Els forenses de Catalunya s'han marcat un nou repte: avaluar les persones detingudes amb una perspectiva de drets humans. Per assolir-ho, l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC) ha creat un grup de treball per actualitzar l'actual protocol d'avaluació de les persones detingudes, especialment quan al·leguen que han estat torturades o maltractades per agents de la policia o en centres tancats. L'objectiu és seguir els estàndards internacionals establerts pel Protocol d’Istanbul de Nacions Unides, actualitzat el 2022. Actualment, l'actuació medicoforense de Catalunya es regeix pel protocol aprovat el 2016, i calia actualitzar-lo, a més d'incorporar nous instruments de la institució. El director de l'Institut de Medicina Legal, Eneko Barbería, explica a ElNacional.cat que el model de l'ens es fonamenta en el seu codi ètic, aprovat l'any 2024, que és un instrument pioner en l'àmbit de la medicina legal i forense a l'Estat espanyol, elaborat de forma participativa pels professionals de l'IMLCFC i orientat a tots els seus àmbits d'actuació.
Barbería detalla que el marc de la institució estableix que "la intervenció forense ha d'anar més enllà de la mera funció pericial, incorporant una perspectiva de drets humans que garanteixi el respecte a la dignitat de les persones, la perspectiva de gènere, la qualitat de l'actuació professional, la millora contínua i el tracte respectuós i accessible". Aquesta mirada —afegeix— situa les persones al centre de les intervencions, i també els seus familiars i entorn proper, especialment en situacions de vulnerabilitat o de possible afectació dels drets fonamentals. "La voluntat és avançar cap a un model d'intervenció forense en drets humans propi de l'IMLCFC, alineat amb els estàndards internacionals, la normativa vigent i els principis ètics de la institució", manifesta el director.
Unes de 3.000 avaluacions
Actualment, els forenses avaluen unes 3.000 persones detingudes anualment, la majoria a la Ciutat de la Justícia de Barcelona, de les quals un 14% al·lega que ha patit tortura o tracte degradant durant la seva retenció, segons dades de l'IMLCFC. En el seu darrer informe sobre violència institucional, l'entitat Irídia va destacar en l'apartat de "bones pràctiques" el fet que l'Institut de Medicina Forense revisi el seu protocol d'actuació perquè ho considera "essencial" per tirar endavant denúncies per maltractaments. La metgessa forense Elena Cano, de la pionera Unitat de Valoració Forense de Víctimes de Tràfic d’Éssers Humans, és la coordinadora del grup i s'espera que el nou protocol estigui enllestit a principi de l'any que ve.
Deficiències detectades
Cira Martínez, psicòloga i coordinadora de l'atenció psicojurídica d'Irídia, explica a aquest diari que el protocol actual dels forenses de Catalunya és "molt bàsic i escarit" i que reben amb satisfacció la seva actualització. Martínez detalla que una de les principals "deficiències" detectades per Irídia és que els forenses no valoren presencialment a la persona, sinó que avaluen documents i, en els casos que prospera la denúncia de maltractaments, insisteixen que examinin la persona presencialment. En els procediments judicials, també troben a faltar una "valoració de l'impacte psicològic", a més dels físics. "Una de les mancances més greus és que la majoria dels informes forenses no inclouen una conclusió sobre la compatibilitat de les lesions amb els fets denunciats", sosté la psicòloga.
Impacte a la integritat moral
Amb tot, la responsable d'Irídia destaca que l'Institut de Medicina Legal de Catalunya té "molt bona disposició" i detalla que els forenses "van fer una molt bona valoració integral del dany físic i psicològic" que va patir un menor detingut i suposadament agredit per agents d'una policia local, que ara investiga un jutjat. "Va detallar l'impacte a la seva integritat moral i a la seva dignitat, ja que no necessàriament ha de provocar un trastorn", manifesta Martínez.
Abans de ser visitats pels forenses, la majoria dels detinguts són atesos en centres de salut, conduïts des de les comissaries dels Mossos d'Esquadra o de les policies locals. Martínez assegura que en els centres de salut s'incompleix sovint el Protocol d'Istanbul perquè la persona és visitada emmanillada i davant la presència policial. La policia indica que és per qüestions de seguretat, però no permet a la persona expressar-se amb tranquil·litat si li han vulnerat drets en seu policial. La psicòloga d'Irídia precisa que el Departament de Salut no té cap protocol d'actuació en aquest sentit, com sí que tenen els forenses. Hi ha grups de professionals sanitaris, units a la Capçalera, que han fet un manual d'atenció, però no és oficial per a tots els centres.
Línies de treball
"Aquesta activitat situa la institució en una posició clau per garantir que l'actuació medicoforense contribueixi tant a la tutela judicial efectiva com a la protecció dels drets de les persones afectades", conclou Eneko Barbería.
Així, les principals línies de treball dels forenses catalans són: revisar i actualitzar el Protocol d'assistència medicoforense a persones que al·leguen maltractament o tortura; incorporar nous àmbits d'intervenció vinculats als drets humans, com ara l'estimació d'edat, la documentació de lesions en contextos migratoris; millorar la qualitat de les avaluacions i dels informes medicoforenses, adaptant-los als estàndards del Protocol d'Istanbul i avançant cap a models de valoració més integrals, estructurats i homogenis; reflexionar sobre la contribució de les ciències forenses als processos de reconeixement, restitució de drets, reparació integral i garanties de no-repetició de les víctimes, i finalment, promoure la formació especialitzada en drets humans, tant en l'àmbit de la formació continuada dels professionals de l'Institut com en l'itinerari formatiu de l'especialitat de Medicina Legal i Forense.
En definitiva, Barbería declara que el grup de treball té l'encàrrec de consolidar una manera d'entendre la intervenció medicoforense que "combini excel·lència científica, garanties jurídiques i compromís amb els drets humans, reforçant el paper de l'Institut com a institució pública de referència en aquest àmbit".
Estat de salut, pitjor
Precisament, a més dels nous mandats internacionals, l'Institut de Medicina també afirma que vol recollir l'evidència generada per l'estudi fet pel mateix institut, elaborat amb el suport d’una beca del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE), que va analitzar un miler d'actuacions medicoforenses realitzades a Barcelona el 2022 i va aportar una bona radiografia de les intervencions sobre persones detingudes i el seu estat de salut.
En concret, l'estudi indica que l'atenció medicoforense amb persones detingudes ha tingut lloc en un vessant assistencial (a banda del pericial) i majoritàriament a instàncies de la mateixa persona detinguda. També es va constatar que les persones detingudes presenten un pitjor estat de salut respecte a la població general, destacant el consum de substàncies i el fet que la seva presència condiciona una comorbiditat més elevada amb patologia mèdica i amb patologia psiquiàtrica.
Quant a la identificació d’alteracions a l’exploració, la més habitual, amb diferència, és la presència d’ansietat (al 24% de les visites). La següent alteració objectivada amb més freqüència són les lesions. En concret, les lesions van ser el motiu de consulta principal en 144 pacients (14,6%). Per altra banda, 224 pacients (el 22,4%) van referir lesions recents. D’aquests, 110 (49,1%) van manifestar que les lesions s’havien produït abans de la detenció i 54 (24,1%) durant la detenció. I d’aquests darrers, 31 (57,4%) les van atribuir a la policia, 15 (27,8%) a autolesions i 8 (14,8%) a l’agressió d’altres detinguts.