Javier Moreno Barber (París, 1963) torna a dirigir des d’aquest dimarts el diari El País després d'haver-ho fet entre 2006 i 2014. Substituirà Soledad Gallego-Díaz, que ocupa aquest càrrec des de juny de 2018, quan l’editora Prisa la va recuperar de la jubilació per rellevar Antonio Caño, en un moment complicat que va acabar amb retrets i la substitució de la resta de l’equip directiu. Gallego-Díaz, que ara té 69 anys, es va comprometre per durant dos anys. Ha estat la primera dona en dirigir el diari, on hi treballa des dels seus primers anys i ha fet de corresponsal, subdirectora, directora adjunta i defensora del lector. La notícia l’ha avançat l’agència Efe.
Moreno va assumir aquesta mateixa responsabilitat el 4 de maig de 2006. És Químic per la Universitat de València i Màster de Periodisme de l'Escola UAM/El País. Al diari ha fet de redactor de d’Economia, cap de Redacció en l'edició a Mèxic, coordinador de l'edició llatinoamericana, cap d’Economia, corresponsal, subdirector de l'edició dominical i director adjunt.
Moreno arrenca el seu primer mandat amb una reforma de gran abast, culminada amb el redisseny d’octubre del 2007, quan la premsa impresa encara era un gran negoci. Aviat, però, s’hauria d’enfrontar a la Gran Recessió del 2008-2014, que marcaria el seu mandat, en arruinar el model de negoci del diaris de paper. Enmig del marasme, El País dirigit per Moreno es va apuntar alguns èxits. Va publicar els cables de les ambaixades dels EUA filtrats per Wikileaks a un grup de diaris, i també els “papers de Bárcenas”, que documenten els sobresous i el finançament il·legal del Partit Popular, cosa que desembocaria en diverses condemnes contra el PP, com la del cas Gürtel.
Soledad Gallego-Díaz
La trajectòria de Moreno està tocada per tres moments menys falaguers. El més notable és l’ERO de novembre del 2012, que va suposar l’acomiadament de 129 periodistes, molts d’ells primeres espases en els seus àmbits informatius. Era un terç de la redacció. El mateix diari, en dues pàgines, atribuïa la sagnia a “la crisi i [el] radical canvi en el sector”, i als elevats salaris dels periodistes. No esmentava, però, que l’origen de la fragilitat financera del grup venia del 2007, quan Prisa va assumir un crèdit de 1.950 milions d’euros per finançar l’OPA sobre la filial de tv Sogecable, de la qual ja en tenia la majoria. En anys següents, el deute s’enfilaria fins a a 5.000 milions i els bancs creditors i fons voltors passarien a ser el major accionista del grup en detriment de la família Polanco. El degoteig de sortides va seguir després, tant entre periodistes com entre les firmes.
Dos mesos després, el 24 de gener del 2013, El País demanava disculpes per obrir la portada amb una foto del llavors president veneçolà Hugo Chávez, intubat, amb el títol “El secret de la malaltia de Chávez”. Els havien enganyat: era falsa. El diari es va adonar de la pífia quan ja havia imprés bona part de la seva edició.
Abans, el 18 de juliol del 2011, El País va demanar en un editorial la dimissió del president del govern espanyol, el socialista José Luis Rodríguez Zapatero. Si de verdad […] quiere rendir un último servicio a su país, debe hacerlo abandonando el poder cuanto antes y reconociendo la urgencia de que nuestro gobierno recupere la credibilidad perdida, deia. Era un capítol més de la guerra entre El País i aquell govern, amb moments més o menys sagnants, com quan el diari va publicar una caricatura de Zapatero al capdavant d’una Espanya que s’enfonsava voltada per uns taurons anomenats “atur” i “dèficit”. Fins i tot The New York Times se’n va fer ressò, sorprés que el diari, “vell i sòlid partidari del PSOE”, s’hi oposés tan frontalment, i al·ludia a “l’enfrontament entre […] Prisa, i un rival, Mediapro, sobre els drets de televisió digital concedits a aquest últim pel govern de Zapatero”. La guerra amb Mediapro acabaria al 2019 amb l’última sentència en favor de la productora dirigida per Jaume Roures i Tatxo Benet.
La madrilenya Gallego-Díaz és una periodista molt respectada per la seva faceta d'analista política. Va destacar per les seves informacions i cròniques sobre el procés democràtic durant la Transició. Ella va publicar la primícia del primer esborrany del text constitucional. També ha destacat la seva defensa del paper de la dona en la professió periodística: a més de crear la secció Mujeres a El País, va secundar el manifest contra el masclisme i la desigualtat en els mitjans de comunicació del moviment Las Periodistas Paramos, sorgit de les mobilitzacions feministes del 8-M.