Pepa Bueno ha estat nomenada directora del diari El País en substitució de Javier Moreno, que ocupava el càrrec des del juny del 2020. Ja ho havia fet entre el 2006 i el 2014. Bueno (Badajoz, 1963) presentava des del 2019 l'informatiu Hora 25 a la Cadena SER, el programa líder de la nit amb més d'un milió d'oients. La periodista va arribar el 2012 a la ràdio del Grupo Prisa, que també edita El País, per dirigir el matinal Hoy por Hoy. Procedia de RTVE, on havia dirigit la segona edició del Telediario de TVE, Los Desayunos i diversos informatius regionals. Bueno també col·labora a La Vanguardia i altres diaris. És la quarta directora del diari en cinc anys. El nomenament ve precedit del relleu d'altres directius i consellers del grup, que travessa una etapa d'intensa reorganització arran del canvi de majories en el consell d'administració de desembre del 2020.

A la redacció del diari, tothom sabia que Moreno era un director interí, però molt pocs s’esperaven que el rellevés una figura mediàtica de fora de la redacció. “Al meu entorn tothom ha flipat”, deia un redactor del diari que, com tots els que ha parlat per a ElNacional.cat, s’ha estimat més romandre en l'anonimat.

El grup s’ha dividit en dues àrees: Prisa Educación, amb els actius de Santillana, i Prisa Media, que inclou els mitjans de comunicació (El País, SER i altres digitals). Prisa “culmina així el procés de reordenació de l'àrea editorial de Prisa Media”, segons una nota del grup. L'objectiu és “una gestió transmedia coordinada de tots els seus actius (tant de ràdio com de premsa), basada en plataformes transversals, la qual cosa permet maximitzar l'abast dels continguts amb una visió global per a tot el mercat de parla hispana”, segons aquesta nota. Traduït: integrar les redaccions dels diversos mitjans de cara a bastir un grup competitu en llengua espanyola. Aimar Bretos, fins ara número dos de Pepa Bueno a Hora 25 serà el nou responsable del programa.

Joseph Oughourlian: capgirar Prisa

Aquest any, Prisa ha passat del control de la família Polanco i aliats (Banc Santander, el magnat mexicà Carlos Slim…) al de l’inversor francès Joseph Oughourlian i el seu fons Amber Capital, amo d’un 30% del grup. Oughourlian va aconseguir fer-se amb el domini del consell d'administració després de guanyar el recolzament de Telefónica (9% de Prisa), del fons Melqart (4,6%) i l'entrada del gegant francès de les telecomunicacions i l'entreteniment, Vivendi, que va adquirir el 10% del banc HSBC. En sortia perdedor el concert entre les famílies fundadores del grup com els Polanco (7,6%) i el Banc Santander (4,1%), el xeic qatarià Al Thani (5,1%) i els tres milionaris mexicans que els recolzaven: Roberto Alcántara Rojas (5%), Carlos Slim (4,3%) i Carlos Fernández (4%). Un moment clau en aquesta batalla va ser l’oferta de l’empresari radiofònic Blas Herrero, que al novembre del 2020 proposava quedar-se amb Prisa Media per uns 150 milions d’euros. La tebiesa en rebutjar-ho per part del sector tradicional va activar l’ofensiva del financer francès i va decidir Telefónica a recolzar-la.

En els últims mesos, Oughourlian ha desallotjat de Prisa als directius i consellers històrics del sector rival: Juan Luis Cebrián, Felipe González, Augusto Delkáder, Manuel Monzón, Pedro García Guillén, Alejandro Martínez Peón, Daniel Gavela, Antonio Caño (amb polèmica) o Manuel Mirat, aquest últim arraconat a Prisa Educación. L'abril de 2021, el consell va aprovar el nomenament de Carlos Núñez com a president executiu de Prisa Media. Núñez era director general d'Henneo, el grup de comunicació propietari d'Heraldo de Aragón i 20 Minutos, entre d'altres. Abans de l'arribada de Núñez, la nova majoria havia designat consellers Rosauro Varo, Javier Santiso, María José Marín i Miguel Barroso, aquest últim exsecretari d'Estat de Comunicació amb Rodríguez Zapatero. Posteriorment, Vivendi va designar consellera Carmen Fenández de Alarcón, CEO de la divisió espanyola de la multinacional de la publicitat Havas. Res a veure amb els noms de les famílies de sempre que farcien el consell de Prisa.

En l'àrea editorial han seguit altres nomenaments: Montserrat Domínguez com a directora de la Cadena SER, Daniel Ventura com a director d'El HuffPost, o María Jesús Espinosa de los Monteros nova directora de Prisa Àudio.

Oughourlian ja va anunciar en l'última Junta General d'Accionistes, a finals de juny, que "2021 marcarà una fita en la vida del grup", que està cridat "a transformar els sectors d'educació i mitjans, no només a Espanya sinó també al món hispanoparlant." De moment, el president de Prisa ha deixat la companyia gairebé lliure d’adversaris.

Canvis grans al diari

Carlos Núñez, el president executiu de Prisa Media, ha comunicat aquest dimarts al matí al comitè de redacció el canvi i ha lloat la segona etapa de Javier Moreno al capdavant del diari, en què s'ha implantat el pagament per continguts i s'han aconseguit 110.000 subscriptors, segons una font coneixedora de la reunió.

A la redacció, Moreno és apreciat per com ha pilotat el procés de reorganització de la feina, el gran problema en la transformació digital de les redaccions de diaris. Sota el seu comandament, els periodistes han passat a escriure per la web i no per la versió impresa, de la que se’n fa càrrec un equip específic, que l’elabora agafant els continguts de la mateixa web. “Ho ha fet sense trencar res ni obligar ningú", comenta un veterà del diari, i posant als experimentats Álex Grijelmo i Luis Barbero al capdavant de l’equip. Queda per a la seva successora la tasca de "desenganxar" de el paper les seccions de política i d'internacional —si més no, ja se sap com es fa.

A la redacció especulen ara amb els nomenaments dels adjunts de Pepa Bueno i amb el destí dels actuals, Miguel Jiménez, Mónica Ceberio i Borja Echevarría. L'ambient, segons comenten diversos veterans, és més distès que en l'època final d'Antonio Caño i l’inici de la seva successora, Soledad Gallego-Díaz. Les converses van des de la inquietud pel pes de la gent de la ràdio als mitjans de Prisa (“Oughourlian s’ha enamorat de la SER i creu que d’allí ve la solució”) fins a la tenacitat del principal accionista i president per reorganitzar la tripulació del vaixell i enfilar un nou rumb. “Almenys els seus aliats són gent del nostre món [en al·lusió a Vivendi] i no gent que s'ha fet rica amb línies d'autobusos a Mèxic”, riu malèvol un veterà en al·lusió a Alcántara Rojas, un dels tres multimilionaris mexicans que donaven suport als Polanco.