i Aprenentatge Escolar (ULAE), que –segons afirmen– “fiscalitzen i denuncien l’ús del castellà no només a l’aula, sinó també en les relacions personals entre professors i alumnes”. Reclamen la dissolució d’aquestes estructures i de “qualsevol mecanisme de vigilància o denúncia dins dels centres educatius”.
Tant l’AEB com Docentes Libres consideren que la Generalitat incompleix reiteradament la jurisprudència del Tribunal Constitucional i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que estableix que el sistema educatiu català ha de ser de conjunció lingüística, amb el català i el castellà com a llengües vehiculars. Les entitats recorden que diverses sentències del TSJC, dictades entre l’abril i el setembre de 2025, han anul·lat articles “centrals” del decret lingüístic del Govern per vulnerar els articles 3, 14 i 27 de la Constitució.
En el seu comunicat, les dues organitzacions sostenen que “aquesta política converteix l’educació en un instrument ideològic al servei del nacionalisme, utilitzant la llengua com a eina d’exclusió i uniformització identitària”. Afirmen que aquesta situació “atempta directament contra la llibertat de càtedra i d’expressió del professorat”, i denuncien la “inacció” del govern espanyol davant d’aquestes pràctiques. Finalment, les entitats reclamen a la Conselleria d’Educació “el cessament immediat de qualsevol pràctica de persecució o control lingüístic”, així com la “protecció institucional i jurídica dels docents que lliurement utilitzin el castellà”. També reiteren el seu compromís amb “una escola lliure, bilingüe i plural, en què el català i el castellà convisquin en igualtat i on els professors puguin exercir la seva tasca sense por ni pressions”.